Imatge: Còdex Vaticanus, S. IV dC, un dels exemplars més antics de la Bíblia, escrit en grec sobre fulls de pergamí. És a la Biblioteca del Vaticà (Viquipèdia).
En un inici, però, el pergamí era considerat un material més pobre que el papir. Els marges, les lletres inicials dels capítols i les il·lustracions eren també una mostra de la riquesa o pobresa dels materials usats: com més rics, més marges, lletres inicials grosses i més il·lustracions, mentre que en els més pobres els fulls s'aprofitaven del tot, no es destacaven les lletres inicials i mancaven d'il·lustracions.
En temps de l'Imperi, el comerç de llibres va assolir un important desenvolupament, i també les llibreries, que solien ser també editorials, si bé els rics també podien tenir esclaus que copiaven els llibres que els interessaven. Pel que sembla, els autors no cobraven res per les seves obres i s'havien de refiar de la seva pròpia fortuna o d'algun mecenes.
El públic lector va créixer, i al costat de les biblioteques dels temples i de l'Estat, van créixer les biblioteques privades i es van construir les primeres biblioteques públiques, com la Biblioteca del Palatí i la Biblioteca d'Octavi, aquesta al temple de Júpiter del Camp de Mart, fundades ambdues per l'emperador August a Roma, de manera que cap a finals del segle IV hi podia haver a Roma unes 28 biblioteques públiques, cadascun amb un bibliotecari (que solia ser un cavaller o algú relacionat amb l'emperador) i els seus ajudants (normalment esclaus). Aquestes biblioteques tenien una secció grega i una altra de llatina i els manuscrits, en rotlles, es guardaven armaris de fusta encaixats a les parets, mentre que els pòrtics eren els llocs preferits per llegir i parlar.
La Biblioteca més gran de Roma devia ser la Biblioteca Úlpia, fundada per l'emperador Trajà vers el 114 dC., i situada probablement al Fòrum de Trajà. Aquesta biblioteca devia esdevenir la més gran de l'imperi després de la destrucció de la d'Alexandria al segle III. La Biblioteca Úlpia, que seguia l'esquema ja comentat de dues seccions, una de grega i una de llatina, però, no va sobreviure a la caiguda de Roma al segle V.
Reconstrucció de la Biblioteca, per James E. Packer, The Forum of Trajan in Rome: A Study of the Monuments in Brief (2001), recollit a la pàgina dedicada a la biblioteca per la Univ. de Chicago.
Textos llatins
- Titus Livi (S. I aC - S. I dC)
- Titus Livi, Història de Roma: Prefaci (S.I aC - S. I dC)
- Titus Livi, Història de Roma (Llibre I: la llegenda de Ròmul i Remus i la fundació de Roma) (S. I aC - S. I dC)
- L'oratòria d'Hortènsia davant dels triumvirs (42 aC)
- La Via sepulcral romana de Barcelona (S.I -III dC)
- Estrabó, Geografia (S. I aC - S. I dC)
- Titus Livi, Història de Roma (S. I aC - S. I dC)
- El poeta grec Antípatre i les set meravelles del món (S. II - I aC)
- Estrabó, Geografia, el Far d'Alexandria (S. I aC - S. I dC)
