La Tanakh jueva comença amb una narració de la creació de l'univers i de la humanitat per part de la divinitat, que es relliga tot seguit amb la història mítica dels inicis del poble d'Israel a través d'Abraham.
Aquesta narració s'anomenà "Gènesi" en grec (que vol dir naixement, creació, principi), i així es recollí a la Bíblia cristiana, mentre que a la Tanakh jueva s'anomena per les seves primeres paraules, "Al principi". Aquí parlarem de la primera part del Gènesi, que correspon a la creació de l'Univers i dels humans. S'ha discutit moltíssim sobre la cronologia d'aquest fragment, però se'l situa sovint als S.VI -V aC, amb fortes influències de les mitologies mesopotàmiques.
L'edició que fem servir: és un fragment de la Bíblia catalana, traducció interconfessional, accessible a la pàgina web bci.cat gràcies a l'Associació Bíblica de Catalunya.
Agraeixo a l'Associació Bíblica de Catalunya l'autorització que m'ha donat per reproduir aquí aquests fragments.
Les il·lustracions que fem servir són molt més tardanes que la redacció de la Bíblia, i corresponen al Tapís de la Creació, obra cristiana i romànica dels segles XI o XII, custodiat a la Catedral de Girona. Les imatges reproduïdes corresponen a l'esperit de Déu, a la separació de les aigües, la creació del sol i la lluna, la creació dels animals del mar i del cel, i la creació dels humans i els animals terrestres.
La primera part del Gènesi és la creació de l'univers i de la humanitat, que compararem amb l'Enuma elish o Poema Babilònic de la Creació (1100 aC), a partir del qüestionari següent:
- Com veiem en el text del Gènesi que és un relat monoteista?
- El context de l'Enuma elish, en canvi, què és? Monoteista o politeista?
- Hi ha un moment, però, en què el Gènesi sembla insinuar que hi ha diferents divinitats, com si el déu principal s'adrecés a una assemblea de divinitats. Trobes aquest moment?
- Per què podem dir que el procés de creació en el Gènesi és un procés ordenat i progressiu?
- recordem que ordenat vol dir que segueix un ordre, una successió metòdica
- recordem que progressiu vol dir que avança per graus, o sigui, amb una progressió creixent
- Per quines raons es crea la humanitat a l'Enuma elish? I al Gènesi?
- Per què es pot dir que el relat del Gènesi és pacífic? També és pacífic l'Enuma elish?
- Per acabar, fes un esquema de com es produeix el procés de creació a l'Enuma elish i al Gènesi
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
Déu digué:
—Que existeixi la llum.
I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
Déu digué:
—Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué:
—Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
—Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
Déu digué:
—Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminin la terra.
I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
Déu digué:
—Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los:
—Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
Déu digué:
—Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
—Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los:
—Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
Déu digué encara:
—Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment.
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.
________________________________________________________
Bibliografia
- Jordi Cervera, "El poble d'Israel explica els orígens", dins Jordi Cervera et. al., La primera vegada del món. Relats dels orígens segons les grans cultures antigues de la Mediterrània: un diàleg amb Gènesi 1-11, Barcelona, Universitat de Barcelona edicions, Col·lecció BARCINO MONOGRAPHICA ORIENTALIA, vol.21, 2023, p.111-149
- Thomas Römer et. al. éd. Introduction à l'Ancien Testament, Genève, Labor et Fides, 2009
