L’Enuma elish es un text escrit en accadi de cap al 1100 aC que justifica l’ascens de Marduk com a déu principal del panteó de Mesopotàmia (per això els noms dels déus que es citen aquí són els de la tradició accàdia). Malgrat ser un text relativament tardà en la cultura de Mesopotàmia recull molts elements mitològics anteriors i els subordina a la nova divinitat principal que és Marduk. En essència, ha d'explicar com és que un déu jove com Marduk té una posició prioritària per sobre dels déus ancestrals i permet veure com la lluita per l'hegemonia entre les ciutats i els imperis es reflectia també en el panteó dels déus. L'altre punt d'interès és que proporciona una explicació força completa de la visió Mesopotàmica (Sumèria i Accad) dels orígens de l'univers i la humanitat.
En temps del codi d’Hammurabi, vers el 1800 aC, es considerava que Marduk era el déu de la terra però no pas cap déu suprem i no serà fins a finals del segon mil·lenni aC, cap al 1110 aC, en temps de Nabucodonossor I de Babilònia, que Marduk esdevindrà el “rei dels déus”. Fou aleshores que es redactà l’Enuma elish, en el context de les lluites de Nabucodonossor I contra la ciutat d’Elam, a la qual va vèncer, i en recuperà l’estela del codi d’Hammurabi i l’estàtua de Marduk que els elamites havien robat anys enrere. La victòria de Babilònia es va voler reforçar amb l'enlairament de Marduk com a déu suprem.
Apsu i Tiàmat engendraren Lahmu (♂) i Lahamu (♀), i Ànshar (♂) i Kíshar (♀), que engendraren Anu. Tots plegats constitueixen el grup de déus de sumeris i accadis, els “déus ancestrals”. Anu engendrà Ea, que fou el primer dels déus “joves”.
.jpg)
L'edició que fem servir és una traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet publicada pel Servei de Publicacions de la UAB i Publicacions de l'Abadia de Montserrat:
Segons el relat mitològic de l'Enuma Elish, al principi no existia ni el cel ni la terra, només el caos original en el qual hi havia Tiàmat, la deessa de les aigües salades, i Apsu, el déu de les aigües dolces.
Quan a les altures els cels no havien estat anomenats,i a baix la terra no tenia nom,ja hi era Apsu, el primordial, el seu procreador,i també la procreadora Tiàmat, la paridora de la totalitat.
I vet aquí que aquests déus joves no paraven de fer gresca i molestaven els déus vells, i d'aquí vingué un primer enfrontament entre Apsu i Ea, en el qual vencé Ea. Aquest es casà amb Damkina i tingueren com a fill a Marduk.
Els segon enfrontament tingué lloc entre Marduk i Tiàmat, que volia venjar el seu espòs, i creà una host d’éssers divins monstruosos per atacar els déus joves, amb Kingu, el seu amant, al capdavant. Però Ànshar es posà del costat dels joves i Marduk s'enfrontà a Tiàmat i la vencé. Amb la seva victòria Marduk establí la pau entre tots els déus, que el reconegueren com a rei, i esdevingué el rei dels déus, senyor de l’univers, patró de Babilònia, i, en definitiva, “El Senyor” per excel·lència.
Tu ets els més important entre els grans déus,el teu destí no té parangó, la teva paraula és com la d'Anu!Marduk, ets el més important entre els grans déus.Des d'ara la teva paraula serà inapel·lable
Imatge: Marduk a cavall d'una serp-drac furiosa, i sobre el cos d'aigua de Tiàmat, una vegada vençuda, segons un cilindre del segle IX aC, dibuix provinent de F. H. Weissbach, Babylonische Miscellen. Wissen-schaftliche Veröffentlichungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 4 (Leipzig, 1903), p. 16, fig. I. - Viquipèdia.
Marduk dividí el cos de Tiàmat en dues parts i amb una creà el cel i amb l’altra la terra, i tot seguit, establí la posició de les estrelles, la lluna i les seves fases, el sol i els altres cossos celestes, els núvols, els vents, la pluja i la boira, les muntanyes i l’Èufrates i el Tigris.
Va establir les posicions celestes dels grans déus,va disposar les constel·lacions, imatges de les estrelles.Va determinar l'any, en va definir els límits
D'acord amb Marduk, Ea creà els homes i els encarregà de fer les tasques dels déus perquè aquests no haguessin de treballar. El cos dels homes fou fet amb la sang de Kingu, acusat d'iniciar la guerra i que fou executat. Marduk creà també Babilònia i el seu temple principal, de manera que així es justificava el paper principal de la ciutat de Babilònia i el paper de rei de reis del seu déu.
Jo vull crear els homes primigenis [va dir Marduk a Ea],que se'ls imposin les obligacions dels déus i que ells puguin descansar
.jpg)
El Poema Babilònic de la Creació i altres cosmogonies menors. Traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 2004, cites, adaptades, a pàgines 65, 87, 94, 101 i 123
Aquests versos es publiquen aquí amb autorització del Servei de Publicacions de la UAB i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
