12 de febrer 2024

BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: Mesopotàmia i el Proper Orient



Va ser a Mesopotàmia que es va inventar l'escriptura, cap al 3300 o 3200 aC, que va tenir la seva primera expressió en l'escriptura cuneïforme en tauletes d'argila. Amb una o altra variant, aquest tipus d'escriptura i de suport es va escampar pel Proper Orient i la van fer servir pobles ben diversos com els sumeris, els accadis, els hitites i els assiris, i es va fer servir fins a inicis de la nostra era. Va tenir finalitats administratives i aviat es va aplicar a tota mena de funcions: religioses, literàries, polítiques, etc.  Imatge: escriptura cuneïforme, 2600 aC, Museu del Louvre - Viquipèdia.

Com que aquestes tauletes, si estaven ben cuites, tenien una durada molt llarga, de les biblioteques de Mesopotàmia i el Proper Orient n'han sobreviscut a milers i són sens dubte el suport de l'escriptura més abundant, però sabem que també es feien servir textos en tauletes de fusta recobertes de cera, en papir i en rotlles de cuir.

Hi havia biblioteques reials, dels temples i privades, i entre les més destacables de les quals tenim notícia hi havia la de la capital de l'antic imperi hitita, Hattusa (avui Boğazkale, a Turquia, les restes de la qual van ser descobertes el 1906, amb quasi 30.000 tauletes d'argila del segon mil·leni aC) i la de Nínive (capital d'Assíria, a l'alta Mesopotàmia, amb restes descobertes a mitjans del segle XIX).