Roma adorava, per una banda, a les grans divinitats, com les que formaven la Tríada Capitolina, Júpiter, Juno i Minerva. Però, per altra banda, era molt important també el culte domèstic, que anava dirigit a tres tipus diferents de divinitats o esperits:
- Els lars, o genis que protegien les llars dels estranys, i que eren representats amb petites estàtues.
- Els penats, o divinitats protectores de la família que garantien els aliments, i que rebien el seu culte a la cuina, on podien tenir un petit altar, i a l'hora dels àpats, quan se'ls adreçaven pregàries.
- Els manes, o esperits dels avantpassats. Se'ls honorava sobretot durant les festes del mes de febrer i se'ls dedicaven les tombes amb l'expressió Dis Manibus, "dedicats als Déus manes".
Podem veure el culte als déus Manes a la Via sepulcral romana de Barcelona, que és un dels espais del MUHBA. Mirarem el reportatge que en va fer Betevé i amb l'ajut de més explicacions ens fixarem en tres qüestions:
- Cal prestar atenció a tot el ritual de l'enterrament a Roma i per quines raons el feien.
- Buscarem elements dels rituals actuals que hi tinguin a veure o que s'hi assemblin.
- Traduirem les inscripcions d'algunes de les làpides de la Via sepulcral.
Des del 451 aC la legislació romana prohibia enterrar els morts dins del recinte de la ciutat i el seu entorn més immediat (on tampoc es podia edificar o plantar-hi arbres). Aquest conjunt formava el territori ideal de la ciutat per contrast amb el camp i s'entenia també com a ciutat dels vius. La ciutat dels morts se situava als camins d'entrada i sortida de la ciutat, de manera que els viatgers passaven enmig de les tombes i podien aturar-se i dedicar una estona als difunts. La inscripció de les làpides permetia saber qui estava enterrat allà, i així s'acomplia un objectiu fonamental de tot el procés d'enterrament, que era recordar els difunts.
Realitzar el ritual de manera adequada i recordar els difunts garantia que la seva ànima pogués ser beneficiosa per als vius i descansar en pau al món dels morts, al qual s'arribava creuant la llacuna Estígia amb la barca de Caront. Negar la sepultura o el ritual implicava que l'esperit es convertia en maligne, dolent per als vius i condemnat a vagarejar sense descans (eren els Lèmurs).
Un enterrament adequat incloïa el rentat i perfumat del cos del difunt, embolicar-lo en un llenç i ser acomiadat de casa pels coneguts i familiars, sovint amb lamentacions i plors, i ser acompanyat amb un seguici fins a la tomba.
Foto: inhumació d'un infant, de l'exposició permanent del jaciment de la Plaça Vila de Madrid (fotografia GB)
A la via sepulcral de Barcelona trobem diferents tipus d'enterraments, la majoria en fosses simples, fet que indica que es tractava de sectors socials més aviat pobres. Les restes de les 79 persones trobades també indiquen la seva pobresa, per l'elevada mortalitat infantil i per la presència de dones joves, i amb uns esquelets que evidencien un treball dur i una alimentació escassa i deficient (tot això es veu, per exemple, pels ossos febles i les fractures o lesions típicament laborals que es troben als esquelets que no són d'infants).
Com hem dit, la majoria de les fosses són fosses simples, algunes rodejades de pedra o fetes de teules, i també àmfores.
Les estructures més complexes són de tipus cupae, que venen a ser tombes en forma de caixa sovint construïdes sobre un pedestal, que inclouen un canal de comunicació entre l'interior i l'exterior i una làpida (Imatge: esquema d'una cupa, segons el MUHBA).
Foto: incineració en una urna de ceràmica protegida per una caixa feta de teules, amb el seu aixovar, finals del segle I aC - segle II dC, de l'exposició permanent del jaciment de la Plaça Vila de Madrid (fotografia GB).
La cerimònia anava acompanyada d'un banquet i la tomba es decorava amb flors i llànties. La tomba es visitava uns dies després de l'enterrament i, durant l'any, almenys per les Parentalia (festes funeràries que es celebraven entre el 13 i el 21 de febrer de cada any) i les Lemuria (del 9 al 13 de maig). Les Lemuria tenien per objectiu apaivagar els mals esperits, mentre que les Parentalia...
Les Parentalia tenien un caràcter funerari i expiatori, eren dies considerats nefastos, es tancaven els temples i no se celebraven matrimonis. Els familiars visitaven les tombes dels seus avantpassats i els deixaven corones de flors, sal, pa amarat de vi i llet. En la mateixa tomba o en un lloc proper, els familiars compartien un àpat amb el difunt i li demanaven prosperitat per a la família (Museu de Badalona)
Les restes botàniques també indiquen que era una zona enjardinada perquè fos agradable als difunts, i per això s'anomena "jardí funerari". Hi havia un paisatge mediterrani de pins, oliveres, alzines, roures i avellaners entre els arbres, també vinyes i blat, i estepes i brugueroles entre els arbusts, i plantes que avui consideraríem males herbes però que aleshores també podien ser ornamentals, com ara ortigues, dents de lleó i plantes ruderals diverses, a més d'algunes plantes d'horta (imatge: dent de lleó o pixallits, Viquipèdia).
