Diodor de Sicília, va ser un historiador de llengua grega nascut a l'illa de Sicília al segle I aC., als darrers temps de la República romana i inicis de l'imperi. Va escriure una obra monumental, anomenada Biblioteca històrica, que només s'ha conservat en part, i que volia explicar tota la història, des dels temps més antics fins a la Guerra de les Gàl·lies.
Per a la història de Pèrsia, Diodor de Sicília es va basar en l'obra d'un altre historiador grec del segle V aC, Ctèsies de Cnidos, que havia viscut a Pèrsia durant diversos anys i que va ser metge personal del rei persa Artaxerxes II.
La reina Semíramis a cavall, imaginada per Maerten van Heemskerck, Les muralles de Babilònia, 1572, gravat, 21x26,5 cm, publicat per Philips Galle; National Gallery of Art - Viquipèdia,
Segons aquesta llegenda, Semíramis seria filla de la deessa Dèrceto (que era mig humana i mig peix) i d'un home. La deessa la va abandonar quan va néixer i va ser alimentada per uns coloms fins que un pastor reial la va trobar, la va alimentar i li va posar el nom de Semíramis, que vol dir "la que ve dels coloms". Casada amb un militar va excel·lir per la seva capacitat d'estratega, fet que va admirar el rei assiri Ninus, que no va parar fins a convertir-la en la seva esposa. Quan Ninus va morir (per alguns, perquè la mateixa Semíramis el va fer empresonar), Semíramis va exercir de reina fins a la vellesa i durant aquest llarg regnat hauria engrandit l'imperi i manat construir un gran nombre de ciutats i monuments. Finalment, va abdicar en el seu fill Nínies i es va enlairar cap al cel en forma de coloma.
Cal recordar que entre finals del segle X aC i el segle VII aC, l'Imperi NeoAssiri, un Imperi de l'edat del Ferro, va assolir una gran extensió i va conquerir Mesopotàmia.
Mapa: l'imperi NeoAssiri (Viquipèdia)
En el text que llegirem, Diodor de Sicília atribueix a la reina Semíramis la fundació de la ciutat de Babilònia i la construcció de la majoria dels seus principals monuments, que descriu amb molt de detall.
Imatges del text: els lleons del conjunt monumental de la Porta d'Ixtar, a Babilònia, del segle VI aC, fets amb la tècnica que es descriu al text (Staatliche Museen, Berlín - Viquipèdia); possible reconstrucció del gran ziggurat de Babilònia (Staatliche Museen, Berlín - Google Arts & Culture); una de les moltes recreacions imaginàries dels Jardins de Babilònia, concretament aquesta és de Charles Mills Sheldon i la seva procedència és The Miriam and Ira D. Wallach Division of Art, Prints and Photographs: Picture Collection, The New York Public Library. "Beautiful reconstruction of the Hanging Gardens of Babylon" The New York Public Library Digital Collections. 1924.
La ciutat de Babilònia segona Diodor de Sicília, Biblioteca Històrica, II. 6-10.
La reina Semíramis, que volia fer grans gestes i volia superar la fama del seu predecessor al tron, es va proposar fundar una ciutat a Babilònia, i després d'aconseguir arquitectes d’arreu del món i artesans hàbils i de fer tots els altres preparatius necessaris, va reunir de tot el seu regne dos milions d'homes per completar l'obra.
Amb el riu Eufrates al centre, va encerclar la ciutat amb una muralla feta amb amb maons cuits amb asfalt que mesurava tres-cents seixanta estadis de llarg [entre 66 i 70 km] amb grans torres col·locades a intervals freqüents, de cinquanta braces d’alçada [uns 90 metres] i prou ample per a circular-hi més de dos carros de costat. La ciutat també estava envoltada de pantans a gran distància, que oferien una defensa natural.Dins de les muralles, va construir un segon recinte de muralles i torres. El circuit d’aquest mur tenia una longitud de quaranta estadis [uns 7,5 km], una amplada de tres-cents maons i una alçada de cinquanta braces [uns 90 metres]. Els maons d'aquesta muralla, abans de ser cuits, havien sigut gravats amb animals salvatges de tota mena, representats de manera realista i enginyosament executats per l'ús dels colors. Tot havia estat fet per representar una cacera d'animals salvatges, i la seva mida era de més de quatre colzades [més de 2 metres]. Entre els animals, a més, Semíramis també havia estat representada, a cavall i en l'acte de llançar una javelina a un lleopard, i a prop hi havia el seu marit Ninus, en l'acte d'enfonsar la seva llança en un lleó a curta distància. En aquesta muralla també va posar portes triples, dues de les quals eren de bronze i s'obrien amb un dispositiu mecànic.
Dins dels dos recintes de muralles, encara va construir-ne un tercer que tancava una acròpolis i que mesurava vint estadis de llargada [uns 4 km], més alt i més ample que les muralles del mig.
Dins de la ciutat i sobre el riu Eufrates, la reina Semíramis va fer construir un pont pavimentat amb bigues de cedre i xiprer i amb troncs de palma de mida excepcional i amb una amplada de trenta peus [uns 9 metres]. I a cada costat del riu va construir un moll d'aproximadament la mateixa amplada que les parets i cent seixanta estadis de llarg [uns 30 km]. També va construir dos palaus a la mateixa vora del riu, un a cada extrem del pont.També va construir al centre de la ciutat un temple dedicat a Zeus, a qui els babilonis anomenen Bel. Com que el temps n’ha causat la ruïna, és impossible donar els fets exactes sobre ell, però tots els historiadors estan d'acord que era extremadament alt, i que els caldeus el feien servir per a fer observacions de les estrelles.
