Com que aquestes tauletes, si estaven ben cuites, tenien una durada molt llarga, de les biblioteques de Mesopotàmia i el Proper Orient n'han sobreviscut a milers i són sens dubte el suport de l'escriptura més abundant, però sabem que també es feien servir textos en tauletes de fusta recobertes de cera, en papir i en rotlles de cuir.
Hi havia biblioteques reials, dels temples i privades, i entre les més destacables de les quals tenim notícia hi havia la de la capital de l'antic imperi hitita, Hattusa (avui Boğazkale, a Turquia, les restes de la qual van ser descobertes el 1906, amb quasi 30.000 tauletes d'argila del segon mil·leni aC) i la de Nínive (capital d'Assíria, a l'alta Mesopotàmia, amb restes descobertes a mitjans del segle XIX).
- PRESENTACIÓ: Cultura i mitologia a Mesopotàmia
- Enheduanna, Enaltiment d'Inanna (Mesopotàmia, Sumèria, 3.200 aC)
- Poema de Gilgamesh (Mesopotàmia, 3r - 2n mil·lenni aC)
- El mite mesopotàmic de la creació dels humans (2n mil·lenni aC)
- Debat entre l'aixada i l'arada (Mesopotàmia, datació incerta, potser vora el 2000 aC)
- Enuma elish o Poema Babilònic de la Creació (1100 aC)
- La ciutat de Babilònia i la llegenda de la reina Semíramis segons l'historiador grec Diodor de Sicília (S.I aC)
- Les muralles i els jardins de Babilònia segons Flavi Josep (S. I aC)
