De manera semblant a Mesopotàmia, a Egipte hi va haver un gran desenvolupament científic, encara que sovint vinculat també a la mitologia i la màgia.
Un gran metge egipci va ser Imhotep, que també va ser matemàtic, astrònom i enginyer (va dissenyar la piràmide escalonada de Djoser) i que va viure al segle XXVII aC. Va ser divinitzat i vinculat amb el déu Toht. Els grecs el van assimilar al seu déu Asclepi i els romans a Esculapi. (imatge: Imhotep en una estatueta d'entre els segles VII i IV aC, Museu del Louvre - Viquipèdia).
Els egipcis sabien tractar fractures, embenar ferides i tenien instruments de cirurgia, i tenien metges especialitzats per a diferents malalties (com, per exemple, oftalmòlegs), però tenien coneixements molt limitats sobre el funcionament intern del cos humà malgrat les pràctiques de momificació. La medicina egípcia, com es veu al Papir Ebers, també estava molt relacionada també amb la mitologia i creia que les malalties eren produïdes per influències malignes dels déus o dels esperits.
En matemàtiques, coneixem diversos papirs, com ara els papirs de Rhind i de Moscou (ambdós vora el 1650 aC) que evidencien que els egipcis tenien un sistema numèric de base 10 o decimal i que coneixien operacions com les sumes, restes, multiplicacions i divisions de números enters i de fraccions, potències, arrels quadrades, resolució de problemes amb una incògnita, i el càlcul d'àrees de triangles i trapezis i d'alguns volums.
En astronomia, l'observació del cel estava relacionada tant amb la religió com amb aspectes més pràctics. Es buscava la identificació de cossos celestes i la seva vinculació amb les divinitats egípcies, de manera que les constel·lacions s'identificaven amb divinitats .
Imatge: L'escriba assegut, 2600 - 2350 C, Museu del Louvre - Viquipèdia.
Els egipcis aplicaven les matemàtiques a problemes com mesures camps de conreu o de les divisions administratives del regne, comptabilitzar el productes de les collites i els impostos, o calcular l'altura d'una piràmide o la inclinació de la rampa que es necessitava per a construir-la. Van establir també un conjunt uniforme de mesures de longitud, pes i volum. Alguns problemes que plantejava el Papir de Rhind eren el següents, si bé es resolien per procediments diferents als actuals :
- Quina fracció de pa correspondrà a cadascú si he de repartir 6 barres de pa entre 10 homes?
- Quina és l'àrea d'un triangle que tingui una base de 4 jets i una altura de 10 ? (cada jet equivalia a 52,3 metres)
- Calcula l'àrea d'un camp circular que té per diàmetre 9 jets.
Imatge: decoració celestial de la Tomba TT71 de Tebes - Viquipèdia)
El calendari és un exemple de la combinació d'elements científics i religiosos: basat en l'observació del cel, servia tant per establir les festes religioses com per controlar la crescuda del Nil.
- Any segons el cicle del sol (temps necessari perquè el sol retorni a la mateixa posició en el cicle de les estacions): 365 dies aproximadament
- Any dividit en 12 mesos de 30 dies cadascun, amb un total de 360 dies als quals s'afegien 5 dies més, amb un total de 365 dies
- Tres estacions de 4 mesos cadascuna: akhet (inundacions), peret (plantació) i shemu (collita)
- Setmana de 7 dies, amb cada dia dedicat a un planeta
- El dia es regula per la successió del dia i la nit i es dividia en 12 seccions
- En un inici hi havia diferents calendaris però amb la unificació es va crear un calendari únic, anomenat "calendari civil"
- L'any s'iniciava el 19 de juliol, quan Sírius, l'estel més brillant del firmament, ascendia amb el mateix sentit que el Sol a la matinada, i s'iniciava també la inundació del Nil
________________________________
Bibliografia
- Josep Pla, Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos, Institut d'Estudis Catalans, 2016
