Escrigué una obra que aplegava a l'època uns trenta rotlles de papir i que volia explicar la guerra dels grecs contra els perses (que havia passat feia poc temps) i alhora explicar el present i el passat dels veïns de Grècia, Egipte i Mesopotàmia. A aquesta obra li va posar de títol "Història". A l'Antiguitat se'l considerava sovint un mentider perquè explicava fets que no havia vist personalment, però la historiografia actual ha reunit prou elements per considerar que la seva obra té molt de mèrit i que ell pot ser considerat amb justícia el "pare" de la Història.
Per fer història dels grecs es va haver de refiar sobretot de la tradició oral, perquè a Grècia hi havia pocs registres escrits, i per a recollir aquests testimonis va viatjar per les terres gregues. Per exemple, va visitar Òlbia, a la desembocadura del Dnièper (aleshores era la regió d'Escítia), i, sobretot, viatjà a Atenes, on va residir prou temps, i des d'allà degué visitar bona part de tota l'Hèl·lade. Aquestes fonts orals són avui difícils de contrastar però és clar també que va fer un gran esforç per recollir testimonis que li semblaren el més fiables possibles i que va procurar de contrastar-los entre ells. Heròdot creia en els déus i en la seva intervenció en els fets humans, però en el seu relat aquests déus ja no són els déus capriciosos d'Homer i, ben al contrari, buscava aclarir racionalment els mites.
També viatjà a Egipte, on visqué almenys uns quatre mesos, i pogué parlar amb els sacerdots de les piràmides, que tenien arxius ben ordenats (que a Grècia encara no existien). També viatjà a Mesopotàmia (si bé aquí segurament molt més breument). En aquestes terres va poder comptar amb molts documents escrits, si bé es va haver de refiar de les lectures que feien els seus traductors perquè ell no coneixia les seves llengües. Moltes de les seves dades, però, es poden contrastar avui amb documentació que s'ha conservat i amb l'arqueologia.
En definitiva, Heròdot pot ser considerat avui el pare de la Història perquè buscava bones fonts i de diferents tipus i les contrastava, tant sobre el passat més immediat com sobre el passat més remot. Volia conèixer la realitat directament i per això féu grans viatges, que aprofitava per recollir tota mena d'informació sobre la història, la geografia i els costums dels pobles que visitava, i per això, per a ell la història és l'estudi del passat de les comunitats humanes en un sentit força ampli. I també era capaç de parlar amb força objectivitat tant dels grecs com dels no grecs, i de parlar-ne bé o malament segons calgués, fet que no lligava gens amb els diversos patriotismes de l'època. Per tot plegat, podem considerar que Heròdot va fer història amb criteris molt més moderns que la gran majoria dels historiadors antics.
L'edició que fem servir: fragment d'Heròdot, Història, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2000, Vol I (Llibre I, inici), p.46, text revisat, traducció i notes de Manuel Balasch.Agraeixo a La Casa dels Clàssics l'autorització que m'ha donat per reproduir aquí aquest fragment.
Els fils de la història
Això és l'exposició dels resultats de la recerca d'Heròdot d'Halicarnàs, feta perquè amb el temps no es perdi el record dels fets, grans i admirables, duts a terme tant pels grecs com pels bàrbars, però més encara perquè se sàpiguen les causes que els induïren a fer-se la guerra.
Com recollia Heròdot informació fiable? L'exemple de les piràmides d'Egipte (Història, Llibre II)
_______________________________________________
Bibliografia
- Introducció a Heròdot, Història, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2000, Vol I (Llibre I, inici, p.46, text revisat, traducció i notes de Manuel Balasch
- Arnaldo Momigliano, La historiografía griega, Barcelona, Crítica, 1984, p. 134-150
