Ja sabem que a Grècia la distinció entre ciutadans i no ciutadans era molt important. Els ciutadans eren tots homes a partir dels 20 o 30 anys segons la polis, mentre que queien a la categoria de no ciutadans els estrangers, els esclaus i les dones, fossin aquestes riques o pobres.
Els esclaus i esclaves eren propietat dels seus amos i el filòsof Aristòtil va arribar a anomenar-los "eines" o "instruments" amb vida. Les dones, encara que fossin lliures i riques, no podien participar a la política, ni votar ni ocupar càrrecs polítics, i el seu lloc habitual es considerava que era la casa. Hi havia deesses amb poders excepcionals i algunes dones van arribar a tenir rellevància científica o intel·lectual, però van ser una minoria. Anem a veure alguns textos del que podien fer les dones. Aquests textos, a més, potser els van fer dones: les que pertanyien a una escola filosòfica anomenada pitagorisme.
El Pitagorisme és una doctrina filosòfica iniciada per Pitàgores i continuada pels seus deixebles, que s’estén del segle VI aC al segle IV aC, i fins al segle II dC en el que s'anomena el neopitagorisme. Creien en un univers ordenat i harmònic que podia ser conegut a través de les matemàtiques, i d’aquí que al seu fundador, Pitàgores, se’l conegui sobretot per la seva activitat matemàtica i pel seu “Teorema de Pitàgores” (malgrat que és dubtós que el formulés ell mateix).
El Pitagorisme també tenia una visió dels humans i del govern de les polis. Pel que fa als humans, creien en la immortalitat de l’ànima i la necessitat que el cos que l’hostatjava es mantingués pur a través d’una vida austera i dedicada a l’estudi. Pel que fa al govern de les polis, refusaven les formes de govern democràtiques.
.jpg)
En aquesta comunitat s’acceptaven tant homes com dones, i d’aquí que es coneguin diferents dones filòsofes. La primera comunitat pitagòrica es va establir a Crotona, amb el mateix Pitàgores, vers el 530 aC, però segurament van haver de fugir-ne pel seu refús de la democràcia.
L'acceptació de les dones entre els pitagòrics en un dibuix del segle XX: Edward S:Ellis et. al. The story of the greatest nations, New York, 1913 (Viquipèdia).
És molt difícil de conèixer amb una certa exactitud tant la vida de Pitàgores com la dels seus primers deixebles, tant pel caràcter tancat de la seva comunitat com pel fet que molts dels documents que en parlen són molt més tardans i tendeixen a idealitzar la vida de Pitàgores i atribuir-li obres que és molt difícil que fossin seves.
En qualsevol cas, els textos que se’n conserven o que s'atribueix a aquestes filòsofes pitagòriques van gairebé tots dedicats a descriure com ha de ser el comportament de les dones per aconseguir el model de vida ordenada i harmoniosa que somiaven els pitagòrics. En aquests textos no hi ha cap assoliment matemàtic que es degui a alguna dona ni cap reivindicació que la dona pogués fer tasques reservades tradicionalment als homes. Ans el contrari, se les cenyeix a la vida de la llar, com era habitual en el pensament grec, encara que amb dos detalls importants. El primer, que es parla sempre de senyores riques i que, per tant, la seva funció no és fer les tasques de la casa sinó governar la casa: dirigir l’educació dels fills, manar les serventes, etc. El segon detall: queda clar que per fer aquesta funció la dona ha de tenir una educació que no es limiti a qüestions bàsiques sinó que ha de tenir accés a coneixements elevats, com els matemàtics i filosòfics.
L'edició que fem servir: els textos 1, 2 i 4 provenen de les traduccions al català de Montserrat Jufresa (1994). i el text 3 és una traducció i adaptació de Mary Ellen Waithe (1992) a la vista també de les versions castellana de M.Gutiérrez et.al. (1996) i portuguesa de GEMINA (s.d.)
Agraeixo a Montserrat Jufresa que m'hagi autoritzat a publicar aquí els fragments de les seves traduccions.
Ceràmica àtica 525 -500 aC. amb un dibuix típic d'atribució de tasques per gèneres: una dona despedeix un guerrer (Musée du Louvre, Paris - Viquipèdia)
Aquí tenim alguns petits fragments de com ha de ser la dona segons els pitagòrics, amb algunes preguntes:
1. Fintis d'Esparta, De la prudència en la dona [fragment]
Molts pensen que no escau a la dona el filosofar, com no li escau el muntar a cavall ni el parlar en públic. Quant a mi, crec que certes ocupacions són particulars de l'home, que altres ho són de la dona, i que n'hi ha de comunes a l'home i a la dona; crec que algunes són més convenients per a l'home que per a la dona, i que d'altres són més adients a la dona que a l'home.
Les activitats pròpies de l'home són comandar l'exèrcit, governar les ciutats i parlar en públic. Les que són particulars a la dona són les de vetllar per la seva llar, quedar-se a casa, esperar el seu marit i servir-lo.
