La imatge d'Eratòstenes que avui és més freqüent a les xarxes socials és, de fet, un gravat publicat a inicis del segle XIX: Zapf, Georg Wilhelm Zapf, Gallerie der alten Griechen und Roemer, Augsburg, 1801, p.LXXXI, digitalitzat a la Biblioteca de la Universitat de Heidelberg, Alemanya.
Si des d'un punt de vista modern se'l podria qualificar de poeta, de matemàtic, d'astrònom, de geògraf, de filòsof, de filòleg o d'historiador, des del punt de vista de l'època cal tenir en compte que tot aquest saber estava estretament relacionat. En aquest sentit, Eratòstenes va ser un savi en el sentit més ampli del terme i a més de vetllar per l'engrandiment de la biblioteca va dur a terme tota mena d'estudis, entre els quals destaquen els històrics, els geogràfics i els matemàtics, encara que, malauradament, de la major part d'aquesta obra científica en queden poques restes.
Sí que s'ha conservat, en canvi, l'obra Catasterismes, que és un producte típicament alexandrí, ja que procura recollir tot el saber sobre una temàtica concreta, ja sigui aquest saber científic o mitològic.
Catasterismes és una obra voluminosa sobre les constel·lacions en la qual esmenta les estrelles de cadascuna a més d'explicar-ne l'origen mitològic. Com a catàleg, esmenta 42 constel·lacions, a més dels planetes i la Via Làctia, i referències a unes 475 estrelles.
Un catasterisme és aquell procés de metamorfosi pel qual un heroi, heroïna, animal o objecte és convertit en constel·lació per art d'un déu o deessa. Pot ser que, en un origen, la identificació d'una constel·lació amb un heroi, heroïna o animal es fes només perquè en recordava la forma, però, cada vegada més, s'usarà el mite per explicar el sorgiment de la constel·lació. Amb antecedents a la literatura grega antiga, aquest procés farà un gran salt endavant a l'època clàssica i culminarà a l'època hel·lenística, de manera que el que llegim a Eratòstenes no són creences antigues juxtaposades a l'observació de les estrelles sinó que, amb tots els seus precedents, és una tasca nova que té per objectiu de sistematitzar els orígens mitològics de totes les constel·lacions, fet que era totalment coherent amb l'interès de buscar les causes de tots els fenòmens observable i sistematitzar aquesta informació en una mena de manual o enciclopèdia.
A hores d'ara no conservem l'obra original sinó només diversos manuscrits que recullen una adaptació, reduïda i reorganitzada. Els planetes, si bé afegits a l'obra, no són pròpiament catasterismes sinó que els grecs entenien que cadascun pertanyia a un déu.
Eratòstenes de Cirene, Catasterismes, Introducció, edició crítica, traducció i notes de Jordi Pàmias, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2004.
Agraeixo a Jordi Pàmias les facilitats que m'ha donat per publicar aquí aquests fragments i a l'editorial La Casa dels Clàssics per permetre'n la reproducció.
Es compta que a l'antiguitat alguna de les versions de l'obra podien ser il·lustrades, però, en tot cas, aquestes il·lustracions s'han perdut. Fem servir aquí les d'una obra del segle XIX: Anònim (en realitat, Richard Rouse Bloxam), Urania's Mirror o A view of the Heavens (El mirall d'Urània o Una vista dels cels), 1824.
VII. Escorpió. A causa de la seva grandària, aquest es divideix entre dos signes del zodíac. Les pinces n’ocupen un anomenat Escorpió, i el cos i l’agulló l’altre, anomenat Balança. Segons diuen, Àrtemis el va fer sorgir del cim de l’illa de Quios perquè fiblés Orió, que va morir així, perquè en una cacera el desvergonyit va voler violar-la. Zeus el va posar entre les estrelles brillants perquè els homes venidors veiessin la seva força i el seu poder.
Té dues estrelles a cada pinça –de les quals són grosses les de davant, i esmorteïdes les de darrere; al front en té tres, de les quals la del mig és brillant; a l’espinada en té tres de brillants; dues al ventre; cinc a la cua; dues a l’agulló. Domina entre aquestes la que és més esclatant de totes, l’estrella brillant que es troba a la pinça del cantó nord. En total dinou.IX. La Verge. Hesíode diu a la «Teogonia» que aquesta, filla de Zeus i de Temis, s’anomena Justícia. Reprenent el fil de la història d’Hesíode, Arat afegeix que abans era immortal i vivia a la terra entre els humans. Però els homes no la veien, s’estava amb les dones, i aquestes l’anomenaven Justícia. Ara bé, quan la raça humana canvià tant que no observava més la justícia, ja no restà més temps amb ells, sinó que es va retirar a les muntanyes. En esclatar rebel·lions i guerres entre ells, avorrí completament la seva injustícia i s’envolà al cel. S’expliquen moltes altres històries sobre aquesta figura. Perquè alguns diuen que es tracta de Demèter pel fet de tenir una espiga; uns altres d’Isis; altres, d’Atàrgatis; i altres asseguren que és la Fortuna, i per això la representen sense cap.
