Per altra banda, però, ambdós rius provocaven inundacions a la primavera a causa del desglaç de les muntanyes on neixien, i els camps s'emplenaven d'aigua. Aquest fet proporcionava llims fèrtils als camps, que servien d'adob, però alhora en dificultaven el conreu i podien fàcilment canviar-ne els límits, i variaven la terra disponible amb els sediments.
Per tot plegat, malgrat que la plana al·luvial dels dos rius oferia un bon territori per a l'agricultura, la gestió de l'aigua era molt complexa ja que calia construir dics i embassaments per aturar les inundacions i sèquies i també comportes reguladores per a redirigir l’aigua i distribuir-la entre els camps i disposar d’aigua tot l’any. Calia també mantenir netes les sèquies i un bon coneixement de les inundacions per a dirigir-les millor
Donada la desigualtat de les societats mesopotàmiques, a més, els fruits d'un treball tant feixuc com el de la construcció i manteniment del sistema de reg no es repartien de manera equitativa, sinó que els que més treballaven menys fruits en treien.
La mitologia de Mesopotàmia explicava, almenys des d'inicis del segon mil·lenni el procés de creació del món. Tenim, per exemple, un text en aquest sentit del període babilònic antic, vers el 1800 - 1600 aC) i que ha arribat fins a nosaltres en la forma més completa en un text bilingüe en sumeroaccadi de finals del segon mil·leni aC, que explica que els déus havien creat l'univers, el Cel i la Terra, el Tigris i l'Èufrates, i el sistema de reg de "marges i sèquies", de les quals calia tenir-ne cura. I també havien creat els humans:
Que les obligacions dels déus passin a ser les obligacions dels homes!Per sempre,per mantenir els límits,per posar l'aixada i el cabàs a les seves mans,i fer del gran temple dels déus un santuari idoni,marcaran els camps com a tals,per sempre en mantindran els límits,els marges de les sèquies prepararan correctament,per regar, per fer créixer les plantes,celebraran adequadament les festes dels déus,abocaran aigua calentaper fer de la llar dels déus un santuari idoni (...)
.jpg)
El Poema Babilònic de la Creació i altres cosmogonies menors. Traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 2004, cites, adaptades, a pàgina 123.
Aquests versos es publiquen aquí amb autorització del Servei de Publicacions de la UAB i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
____________________________________________________________
Propostes de treball
- Recorda els continguts de geografia i explica què és una "plana al·luvial" i per què és un bon terreny per a l'agricultura
- Busca les dades climàtiques actuals d'alguna població de les desembocadures del Tigris i l'Èufrates i fes-ne el climograma amb la plantilla d'excel.
- Comenta el climograma i explica, a partir d'ell, quin devia ser el clima d'aquesta zona a l'època que estudiem.
- Recorda quina era l'estructura social i de poder de Mesopotàmia.
- Quina és la idea principal del poema que hem llegit ?
- Quines tasques calia fer en el sistema de reg de Mesopotàmia segons el poema que hem llegit i amb quines eines es feia.
- Explica: quina relació podríem establir entre l'estructura social de Mesopotàmia i la justificació que fa el poema del treball dels homes ? Apunta hipòtesis i arguments a favor i en contra.
____________________________________________________________
Bibliografia
- Salvatore Milli i Luca Forti, "Geology and Palaeoenvironment of Nasiriyah Area/Southern Mesopotamia", dins Licia Romano and Franco D’Agostino, ed. Abu Tbeirah. Excavations I. Area 1. Last Phase and Building A – Phase 1, Sapienza Università Editrice, 2019, p.19-38, mapa p.29
