_01.jpg)
No hi ha imatges d'Hortènsia. L'escultura del costat és de Lívia Drusil·la, esposa de l'emperador August, amb un vestit típic de les dames romanes, amb túnica i mantell, anys 14 - 19 dC (MAN - Viquipèdia)
Tanmateix, ni la seva cultura, ni la seva riquesa ni els vincles familiars li permetien de participar en la política, que estava estrictament prohibida a les dones, malgrat estar perfectament preparades, ser cultes, i tenir la necessària formació en oratòria, que era fonamental per aconseguir suports al Senat.
Pràcticament l'única forma de participació política reconeguda a les dames casades era l'exercici d'una certa influència sobre els homes de la família. Les dames romanes es coneixien entre elles, tenien espais comuns, eren cultes, i podien posar-se d'acord per aconseguir determinats objectius a través de la influència o mediació entre els senadors. Els temps convulsos de la darrera etapa de la República, durant el segle I aC., van donar algunes oportunitats més d'intervenció política a les dames.
A hortènsia se la recorda per un fet excepcional d'aquesta darrera etapa de la República com va ser el seu discurs davant els triumvirs en defensa dels interessos de les dones riques que eren el grup social al qual pertanyia.
Recordem que Roma era una República des del 509 aC, quan es va deposar el darrer rei, Tarquini el Superb. La República romana havia crescut extraordinàriament i al segle I aC ja dominava bona part del Mediterrani. Això havia donat molt de poder als militars, i tres d'ells (Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu) van assolir el poder de Roma amb el Primer triumvirat (60 - 53aC). Tanmateix, Cras va morir en combat davant dels parts, i Pompeu (amb el suport del Senat) i Cèsar es van enfrontar durant la Segona Guerra Civil romana (49 - 45 aC), que va culminar en el nomenament de Cèsar com a dictador perpetu, amb tot el poder a les seves mans, el 45 aC.
L'any següent, però, Cèsar va ser assassinat i va esclatar una nova Guerra Civil, la Tercera Guerra Civil romana (43 - 42 aC). Tres alts militars, Octavi (fill adoptiu de Cèsar i que el 27 aC. esdevindrà el primer emperador de Roma), Marc Antoni i Lèpid, formaren el Segon Triumvirat l'any 43 aC. i s'enfrontaren als assassins de Cèsar i els derrotaren, l'any 42 aC. a la batalla de Filipos (Macedònia). Els tres, igualment, portaren a terme una dura repressió a Roma contra tots els seus enemics.
En aquest context, els calia obtenir recursos per a la guerra i augmentaren els impostos, però això no era suficient, de manera que el 42 aC. imposaren també un impost sobre 1.400 dones riques de Roma, moltes de les quals de famílies que els triumvirs consideraven enemigues. En el rerefons d'aquesta decisió hi havia la llarga pugna entre les diferents faccions del Senat, que s'havia iniciat a començaments dels segle I aC., entre els optimates o aristòcrates i els populares (que també eren aristòcrates però buscaven el suport de la plebs). Cèsar havia estat del partit dels populares.
Fou contra aquest impost que Hortènsia pronuncià el seu discurs, segons va documentar Apià d'Alexandria, un historiador grec de ciutadania romana que va viure entre el 95 i el 165 dC., aproximadament, i autor d'una Història romana en 24 volums, en grec, cinc dels quals són dedicats a les Guerres Civils.
L'edició que fem servir: és una traducció i adaptació pròpies d'Appian, The Civil Wars, Horace White, Ed., London, MacMillan and co. ltd, 1899, versió en línia a Perseus Digital Library: Llibre IV, capítol V, seccions 31-35. Hi ha una altre edició del text en català, parcial, al projecte Diké de la UPF.
Escenes femenines a la Vil·la dels Misteris, Pompeia, S.I aC (Viquipèdia).