El cristianisme va fer que les inhumacions es fessin majoritàries i també es van conservar pràctiques com la de portar flors a les tombes. Altres pràctiques com portar menjar a les tombes o encendre llànties no eren considerades cristianes però es van mantenir durant molt de temps, fins que van ser condemnades per l'església al segle IV.
Prenem les transcripcions de dues fonts: G. Fabre, M. Mayer, I. Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino, Paris 1997 (que abreviem IRC IV, i nombre de registre) i Hispania Epigraphica Online Database (que abreviem HE i nombre de registre).
Les traduccions són obra de Francesc Morfulleda, professor de llengües clàssiques de l'Institut Pla de l'Estany
Fonts: HE 18096 i IRC IV, 80
D(is) M(anibus) / G(aio) Helvio Natali / IIIIIIvir(o) Aug(ustali) col(oniae) Barc(inonis) / et Aemiliae Fidentine / uxori et Eiberali(!) et / Marcellae lib(ertis) / h(oc) m(onumentum) h(eredem) n(on) s(equetur) n(ec) l(ocus) s(epulturae)
Dedicat als déus Manes. Per a Gai Helvi Natal, sevir augustal(1) de la colònia de Barcino, per a Emília Fidentina, la seva esposa i per a Liberal i Marcel, els seus lliberts. Aquest monument no passarà a l’hereu ni tampoc el lloc de la sepultura.
(1) Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres dedicada al culte de l’emperador.
Fonts: HE 18142 i IRC IV, 178
D(is) M(anibus) / Quintus Iulius Repostus / Quinto Iulio Primigeni/o Reposto fratri bene me/renti fecit quo vi(v)us / postulavit locum
Dedicat als déus Manes. Quint Juli Repost va fer-ho per al seu benemèrit germà, Juli Primigeni Repost, en el lloc que havia demanat en vida.
Dedicat als déus Manes. Quint Juli Repost va fer-ho per al seu benemèrit germà, Juli Primigeni Repost, en el lloc que havia demanat en vida.
Fonts: HE 18186 i IRC IV, 261
D(is) · M(anibus) · / <T>{·}e r tull<i>/n a · et · <T>{·}ert<i>ola / Faust<i>ano b(ene) m(erenti) f(ecerunt)
Dedicat als déus Manes. P. Tertulina i L. Terciola van fer-ho per al seu benemèrit avi Faust.
Ens atrevim a traduir aquestes altres?
Fonts: HE 18132 i IRC IV, 163
D(is) M(anibus) / Fabia Ferriola / Pedanio Diony/sio fec(it) mari/to b(ene) m(erenti) et sibi
- D(is) M(anibus):
- Fabia Ferriola Pedanio Dionysio fecit: Fabia Ferriola (posarem el seu nom igual) és la persona que va fer la tomba per a algú altre que es deia Pedani Dionisi
- Marito bene merenti: aclareix quina relació té Pedani Dionisi amb la Fabila Ferriola: és el marit, que, a més és "bene merenti", o sigui, benemèrit, digne digne d'estima i d'honor pel que ha fet en vida
- et: i
- sibi: es refeix a la Fabia, "per a ella"
Per tant, com ho redactaríem?
Fonts: HE 18176 i IRC, 244
D(is) M(anibus) / Butura/ti Neo / fil(io) karo(!)
- D(is) M(anibus):
- Buturati Neo: és la persona a qui està dedicat, en aquest cas és Buturas Neos
- Filio karo: aclareix qui és Buturas Neos, que resulta ser un fill dilecte, o sigui, un fill estimat
Per tant, com ho redactaríem?
Fonts: HE 18181 i IRC IV, 253
D(is) M(anibus) / Geminia/no Gemini / filio ann(orum) / VII
- D(is) M(anibus):
- Geminia/no Gemini: és la persona a qui va dedicada la làpida, ho traduirem per Geminià Gemini
- filio ann(orum) / VII: aclareix qui és Geminià: un fill de 7 anys
Com ho redactaríem?
_______________________________________________
Bibliografia:
- Guia de la visita a la Via sepulcral romana de Barcelona, MUHBA, Barcelona, 2018
- Júlia Beltrán, "La Via sepulchralis de la Plaza Vila de Madrid. Un ejemplo del ritual funerario durante el Alto Imperio en la necrópolis occidental de Barcino", QUARHIS, Època II, Número 3 (2007), pàgines 12-63.
- Júlia Beltrán et. al. "Estudio del 'jardín' funerario de la necrópolis de la Plaza Vila de Madrid a partir de las investigaciones arqueobotánicas", QUARHIS, Època II, Número 3 (2007), pàgines 102-113.
- Judit Ciurana, "Les monedes en els contextos funeraris del suburbi oriental de Tàrraco: més enllà de Caront", Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 2008, Núm. 30, p. 123-139
- Xavier Jordana i Assumpció Malgosa, "Enterraments d'època romana a la Plaça de la Vila de Madrid. Resultats de la recerca antropològica", QUARHIS, Època II, Número 3 (2007), pàgines 64-81
- Museu de Badalona, "Les Parentalia, la festa dels difunts de l’època romana", 30/10/2020, pàgina web del Museu de Badalona
- Isabel Rodà, "Les inscripcions de la Plaça Vila de Madrid", QUARHIS, Època II, Número 3 (2007), pàgines 107-115
