BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: Grècia i l'Egipte hel·lenístic

 

Biblioteca del Món Antic

CCSS1rESO - SA07. Del bronze al ferro: Grècia i l'origen de la democràcia

 

Les biblioteques de Grècia van continuar essent dominades pel papir i la llengua fou el grec en alguna de les seves diverses variants: Homer i Heròdot, per exemple, escrigueren en jònic, i Plató i Tucídides ho feren en àtic (considerat sovint una variant del jònic), que fou el dialecte que als segles Vè i IV aC escrigueren els grans autors grecs. Amb Alexandre el Gran es va imposar progressivament el grec koiné o hel·lenístic, que va esdevenir una de les llengües franques de la Mediterrània (va ser, per exemple, la llengua amb què es va difondre pel Mediterrani el primer cristianisme). 

Imatge: Text en grec antic del segle V aC, Museu de l'Acròpoli, Atenes - Viquipèdia

L'alfabet grec es va començar a usar als segles IX i VIII aC i va ser una derivació de l'alfabet fenici, però els grecs hi van afegir les vocals que aquest no tenia i van crear així el primer alfabet complet conegut, en el sentit d'un conjunt de símbols o lletres cadascun dels quals representa una consonant o una vocal. 

Entre les grans biblioteques gregues trobem la que devia ser una de les primeres grans biblioteques privades de la història, la del filòsof Aristòtil, a l'Atenes al segle IV aC, durant el període d'auge d'aquesta polis. 

També es van fer famoses les biblioteques del període hel·lenístic. A mig camí de la cultura egípcia i de la grega hi va haver la gran Biblioteca d'Alexandria, en el període hel·lenístic, considerada la més gran de l'Antiguitat i que va arribar a tenir, potser, 700.000 documents. Va ser creada per la dinastia hel·lenística dels Ptolomeus i sembla que era oberta també a lectors que no eren estrictament els bibliotecaris o funcionaris que en tenien cura.

La Biblioteca de Pèrgam es té per haver sigut la segona gran biblioteca del període hel·lenístic en quantitat de volums, després de la d'Alexandria, i va arribar potser als 200.000 volums. Estava situada a la ciutat de Pèrgam, una polis grega d'Àsia Menor. Aquesta biblioteca va difondre l'ús d'un nou suport per als textos, el pergamí, que consistia en una pell fina d'ovella, vaca o cabra, especialment polida i tractada per a permetre'n l'escriptura. Malgrat que sembla que ja existia abans, es pot dir que el pergamí es va difondre a partir del segle III aC i a Europa va acabar essent el principal suport fins a la difusió del paper durant l'Edat Mitjana si bé l'ús del papir no va decaure fins el segle IV dC. El papir també es feia servir i es guardava en forma de rotlle, com els papirs.

• Homer (S. VIII aC)
• Homer, Ilíada (S. VIII aC)
• Homer, Odissea (S. VIII aC)
• Teano de Crotona i altres filòsofes pitagòriques, sobre la dona i la llar (S. VI a II aC)
• Heròdot, Història (S. V aC)
• Heròdot, Història, Llibre I, definició d'història (S. V aC)
• Heròdot, Història, Llibre II, les piràmides d'Egipte (S. V aC)
• Eratòstenes (S. III - II aC)
• Eratòstenes, Catasterismes (S.III - II aC)
• Eratòstenes: la mesura de la Terra (S. III - II aC)
• La geografia dels grecs, d'Homer a Eratòstenes

Autors grecs del període de la dominació romana

• El poeta grec Antípatre i les set meravelles del món (S. II - I aC)
• Estrabó, Geografia, textos sobre Empúries  (S. I aC - S. I dC)
• Estrabó, Geografia, el Far d'Alexandria (S. I aC - S. I dC)
• La ciutat de Babilònia i la llegenda de la reina Semíramis segons l'historiador Diodor de Sicília (S.I aC)
• Les muralles i els jardins de Babilònia segons Flavi Josep (S. I aC)