Fossin o no fossin escrites pera aquest Home, segurament les dues obres representen la posada per escrit, probablement al segle VIII aC, de tradicions orals força anteriors. La ciutat de Troia sí que va existir i és possible que existís també una guerra que la va destruir, aproximadament l'any 1180 aC, durant l'època de les invasions dels pobles del Mar que van destruir la civilització micènica i va posar fi a l'edat del bronze a la zona.
La Ilíada és un llarg poema, de més de 15.000 versos, que explica cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia, que segons la mitologia grega es va iniciar perquè el príncep Paris de Troia havia raptat Helena, fill del rei Menelau d'Esparta, i els grecs (anomenats aqueus a l'obra) anaren a Troia a rescatar-la, iniciant una guerra que duraria 10 anys. Troia era una ciutat de cultura també grega situada a Àsia Menor.
El fil principal de l'obra és la figura d’Aquil·les, un dels herois aqueus. El cap dels exèrcits aqueus és Agamèmnon i s'enfronta a Aquil·les a qui desposseeix d’una esclava. Ofès, Aquil·les es retira a la seva tenda i la seva absència ocasiona desastres terribles als atacants, però ell no reprèn les armes fins que el seu amic Pàtrocle és mort per Hèctor, príncep dels troians. Aleshores es vol venjar i mata a Hèctor, i l’obra fineix amb els funerals d’aquest i els de Pàtrocle.
Imatge: Aquil·les durant la guerra de Troia segons la decoració d'una àmfora policromada, 330 aC (Museu Nacional d'Antiguitats RMO, Països Baixos, Viquipèdia).
L'edició que fem servir: és la traducció de Pau Sabaté que ha publicat La casa dels clàssics de la col·lecció Bernat Metge Universal, que és la continuació de la Col·lecció Bernat Metge de traducció de clàssics grecs i llatins que Francesc Cambó i Joan Estelrich van iniciar en 1922/23.
L'edició que fem servir: és la traducció de Pau Sabaté que ha publicat La casa dels clàssics de la col·lecció Bernat Metge Universal, que és la continuació de la Col·lecció Bernat Metge de traducció de clàssics grecs i llatins que Francesc Cambó i Joan Estelrich van iniciar en 1922/23.
Els fragments, una mica adaptats, expliquen la prepotència dels déus i la importància del Destí, i una part del duel final entre Aquil·les i Hèctor.
Homer, Ilíada, traducció de Pau Sabaté i pròleg d'Enric Casasses, La Casa dels Clàssics, Bernat Metge Universal, 2019
Aquests versos es publiquen aquí amb autorització de La Casa dels Clàssics.
Tant a la Ilíada en concret com a la cultura grega antiga en general, les accions dels humans es veuen determinades per l'acció de dues forces superiors a ells. Per una banda, les accions humanes es veuen sotmeses a la voluntat dels déus:
Els déus, mentrestant, celebraven a casa de Zeus l'assemblea,asseguts al terra d'or, i madona Hebe els servianèctar amb una gerra, i amb copes daurades beviena la salut de tothom, contemplant la vila de Troia.- Nosaltres ja pensarem, va dir Zeus, com han d'anar aquestes coses,si alcem la guerra dolenta i el crit de batalla terribleuna altra vegada o si ens cal posar pau entre un bàndol i l'altre.
L'altre força és el Destí, que s'ha d'entendre com una força sobrehumana que "fixa per endavant el flux dels esdeveniments", de manera que tot allò que passa ja està determinat per endavant i no es pot canviar, ni tant sols per Zeus. A la cultura grega antiga, el Destí es personifica en les moires, tres ancianes filadores que s'apareixen als nounats per fixar el seu futur.
Aquil·les és fill d'un mortal, Peleu (que era, al seu torn, fill de Zeus i de la nimfa* Egina) i de Tetis, una nimfa filla del déu marí Nereu i protegida de la deessa Hera, però tot i això també està sotmès al Destí.
Mireu com Eneas se'n va tot armat amb el bronze de flamacontra el fill de Peleu, i l'envia Febos Apol·lo.Vinga, nosaltres ara fem que se'n torni endarrere,o que vagi a fer costat a Aquil·les algun de nosaltresi li doni una gran victòria, i que el valor no li manqui,i que sàpiga que l'estimen els millors dels déus que no moren.Tots els déus hem baixat de l'Olimp a enfrontar-nos a aquesta batallaper tal que no prengui mal combatent amb els homes de Troiaavui, que més endavant complirà el que el Destí va filar-limentre naixia, al punt que va parir-lo sa mare.
