03 d’octubre 2024

BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: Les muralles i els jardins de Babilònia segons Flavi Josep (S. I aC)


Flavi Josep va ser un historiador jueu del segle I aC, a l'època de la dominació romana d'Israel. Flavi Josep escrivia en llegua grega i, entre altres obres, va escriure Contra Apió, en la qual defensava la religió jueva. En aquesta obra feia referències a Babilònia i en parlava prenent com a font a Berós de Caldea, un sacerdot i historiador de Babilònia del S.III aC que també havia escrit en grec. Les muralles i els jardins de Babilònia van ser considerades meravelles del món antic.

Retrat imaginari de Flavi Josep, imprès per Jan Caspar Philips, Amsterdam, segle XVIII, pàgina web de la National Galey of Art, Washington 

Sembla que Berós de Caldea va ser un sacerdot i historiador molt notable, però la seva obra s'ha perdut i només es coneix parcialment a través d'altres autors, com en aquest cas que coneixem la descripció de Babilònia a través de Flavi Josep

L'edició que fem servir: és una traducció i adaptació a partir de les versions en altres llengües que es citen a la bibliografia.

Nabucodonosor [II, sobirà de Babilònia, S. VI aC] va esdevenir rei de tot l’imperi del seu pare (Nabopolassar). Amb el botí de guerra va adornar de manera magnífica el temple de Bel i també els altres temples. 

Va restaurar la ciutat vella i en va construir una de nova als afores i va aixecar tres muralles al voltant de la ciutat vella i tres més al voltant de la ciutat nova, les unes de maons cuits i asfalt i les altres només de maons. 

Després d'haver fortificat la ciutat d’una manera notable, i d’haver adornat les portes magníficament, va fer construir un nou palau, prop del palau del seu pare. Trigaria massa a descriure amb detall les seves dimensions i magnificència. Diré només que, gran i sumptuós com era, fou acabat en quinze dies. 

En aquest palau va fer aixecar alts bancals de pedra, donant-los l'aparença de turons, i, després, plantant-hi arbres de tota mena, va crear el que s'anomena el Jardí que penja. Ho va fer així perquè a la seva esposa, que havia crescut a Mèdia, li agradaven els paisatges de muntanya.


_________________________________________________________

Bibliografia

  • Flavius Josèphe, Contre Apion, Ernest Leroux, éditeur, Paris, 1911, Traduction de René Harmand
  • Flavio Josefo, Autobiografía / Contra Apión, Editorial Gredos, Madrid, 1994, Traducción de Margarita Rodríguez
  • Flavio Josefo, Obras completas de Flavio Josefo. Vol. 5: Contra Apión, Buenos Aires: Acervo Cultural / Editores, 1961, Traducción de Luis Farré
  • Flavius Josephus, Against Apion, The Project Gutenberg EBook of Against Apion, Translator: William Whiston, 1737