Model del far en 3d (printables.com / Milan Vácha). Els diferents models que es troben a la xarxa es basen tots en el model que en va fer el 1909 l'arqueòleg alemany H. Thiersch.
El far es va mantenir força sencer fins al segle XIV, quan uns terratrèmols el van enrunar.
Segons diverses descripcions àrabs dels segles IX a XIV, el far feia entre 100 i 120 metres d'altura. Tenia una gran base quadrada de 30 metres de costat; després tenia una torre de planta octogonal i, finalment, el darrer tram de la torre era esfèrica. Durant el dia, uns miralls reflectien la llum del sol i durant la nit cremava un foc al seu capdamunt, probablement amb petroli. Sembla que a dalt de tot també hi havia una enorme estàtua, que potser estava dedicada a Zeus o a Hèlios, que era la personificació del déu del Sol a la mitologia grega.
Hi ha diferents autors clàssics que també en parlen, com Flavi Josep (S. I aC), Estrabó (S. I aC - S. I dC), i Plini el Vell (S. I dC). Segons Flavi Josep, la seva llum es podia veure a 300 estadis de distància, o sigui uns 57 kilòmetres de distància.
Estrabó, per altra banda, a la seva Geografia, llibre XVII, 6 va donar una descripció més vaga del far però també va descriure el port. Anem a llegir un fragment d'aquesta descripció
L'edició que fem servir: és la traducció i adaptació en català de les traduccions en diverses llengües que es citen a la bibliografia.
Il·lustració que acompanya el text: interpretació del port d'Alexandria d'inicis del segle XX: F. W. Putzgers, Historischer Schul-Atlas, diverses edicions (per exemple, a la de 1917, làmina 9) (reproduït a la Viquipèdia) (en guionets - - - , la línia de costa d'inicis del segle XX).
Faros és una petita illa de forma allargada, molt propera a la costa, on forma un port amb dues entrades, ja que la costa té forma de badia i l’illa està situada al mig, paral·lela a la riba.
Dels dos extrems de Faros, el de llevant és el més proper a la costa i al morro que té per nom Lòquies, de manera que forma un pas estret. A més de l’estretor del pas, també hi ha roques, unes a sota de l’aigua i altres que en sobresurten, batudes a totes hores per les onades que arriben de mar obert.En aquesta punta est de l’illa hi ha una roca, banyada pel mar per totes bandes, que hostatja una torre admirablement construïda de marbre blanc i diversos pisos i que duu el mateix nom que l'illa. Sòstrat de Cnidos, amic dels reis, va fer erigir aquesta torre per a la seguretat dels mariners, com indica la inscripció. Com que la costa tenia esculls i aigües poc profundes, els que navegaven des del mar obert necessitaven algun senyal alt i visible que dirigís el seu rumb fins a l'entrada del port.El pas de ponent de l’illa tampoc és fàcil però no necessita de tanta precaució i forma un altre port, que s’anomena Port d'Èunostus o Port del Bon Retorn.Aquest port està separat del port principal pel dic o calçada dita Heptaestadi, que comunica el continent amb l’illa i que també servia d'aqüeducte quan l’illa estava habitada, fins que el diví Cèsar la va devastar en la seva guerra contra els Alexandrins, de manera que ara només viuen a l’illa unes quantes famílies de mariners.
_________________________________________________
- The Geography of Strabo. Literally translated, with notes, in three volumes. London. George Bell & Sons. 1903.
- Strabon, Geographie, Traduction française: Amédée Tardieu, Paris, 1867
- Estrabon, Geografía, Madrid, Gredos, 2015
- Judith McKenzie, The architecture of Alexandria and Egypt, 300 BC - AD 700, New Haven and London, Yale University Press, 2007, p.41-47
