20 de febrer 2026

Mitologia dels Països Catalans

Aquesta pàgina forma part de l'apartat de Mitologia

Entenem per Països Catalans el conjunt de territoris que tenen com a llengua pròpia i històrica el català, encara que la seva situació jurídica sigui molt diferent entre ells (mapa: Viquipèdia):

  • Andorra: estat dels Pirineus amb el català com a única llengua oficial.
  • Catalunya: comunitat autònoma de l'estat espanyol amb el català oficial amb el castellà. A Catalunya també hi ha la Vall d'Aran que històricament ha sigut de parla aranesa o occitana.
  • Catalunya del Nord: territori que va ser separat de la resta de Catalunya al segle XVII i que actualment forma el Departament dels Pirineus Occidentals de l'estat francès. El català no hi és reconegut oficialment si bé el Departament el reconeix com la llengua pròpia i hi ha un moviment civil de recuperació i d'ensenyament. 
  • Franja de Ponent: comarques de poblament català però atribuïdes a l'Aragó pel rei Jaume II al segle XIV. Aragó no reconeix l'oficialitat ni del català ni del propi aragonès.
  • País Valencià (oficialment Comunitat Valenciana): llengua oficial, amb el nom de valencià, junt amb el castellà. Al País Valencià també hi ha comarques que històricament han sigut de parla castellana.
  • Illes Balears: llengua oficial amb el castellà
  • També es parla català a l'Alguer (Illa de Sardenya) i a un petit territori de la regió de Múrcia anomenat el Carxe.
La mitologia dels Països Catalans és molt rica i variada, i inclou, com arreu, personatges masculins i personatges femenins, i personatges bondadosos i malvats. Com arreu, també, hi ha personatges compartits amb altres mitologies. La mitologia també inclou llocs sagrats o misteriosos i animals als quals se'ls atribueixen poders màgics. Alguns exemples:

Dips: gossos vampir que xuclaven la sang dels animals i de les persones. Presents al sud de Catalunya.

Dracs: el drac és considerat un animal malvat. Evidentment, el més famós és de la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya, però hi ha llegendes de dracs a diverses poblacions: el drac de Sant Llorenç del Munt, el drac de la Mola de Mallorca (o Cuca de la Mola) o també el drac de l'Estany de Banyoles que va ser derrotat per Sant Mer. La Víbria és un drac femella o una serp amb pits i característiques d'ocell com un bec d'àguila. Al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va incorporar l'emblema d'una víbria al seu casc reial i actualment hi ha diverses víbries entre el bestiari fantàstic de les festes locals (com la de la imatge, que és de Reus; fotografia: Viquipèdia, entrada de la Víbria)

Follets: éssers diminuts presents a tots els Països Catalans amb noms diferents, juganers i entremaliats però sense mala fet i sovint molt treballadors.

Goges (o dones d'aigua, aloges, encantades): una mena d'esperit de les aigües, dones de gran bellesa que viuen en estanys, torrents, gorgs, salts d'aigua, etc. sobretot a banda i banda de tot el Pirineu però també a altres indrets de Catalunya i el País Valencià. Són éssers bondadosos si se'ls sap guardar els secrets. Prop nostre viuen a l'Estany de Banyoles i a les Estunes.

Tió (o soc, tronc, tronca): tronc animat que apareix a les cases per les festes de Nadal. Si se l'alimenta i escalfa, la nit de Nadal (o sigui, la nit del 24 al 25) "caga" regals si se'l pica amb un bastó i se li canten cançons. Present a Catalunya, Catalunya del Nord, Andorra i a algunes comarques aragoneses. Abans, també a les Illes Balears.

________

Bibliografia
  • Daniel Rangil / Laia Baldevey, Mitologia dels Països Catalans, El Papiol, Efadós, 2022

Pàgines web:

a
Subscriure's a: Comentaris (Atom)