Tot l'edifici va ser enginyosament construït amb una gran quantitat d’asfalt i maons, i a la seva part superior la reina Semíramis va erigir tres estàtues d'or, de Zeus, Hera i Rea. D'aquestes estàtues, la de Zeus el representava dret i avançant, i, amb quaranta peus d'alçada [uns 12 metres], pesava mil talents babilònics [30.000 kg, o sigui, 30 tones]; el de Rea la mostrava asseguda en un tron d'or i tenia el mateix pes que el de Zeus; i als seus genolls hi havia dos lleons, mentre que al seu costat hi havia enormes serps de plata, que cadascuna pesava trenta talents [900 kg]. L'estàtua d'Hera, tenia un pes de vuit-cents talents [24.000 kg o 24 Tones] i a la mà dreta sostenia una serp pel cap i a l'esquerra un ceptre amb pedres precioses.Davant d'ells hi havia una taula per a les tres estàtues, feta d'or, de quaranta peus de llarg [uns 12 metres], quinze d'amplada [uns 4,5 km] i amb un pes de cinc-cents talents [15.000 kg]. Sobre ella descansaven dues tasses de beure, que pesaven trenta talents [900 kg]. També hi havia encensers, també dos, però amb un pes cadascun de tres-cents talents [900 kg], i també tres bols d'or, dels quals el de Zeus pesava mil dos-cents talents babilònics [36.000 kg, 36 Tones] i els altres dos sis-cents cadascun [18.000 kg]. Però tots aquests van ser més tard presos com a botí pels reis dels perses, mentre que pel que fa als palaus i els altres edificis, el temps els ha esborrat completament o els ha deixat en ruïnes; i de fet de la mateixa Babilònia només una petita part està habitada actualment, i la major part de l'àrea dins dels seus murs es dedica a l'agricultura.També hi havia, al costat de l'acròpolis de Babilònia, el Jardí que penja, com s'anomena, que va ser construït, no pas per la reina Semíramis, sinó per un rei sirià posterior per complaure una de les seves amants.
Aquest jardí, que tenia forma quadrada, mesurava quatre plethros de costat [uns 120 metres]. Estava format per terrasses, col·locades les unes sobre les altres, de manera que tot el conjunt semblava un amfiteatre. Aquestes terrasses, o plataformes, estaven sostingudes per columnes que en suportaven tot el pes. Els murs, sòlidament construïts, mesuraven 22 peus d’amplada [uns 6 o 7 metres].
Aquest terreny artificial era ple d'arbres de tota mena, que, per la seva mida i bellesa, agradaven a tothom. Les terrasses s'elevaven gradualment, i les galeries de columnes deixaven passar la llum i donaven accés als apartaments reials, nombrosos i molt ben decorats. Unes màquines hidràuliques, que estaven ben dissimulades perquè no es poguessin veure, portaven una gran quantitat d'aigua des del riu per regar.
Semíramis ha estat representada a l'art i se n'han fet diverses pel·lícules (cap de recent). L'Associació Internacional de directors de càsting (o sigui, de tria d'actors, ballarins, etc. per a una sèrie o programa de televisió, pel·lícula o teatre) atorga des del 2020 un premi que du el seu nom: Semiramis Award for Excellence in Casting (premi des del 2016, amb aquest nom des del 2020)
Cartell del 2023 del Semiramis Award for Excellence in Casting, de la International Casting Directors Association (ICDA )
_2011.139.92.jpg)
Maerten van Heemskerck, Les muralles de Babilònia, 1572, gravat, 21x26,5 cm, publicat per Philips Galle; pàgina web de la National Gallery of Art, Washington DC - Viquipèdia. Forma part de la sèrie que l'artista va dedicar a les 7 meravelles del món i que les imaginava de manera molt lliure
Louis de Caullery, Semíramis caçant un lleó a les portes de Babilònia, oli, 36,5x58,5 cm, 1597, Musée Fabre, Montpellier (Viquipèdia); inspirat en el gravat anterior
Edgar Degas, Semíramis construeix Babilònia, oli, 151x258 cm, 1860-65, Musée d’Orsay, Paris
_________________________________________________________
Mesures de longitud i de pes
- Braça: mesura de longitud present a moltes cultures que equival a dos braços estesos o 6 peus, i que equival, per tant, a uns 180 cms. La braça catalana equival a 1,6718 metres.
- Colzada o colze: mesura de longitud present a moltes cultures; a Grècia equivalia a 46,3 cm., l'egipci a 52, i el sumeri a 51; el colze reial, present també al Proper Orient mesurava uns 52 cms.
- Estadi: mesura de longitud grega, equivalent a uns 185 - 192 metres; l'estadi egipci, nascut després de la conquesta d'Egipte per Alexandre el Gran, en mesurava 158. Un estadi equival a 600 peus.
- Peu: mesura de longitud grega, equivalent a 0,3 metres (30 cms).
- Plethron (plural: plethros): mesura de longitud grega equivalent a 100 peus, o sigui, uns 30 metres.
- Talent: unitat de pes present a diferents cultures; a Grècia equivalia a uns 26 kg i a Mesopotàmia a uns 30.
__________________________________________________________
Bibliografia
- Diodore de Sicile, Bibliothèque Historique, Tome I, Paris, 1846
- Diodorus of Sicily, in twelve volumes, Books I and II, 1-34, Cambridge MA / London, Harvard University Press, 1933, 1989, english translation by C.H. Oldfather.
