Biblioteca del Món Antic

La invenció de l'escriptura, cap al 3300 o 3200 aC, va obrir una etapa nova en la història de la humanitat, fins al punt que utilitzem aquesta invenció per diferenciar la Prehistòria del que seria pròpiament la Història. 

A mesura que els textos es van fer més habituals van sorgir les biblioteques, no pas com les coneixem ara -edificis on tots podem anar a consultar documents-, sinó com a arxius del saber i també com a arxius de documentació administrativa per a la gestió i el govern de les institucions, sobretot les cases reials i les institucions religioses. L'ascens dels regnes i dels imperis va fer que a les grans ciutats del món antic anessin sorgint grans biblioteques que, en alguns casos, van arribar a tenir milers de documents. No seria fins al temps dels romans que les biblioteques privades començarien a fer-se més comunes.

Imatges: a dalt, Restauració de la façana de la biblioteca de Cels, a Efes, avui a Turquia, construïda al segle II dC per una autoritat romana de la zona, hauria pogut contenir un 12.000 rotlles; a baix, escriba egipci, 2500-2350 aC, Museu del Louvre (Viquipèdia).

Les tauletes d'argila o de fusta recobertes de cera, el papir, el cuir i el pergamí, però també escorces vegetals i altres materials com l'ivori recobert de cera o les conquilles, van ser els suports essencials de les biblioteques del món antic, i els murs també podien ser esculpits o gravats amb textos. Les tauletes d'argila van ser el primer suport, però molt aviat  -cap al 2900 aC- es va inventar el papir, fet de tiges d'una varietat de jonc que es conservava en rotlles cargolats al voltant d'un eix que podien arribar a tenir molts metres i que s'escrivien normalment amb els jeroglífics escrits en columnes verticals (ja que així es podia anar llegint el papir a mesura que es desenrotllava) i amb tintes fetes de sutge o carbó vegetal, aigua i goma. Els pergamins, fets de pell de vaca, ovella o cabra, es van desenvolupar a partir del segle II aC, i, ja en època romana, a partir de diversos fulls de pergamí cosits van néixer els còdex, que van ser els primers llibres. El paper és un invent xinès del segle I aC que va arribar a Europa vers l'any 1000 dC a través dels àrabs. Però malgrat tots aquests suports, cal tenir en compte que durant centenars d'anys la major part de la població era analfabeta i molt sabers es transmetien oralment i de memòria.

En aquesta biblioteca virtual hi tindrem una antologia de petits fragments de textos de l'Antiguitat, que ens acostaran a la cultura d'aquella època: des de grans obres literàries a petites inscripcions familiars. La biblioteca s'organitza a partir dels grans temes de 1r d'ESO, amb alguns afegitons d'interès (cliqueu sobre el tema que vulgueu visitar)


Subscriure's a: Missatges (Atom)