Segons explica Apià, una vegada es va publicar l'edicte que imposava l'impost a les 1.400 dames, aquestes es van mobilitzar seguint els canals tradicionals i van voler parlar amb les dones de les famílies dels triumvirs. Es van poder reunir amb la germana d'Octavi i amb la mare de Marc Antoni, però Fúlvia, l'esposa de Marc Antoni, les va engegar. Veient que aquest camí s'esgotava, un grup es van dirigir al Fòrum per adreçar-se directament als triumvirs, enmig d'una multitud i d'una guàrdia que les va deixar passar. Hortènsia es va dirigir als triumvirs amb un discurs preparat, que Apià va resumir a la seva obra. Els triumvirs es van indignar que una dona se'ls adrecés així i que qüestionés les seves decisions i van voler expulsar-les del Fòrum, però la multitud ho va impedir, de manera que van posposar les decisions per a l'endemà. La decisió final va ser reduir a 400 les dames que pagarien l'impost, i apujar, per compensar, els impostos als homes, ja fossin ciutadans o estrangers sense cap excepció. El relat de l'historiador acaba insistint que les mesures contra els proscrits van ser aprofitades pels soldats per saquejar cases i propietats i que, per castigar-ho, es van detenir i crucificar alguns esclaus que, barrejats amb els soldats, havien comès alguns robatoris.
El resum que Apià va donar del discurs d'Hortènsia diu així:
Com correspon a dones de la nostra condició social que us volíem fer una petició, ens vam dirigir primer a les dones de les vostres famílies. Però després d’haver estat rebutjades per Fúlvia, ens hem vist obligades a venir al Fòrum.
Ens heu privat dels nostres pares, dels nostres fills, dels nostres marits i dels nostres germans, que han estat acusats d’haver-vos agreujat. Però si ara, a més a més, ens desposseïu de les nostres propietats, ens reduireu a una condició indigna del nostre llinatge, de la nostra forma de viure i de la nostra naturalesa femenina.
Si nosaltres us hem fet cap mal, com afirmeu que us han fet els nostres marits, ens heu de proscriure com a ells. Però si nosaltres les dones no ens hem declarat les vostres enemigues, no hem esfondrat les vostres cases, no hem destruït el vostre exèrcit, ni hem dirigit a ningú contra vosaltres; si no us hem impedit l’obtenció de càrrecs i honors, per què ens apliqueu el mateix càstig que als culpables si no hem compartit els seus delictes?
Per què hauríem de pagar tributs si no podem participar en les magistratures, els comandaments militars, ni, al capdavall, en el govern de la cosa pública pel qual lluiteu els uns contra els altres amb resultats tan nocius?
“Perquè estem en guerra”, ens dieu? Però, quan no hi ha hagut guerres i quan s’han imposat tributs a les dones, que per la seva naturalesa en som exemptes? Una vegada, les nostres mares es van enlairar per sobre del que els pertocava segons el seu sexe, quan estàveu en perill de perdre tot l’imperi i fins i tot la mateixa Roma, durant el conflicte amb els cartaginesos. Però, aleshores, elles ho van fer voluntàriament, i no pas amb els seus béns immobles, els seus camps, els seus dots o les seves cases, sense les quals és impossible que les dones lliures visquin, sinó només amb les seves joies. I no pas d’acord amb una taxació fixa, ni amb la por de delators i acusadors, ni amb coaccions o violències, sinó només amb allò que elles mateixes volien donar.
I ara, què temeu per l’imperi o per la pàtria? Que vingui la guerra amb els gals o els parts, i no serem menys que les nostres mares a l’hora de vetllar per la seguretat comuna. Però no contribuirem a les guerres civils ni us ajudarem mai a lluitar els uns contra els altres. No ho vam fer per Cèsar o Pompeu, Ni Màrius ni Cinna* ens van imposar tributs. Ni tan sols Sul·la, que va exercir el poder absolut sobre la pàtria, ho va fer.
* Màrius i Cinna: Màrius (dit també Gai Mari) i Luci Corneli Cinna van ser dos alts comandaments militars, populares, que es van enfrontar a Luci Corneli Sul·la, un optimat, en el marc de la Primera Guerra Civil Romana (83 - 82 aC). Van conquerir Roma breument i van reprimir l'aristocràcia, però van perdre la guerra. Després de guanyar la guerra, Sul·la va esdevenir dictador amb el suport del Senat durant el breu període dels anys 82 - 81 aC. El 81 aC. va entregar els seus poders.
___________________________________________________
Bibliografia
- Harriet I. Flower, ed. The Cambridge Companion to the Roman Republic, Cambridge University Press, 2014
- Roman M. Frolov and Christopher Burden-Strevens, ed. Leadership and Initiative in Late Republican and Early Imperial Rome, Brill, 2022
- Aurora López, "Hortensia, primera oradora romana", Florentia Iliberritana, 3, 1992, p.317-332.