Com que el destí no pot ser contradit ni pel mateix Zeus, en cas de conflicte aquest pren una balança que jutja els destins en conflicte, com farà en el duel entre Hèctor i Aquil·les que ve a continuació.
Zeus manà a Temis* que cridés els déus a assemblea.
Quan van arribar al palau de Zeus que els núvols aplega,
van seure tots als porxos ben polits que a Zeus pareHefest havia fet amb coneixement i amb destresa.Així es reunien a casa de Zeus, i el qui sacsa la terra*va asseure's enmig de tots, i el voler de Zeus demananava:-¿Com és Llamplluent*, que de nou has cridat els déus a assemblea?¿És que no saps què fer amb els aqueus i els homes de Troia?I així va dir-li en resposta Zeus que els núvols aplega:-Tu prou que ho saps, Sacsaterres*, el que dins del pit em proposo.Jo em quedaré on soc ara, assegut a la coma de l'Olimp,i m'entretindré mirant des d'aquí, però, en canvi, vosaltresaneu-vos a barrejar amb els aqueus i els homes de Troiai protegiu tots dos fronts, cadascú el que més us agradi,que, si Aquil·les batalla tot sol i s'enfronta als homes de Troia,no podran pas frenar-lo, el fill de Peleu de cames veloces.Així va parlar el fill de Cronos, i alçà una guerra incansable.Els déus van anar a la guerra amb parers dividits. D'una banda,Hera baixà a l'aplec de les naus, i Pal·las Atena,i Posidó que té la terra, i el que dels homesté cura, Hermes, que per les pensades astuta destaca.Hefest anava amb ells, també, esclatant de coratge.Amb els troians van anar el déu Ares de l'elm que llambrejai Febos amb els cabells mai tallats, i la Dardadora*,i Leto i Xantos, i Afrodita que estima el somriure.
Finalment, Hèctor i Aquil·les s'enfronten. Hèctor és protegit per Apol·lo i Aquil·les per Atena. Aquil·les persegueix Hèctor, i aleshores, Zeus treu les balances:
Tal com algú que en un somni no en pot encalçar un que s'escapai ni un pot fugir ni l'altre pot encalçar-lo,així no podia Aquil·les atrapar-lo amb les cames ni Héctor evitar-lo.Però quan van arribar a la font per quarta vegada,aleshores el Pare va preparar unes balances dauradesi hi va posar els dos destins de la mort de llargues dolences,a una banda, el d'Hèctor, i a l'altra, el d'Aquil·les,i va fer la pesada, i el d'Hèctor va ser el destí que va caurei va davallar cap a l'Hades, i Apol·lo el va abandonar.
Havent decidit així el destí de tots dos, es produeix el desenllaç:
Ja no tens escapatòria, Hèctor, que ara Pal·las Atenaa la meva llança et sotmet. Pagaràs d'un cop les dolencesque tinc pels companys que m'has mort escometent amb la llança.Així va parlar Aquil·les i va tirar la llança d'ombra allargada,i en veure-la venir, va esquivar-la Hèctor esplèndid,perquè es va ajupir i va volar-li per sobre la llança de bronzei a la terra es va clavar. Va engrapar-la Pal·las Atenai a Aquil·les la va tornar sense que Hèctor pogués adonar-se'n.Hèctor va dir aleshores al fill de Peleu sense blasme:-Ara esquiva la meva punta de bronze,que tant de bo que a la carn se't clavi tota sencera.I no va pas errar el tret, que al bell mig de l'escut va encertar-lo,però es va desviar la llança, i Hèctor va enfurismar-seque el dard veloç de la mà li hagués volat endebadesi es va aturar, capcot, perquè no tenia més llances.Llavors va cridar el seu amic Deífob amb veu fortai va demanar-li una llança, però ja no el tenia a la vora.Hèctor, en entendre què havia passat, va exclamar-se:-Ai de mi, que ja veig que els déus a la mort em conviden.Jo hauria dit que l'heroi Deífob tenia a la vora,però era un engany d'Atena, perquè ell és dins la muralla.
* Dardadora: deesa Àrtemis
* Nimfa: "Divinitat inferior de la natura representada per una dona que viu als rius, als boscos, als prats o a les muntanyes" (Diec)
* Llamplluent: Zeus, ja que el seu atribut és un llampec
* Sacsaterres, el qui sacsa la terra: Posidó; sacsar: agitar bruscament
* Temis: deessa de la justícia
_______________________________________________________
Bibliografia
- Per a redactar la introducció he comptat amb els consells i comentaris de Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l'Institut Pla de l'Estany
- La definició de Destí és la del Diec
- Els fragments de Ilíada son trets de les pàgines 95, 427-428, 430, 468-471 de l'edició ja citada