Però afirmo que tots dos participen en comú del coratge, la justícia i el seny. Afegeixo també que és convenient tant per a l'home com per a la dona participar en les virtuts referents al cos, tant com en les referents a l'ànima. I de la mateixa manera que és útil per a ambdós tenir el cos sa, també ho és tenir l'ànima sana.
- Quines són segons Fintis les activitats pròpies de l'home? I les de la dona?
- Quina contradicció espectacular hi ha en aquest text?
- Redacta el text per defensar que no hi ha diferències entre les activitats dels homes i les activitats de les dones.
2. Perictíone, Sobre l'harmonia de la dona [fragment]
Cal que la dona honori els déus amb la bona esperança d'assolir la felicitat, i obeeixi les lleis i els costums establerts pels avantpassats. Després dels déus dic que cal recordar-se d'honorar i de reverenciar els pares: aquests tenen, efectivament, els mateixos drets que els déus, i els imposen a llurs descendents.
- Què cal fer amb els déus i els pares segons els pitagòrics?
- Per tant, segons els pitagòrics, déus i ciència són incompatibles?
3. Carta de Teano II a Cal·listo [fragment adaptat]:
A vosaltres, joves, quan us caseu se us dóna, per costum, el poder de manar a tots els que treballen a la vostra casa.
La principal autoritat de les dones a casa és sobre els servents. Però més important encara, és aconseguir la bona voluntat per part dels esclaus, una qualitat que no es compra amb els seus cossos. Als esclaus, cal donar-los un tracte just perquè no quedin esgotats amb el treball, ni incapacitats per les privacions. Hi ha senyores que creuen que és bo el que, precisament, és més perjudicial: maltractar els servents amb molta feina i no donar-los el menjar necessari. I així, si bé estalvien una mica, en realitat acaben rebent un dany major, amb rancor i perverses insídies per part dels servents. En general, el menjar ha de ser proporcionat a la feina que fan.
I pel que fa a la indisciplina, cal castigar els servents amb la pena que correspongui, i si la seva maldat és invencible, aleshores cal vendre’ls i expulsar-los de la casa. Ja saps, estimada, que els instruments musicals només sonen bé si les cordes es tiben al punt just. És el mateix que passa amb els servents: si no se’ls vigila, acaben desobeint, però una vigilància massa estricta tampoc és bona. Per això cal ser prudent.
* La carta de Teano a Cal·listo sembla que parla indistintament de servents i d'esclaus. Hi havia servents que no eren esclaus, però aquí Teano sembla donar per descomptat que tots els servents eren esclaus.
- Quin és el tracte "just" per als servents o esclaus segons Teano?
- Per què cal tractar-los d'aquesta manera?
- Quina mena de societat accepta Teano amb aquest text? Pot ser "justa" una societat així?
4. Carta de Mia a Filis [fragment adaptat]
Perquè has esdevingut mare t’ofereixo aquests consells per als infants. Escull una dida que sembli ben disposada i neta, a més de modesta i no propensa a excessos de son o de beguda. La dida és una part important en allò que constitueix el primer i més principal fonament per a la vida sencera de l’infant, és a dir, alimentar-lo per fer-lo gran correctament. Aquesta dida no ha de ser irascible, ni massa enraonadora, ni indiferent en la tria dels aliments: ha de seguir un règim ben establert, tenir bon caràcter, i, en la mesura del possible, ser grega i no estrangera.
- Quines qualitats ha de tenir una dida?
- Què fa exactament una dida?
__________________________________________________________
Bibliografia
- Michael Deakin, "History of Mathematics Pythagoras and Theano", Parabola Volume 46, Issue 1 (2010)
- Michael Deakin, "More on Pythagoras and Theano", Parabola Volume 46, Issue 2 (2010)
- Sergi Grau, "Teano de Crotona i Pitàgoras de Samos: matrimoni pitagòric o invenció biogràfica?", dins Esperança Borrell i Vidal Pilar Gómez Cardó (eds.), Canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, p.63-69
- Grupo de Estudos em Reflexão Moral Interdisciplinar e Narratividade (GERMINA), Traduçoes de comentários sobre as pitagóricas, Universidade Federal de Santa Catarina, Brasil, s.d.
- Mercedes Gutiérrez, Montserrat Jufresa, Cristina Mier, Félix Pardo, "Teano de Crotona", Enrahonar, 26, 1996, p.95-108
- Montserrat Jufresa, "Què és ser dona en la filosofia pitagòrica", dins Mercedes Vilanova, comp. Pensar las diferencias. Edición del Seminario Interdisciplinar Mujeres y Sociedad, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1994, p.85-93
- Michael Plant, ed., Women Writers of Ancient Greece and Rome. An Anthology, University of Oklahoma Press, 2004
- Mary Ellen Waithe, edited by A History of Women Philosophers, Volume 1, Ancient Women Philosophers 600 B.C. - 500 A.D., Martinus Nijhoff Publishers / Kluwer Academic Publishers, 1992
- Leonid Zhmud, "What is Pythagorean in the Pseudo-Pythagorean Literature?", Philologus 2019; 163(1): 72–94
