- Ja sabem que Heròdot es va caracteritzar per la seva recerca d'informació fiable, que li permetés d'explicar adequadament tant la guerra entre els perses i els grecs com la història dels pobles veïns de Grècia. En el text sobre les piràmides, Heròdot hi explica tres dels seus procediments per trobar i oferir-nos informació fiable.
- Busca aquestes tres procediments
- Per a cadascun d'ells, pensa arguments a favor que sigui un argument fiable i arguments en contra
- Pensa què podríem fer nosaltres per comprovar la informació d'Heròdot
- A quines causes atribueix Heròdot la construcció de les piràmides? Creus que són una explicació raonable de la construcció de grans tombes per part dels faraons egipcis?
El text d'Heròdot sobre les piràmides:
Quèops reduí Egipte a una gran misèria. De primer clausurà tots els santuaris i prohibí els sacrificis; després manà a tots els egipcis treballar per a ell. Els uns, els obligà a carretejar pedres des de les pedreres de la serralada d'Aràbia fins al Nil; i als altres els encarregà que, un cop traslladades aquestes pedres en barcasses a l'altre marge del riu, les recollissin i les traginessin fins a la serralada anomenada líbica. Treballaven ininterrompudament entorns de cent mil homes, que es renovaven cada tres mesos.
El poble es veié durament oprimit, tant gran era la maldat de Quèops: la construcció de la calçada per la qual eren carretejades les pedres durà deu anys, una obra que crec poc inferior a una piràmide. Efectivament, aquesta calçada fa cinc estadis de llargària i deu braces d'amplada; la seva alçària allà on la calçada ateny el nivell màxim és de vuit braces [888 metres de longitud, 17,76 d'amplada i 14,20 d'alçada]. La construcció és de pedra brunyida, en què hi ha tallades en relleu figures d'animals. Deien, doncs, que va transcórrer una dècada fins que no foren enllestides aquesta calçada i les cambres subterrànies que havien d'ésser la seva sepultura; ell les féu construir en una illa, perquè dirigí cap a l'interior de la muntanya un canal del Nil.
Els treballs en la piràmide mateixa duraren vint anys. És quadrada, i cadascuna de les seves cares fa vuit pletres de longitud i vuit d'alçada [236,8 metres]. Fou bastida també amb carreus de pedra polida. L'encaix és perfecte i cap dels carreus no fa menys de trenta peus [8,88 metres].
En la piràmide hi ha indicat, en escriptura egípcia, el que es gastà en raves, cebes i alls per a la manutenció dels treballadors. Recordo molt bé el que em deia el sacerdot que m'anava llegint els documents corresponents: s'havien invertit en la piràmide mil sis-cents talents d'argent. Si això és cert, quant es degué invertir en la manutenció i el vestir de tots els obrers i en l'utillatge amb què treballaven? Si les obres de la piràmide duraren tot el temps que s'indica, crec que el temps previ, d'arrencar les pedres, traginar-les i perforar el canal subterrani, no fou de durada inferior.
Els egipcis expliquen que aquest Quèops governà cinquanta anys com a rei i que, a la seva mort, heretà el regne el seu germà Quefrè, el qual seguí en tot la manera de fer del seu antecessor, i també ell erigí una piràmide, que, de totes maneres, no assolí les dimensions de la de Quèops. Aquesta, igual que les altres, també la vaig amidar jo personalment.
Els sacerdots asseguren que Quefrè regnà cinquanta-sis anys. Tot això suma un total de cent sis anys, durant els quals Egipte sofrí tota mena de misèries: es clausuraren els santuaris i en tot aquest temps no es van tornar a obrir mai més. Aquests dos reis, els egipcis els odien tant, que no volen ni tant sols anomenar-los.Expliquen els sacerdots que a continuació fou rei d'Egipte Micerí, un fill de Quèops. Tot i que, de primer, Micerí tractava benignament els ciutadans, només li passaven desgràcies. Del santuari de Buto li va arribar l'explicació en forma d'un oracle que li va dir que era cosa del destí que a Egipte les coses anessin malament durant cent cinquanta anys, i que els dos reis que l'havien precedit ho havien entès, però ell no i que per això només li passaven desgràcies, perquè no feia el que li hauria calgut fer. Quan Micerí s'assabentà d'això, que aquest era el destí que li havia pertocat, canvià de vida.
Molt més petita que la del seu pare, també ell ens deixà una piràmide quadrada, a les cares dels quals manquen vint peus per atènyer els tres pletres [82,88 metres]. Fins a la meitat, és de pedra etiòpica.
Hi ha grecs que asseguren que la piràmide de Micerí pertanyia a una dona, la cortesana Rodopis, però aquesta informació és incorrecta. Rodopis, en realitat, va viure molts anys després dels reis que ens deixaren les piràmides.
Ara que ja hem llegit bé Heròdot, ens podem proposar una altra reflexió.
Un escriptor alemany que es deia Bertolt Brecht va escriure un poema que porta per títol "Preguntes d'un treballador que llegeix". Ho va fer l'any 1935 i alguns dels seus versos diuen el següent:
Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I babilònia, tantes vegades destruïda...
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
De la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
Els paletes? La gran Roma
És plena d´arcs de triomf. Qui els va alçar? (...)
Què ens volia dir Bertolt Brecht amb aquests versos? Fa Heròdot una reflexió semblant?