Té una estrella al cap, esmorteïda; una a cada espatlla; dues a cada ala; la de l’ala dreta que està entre l’espatlla i la punta de l’ala s’anomena Protrigèter; una a cada colze; una a l’extrem de cada mà; la que està a l’esquerra és brillant i s’anomena Espiga. Sis al voraviu de la túnica, una de les quals és esmorteïda; i una a cada peu. En total dinou.XII. El Lleó. Aquest està fet d’estrelles vistents. Segons sembla, va rebre l’honor de part de Zeus pel fet d’ocupar el primer rang entre els quadrúpedes. Alguns afirmen que es tracta del primer treball d’Hèracles, pel tal de recordar-lo. I és que, maldant per atènyer la fama, Hèracles va derrotar aquest animal, i no amb armes, sinó que l’ofegà amb una abraçada. D’això en parla Pisandre el Rodi. D’aquí que posseeixi la seva pell, com a executor que és d’aquesta gloriosa tasca.
Té tres estrelles al cap; una al pit, i dues al seu dessota; una de brillant a la pota dreta; una al mig del ventre, i una altra al seu dessota; una al maluc; una al genoll de darrere; una de brillant a la punta de la pota; dues al bescoll; tres a l’espinada; una al mig de la cua, i una de brillant a la punta. En total dinou. Es veuen també sobre el Lleó, a la banda de la cua, set estrelles esmorteïdes en triangle, que s’anomenen el Rínxol de Berenice Benefactora.
XLIII. Els planetes. Sobre les cinc estrelles anomenades planetes pel fet de tenir moviment propi. Segons diuen, corresponen a cinc déus. La primera, Fenont*, és grossa i pertany a Zeus. La segona, anomenada Faetont*, no és gaire grossa; el nom li ve del Sol. La tercera correspon a Ares*, i es coneix com Piroent; no és grossa, i el seu color és semblant a la que es troba a la constel·lació de l’Àguila. La quarta, Fòsfor, correspon a Afrodita i és de color blanc: és la més grossa de totes aquestes estrelles i és anomenada tan aviat Hèsper com Fòsfor*. La cinquena, Estilbó, pertany a Hermes, i és brillant i petita. Fou concedida a Hermes perquè aquest va ésser el primer que delimità l’ordre del cel i la posició de les constel·lacions, prengué la mesura de les estacions i assenyalà els climes favorables. Es diu Estilbó perquè Hermes li donà aquesta aparença.
* Fenont, que pertany a Zeus: Fenont normalment s'atribueix a Saturn, aquí a Júpiter
* Faetont, el nom li ve del sol: Faetont normalment s'atribueix a Júpiter, aquí a Saturn
* Fòsfor: Venus;
* Estilbó: Mercuri; perquè guspireja, en oposició als altres planetes i en comú amb les estrelles
* el planeta que correspon a Ares: Mart; que sembla de foc
El conjunt de constel·lacions que explica Eratòstenes és el següent. A les constel·lacions que formen part del zodíac hi hem afegit un resum del catasterisme:
I. L’Óssa MajorII. L’Óssa Menor
III. El Serpent
IV. L’Agenollat
V. La Corona
VI. Serpentari
VII. Escorpió (i Balança)
VIII. Arctofílax
IX. La Verge
X. Els Bessons
XIII. L’Auriga
XIV. Taure
XV. Cefeu
XVI. Cassiepea
XVII. Andròmeda
XVIII. El Cavall
XIX. Àries
XX. El Triangle
XXI. Peixos
XXII. Perseu
XXIII. La Plèiade
XXIV. La Lira
XXV. L’Ocell
XXVI. Aquari
XXVII. Capricorn
XXVIII. Sagitari
XXIX. La Sageta
XXX. L’Àguila
XXXI. El Dofí
XXXII. Orió
XXXIII. El Gos
XXXIV. La Llebre
XXXV. Argo
XXXVI. Cetos
XXXVII. El Riu
XXXVIII. El Peix
XXXIX. L’Altar
XL. El Centaure
XLI. L’Hidra, el Crater i el Corb
XLII. Procíon
XLIII. Els planetes
XLIV. La Via Làctia
- Preneu el vostre signe del zodíac o un altre que us caigui simpàtic
- Desenvolupeu el mite associat a partir del breu resum anterior
- Indiqueu les estrelles de la constel·lació (o almenys alguna d'elles)
- Il·lustreu el text amb una imatge com les que surten a Anònim (en realitat, Richard Rouse Bloxam), Urania's Mirror o A view of the Heavens (El mirall d'Urània o Una vista dels cels), 1824, o a alguna altra obra semblant
- Cal presentar-ho en una pàgina del google sites, indicant sempre la procedència de la informació.
