El 218 aC, un exèrcit romà comandat per Cneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries per enfrontar-se als cartaginesos en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC - 202 aC). Durant tot el conflicte, Empúries restà com una ciutat aliada de Roma, de manera que quan el 197 aC es produí una gran revolta dels ibers contra la dominació romana, aquests tornaren a desembarcar un exèrcit a Empúries per fer-los front. Va ser el 195 aC quan Marc Porci Cató hi desembarcà i hi establí un campament que seria l'embrió de la futura ciutat romana d'Empúries.
A la seva història de Roma, Titus Livi descrigué el conflicte, i com era aleshores la ciutat d'Empúries i les mesures de seguretat que prenien els grecs davant la revolta dels ibers. Segons Titus Livi, Marc Porci Cató es dirigí cap a Roses amb 20 vaixells més 5 altres vaixells d'aliats.
Josep Puig i Cadafalch era arquitecte i fou el primer director de les excavacions d'Empúries el 1908 i ajudà enormement a la seva divulgació i museïtzació.
Imatge: treballadors a les excavacions d'Empúries a inicis del segle XX (font: AIEC, II, 1908, p.156)
El primer paràgraf del nostre text, absent a la versió de Puig i Cadafalch, és una traducció pròpia de les darreres ratlles de la Història de Roma, Llibre XXXIV, capítol 8, a partir de la traducció anglesa d'Evan T.Sage: Titus Livius (Livy), The History of Rome, Book 34, Cambridge. Cambridge, Mass., Harvard University Press; London, William Heinemann, Ltd. 1935, versió en línia a la Perseus Digital Library.
[Els vaixells del cònsul Marc Porci Cató] van navegar cap a Roses i allà van expulsar-ne per la força una guàrdia d'hispans que hi havia a la fortalesa. Des de Roses amb vents favorables van arribar a Empúries, i allí van desembarcar totes les forces excepte els aliats navals.
Ja aleshores, Empúries es componia de dues ciutats separades per un mur; habitada una pels grecs originaris de Focea, com els de Marsella, i l'altra pels hispans; però la ciutat grega que donava al mar, estava guardada per un recinte d'unes quatre-centes passes; la ciutat hispana, més allunyada del mar, l'envoltava un mur de tres mil passes. Empúries rebé després una colònia romana, que el diví Cèsar establí en ella, després de la derrota dels fills de Pompeu. Aquests tres pobles es troben avui confosos en un de sol, ja que els hispans primer i els grecs després es convertiren en ciutadans romans.
Tenint en compte que la ciutat grega estava aleshores oberta per un dels seus costats a incursions marítimes, i de l'altra als atacs dels hispans, nació bàrbara i bel·licosa, estranya com podia viure amb seguretat. Era la salvaguarda de la seva debilitat la vigilància regular i contínua que dona sempre la temença d'un veí més fort. La part del mur que donava cap a terra era més fortificat i tenia una sola porta; un magistrat guardava aquesta entrada, sens poder deixar el seu lloc un sol instant. Durant la nit, una tercera part dels ciutadans feia guàrdia en els baluards, i no era pas per cerimònia ni per respecte a la llei que les guàrdies es succeïen i passaven les rondes i s'hi posava cura, com si l'enemic hagués estat a les portes. Cap hispà era rebut dins de la ciutat i els habitants no sortien fora dels murs sinó amb precaució; en canvi del costat de la mar, l'entrada era lliure.
No sortien mai els de la ciutat grega que no fossin en bon nombre per la porta que donava enfront la ciutat hispana, i aquests solien ésser els que havien estat de guàrdia en els baluards la nit precedent. Els obligava per sortir el comerç que feien amb els hispans, inhàbils en l'art de navegar, que s'acontentaven amb poder comprar les mercaderies estrangeres que es rebien per mar i importaven i entregaven per a l'exportació els productes de les seves terres.
Puig i Cadafalch es féu ressò de la hipotètica situació de la ciutat indígena que havia avançat un altre historiador a inicis del segle XIX: Jaubert de Passa : Notice historique sur la ville et la contrée d'Empuries. Mémoires Société royale des antiquaires de France, París, 1823
