La societat de Mesopotàmia va fer notables avenços en la seva capacitat de descriure i interpretar el món, i, en aquest sentit, la ciència va ser una part important de la seva cultura;
- Matemàtiques (que eren de base 60, i per això ara les nostres hores tenen 60 minuts, el dies 24 hores i els cercles 360º),
- Arquitectura, amb capacitat d'aixecar grans edificis amb arcs i voltes,
- Capacitat de construir canals, preses i dipòsits d’aigua per a la irrigació de les seves terres,
- Observació de malalties i reculls de "medicaments" per a tractar-les (sense recórrer necessàriament a encanteris),
Si un home està malalt d'icterícia, posa en remull arrel de regalèssia en un bol de llet, deixa-ho reposar durant la nit sota les estrelles, barreja-ho amb oli-hilsum. Dóna-li per beure i es curarà.
Una dona que es diu Nanname està molt malalta i té un tracte continu amb gent de palau. Has de vigilar molt que ningú faci servir el seu vas, que ningú s'assegui a la seva cadira o s'estiri al seu llit. Procura també que d'ara en endavant no rebi a tanta gent. La seva malaltia és contagiosa
- Observació acurada del cel, amb capacitat de fer catàlegs d'estrelles i constel·lacions, predicció de les fases de la lluna i elaboració d'un calendari lunar,
- Calendari segons les fases de la lluna i del sol
- Mesos segons el cicle de la lluna: d'una lluna nova a una altra, de 29 o 30 dies,
- Any segons el cicle del sol (temps necessari perquè el sol retorni a la mateixa posició en el cicle de les estacions): 365 dies aproximadament
- La combinació d'ambdós donava 12 mesos l'any (de 348 a 360 dies) + 1 altre mes que s'intercalava de manera irregular per ajustar les fases de la lluna amb les del sol
- No sembla que hi hagués reconegut un cicle estricte de setmanes, però els dies 7, 14, 21 i 28 de cada mes eren festius i dedicats a una divinitat particular
- El dia es regula per la successió del dia i la nit i es dividia en 12 seccions
- En un inici cada ciutat tenia el seu propi calendari però amb el temps es van anar homogeneïtzant en funció del poder polític dominant
Imatge: tauleta amb escriptura cuneiforme amb receptes mèdiques i encanteris contra l'enverinament, S. XVIII aC, Ancient Orient Museum, Istanbul - Viquipèdia.
La societat mesopotàmica era politeista. Es resaven pregàries als déus per demanar-los favors i els cantaven himnes. Creien que els humans van ser creats pels déus per servir-los, i la part més important del culte eren les ofrenes i els sacrificis. També creien en la màgia i l’endevinació.
El panteó de Mesopotàmia va anar evolucionant amb el temps i molts déus tingueren un nom doble, sumeri i accadi. Durant el tercer mil·lenni aC i inicis del segon, els déus principals de la zona eren
En la mitologia dels pobles de Mesopotàmia també hi havia molts altres éssers, monstres, dimonis o ogres, alguns protectors o altres malvats, masculins o femenins, que convivien amb els humans i els déus, com el mušḫuššu, que era una mena de drac que es representava amb escates, potes davanteres de lleó i darreres amb urpes d'àliga, o el lama o lammassu, déu menor protector amb cara humana i cos de brau alat o de lleó. I molts d'altres, com Bašmu (una serp verinosa), Kusarikku (un dimoni mitològic amb cos humà i brau de cintura i cames), o Alû (un esperit venjatiu de l'inframón),
A Mesopotàmia creien en una vida més enllà, no pas feliç sinó desgraciada. Els difunts anaven a parar a un món d’ultratomba on passaven l’eternitat en molt males condicions, com si fossin fantasmes.
Els temples o ziggurats tenien forma de piràmide esglaonada. Al seu capdamunt hi havia el santuari o residència dels déus, de manera que pujar per les escales del ziggurat equivalia a ascendir cap al cel.
El panteó de Mesopotàmia va anar evolucionant amb el temps i molts déus tingueren un nom doble, sumeri i accadi. Durant el tercer mil·lenni aC i inicis del segon, els déus principals de la zona eren
- Tiàmat com a deessa ancestral i creadora.
- An / Anu (el primer era el nom sumeri i el segon l'accadi)
- Enlil / Ellil
- Enki / Ea
- Ninhursag o Ki / Antu (♀)
- Inanna / Ixtar (♀)
A Mesopotàmia creien en una vida més enllà, no pas feliç sinó desgraciada. Els difunts anaven a parar a un món d’ultratomba on passaven l’eternitat en molt males condicions, com si fossin fantasmes.
A la terra, els reis eren els summes sacerdots, i feien de mitjancers entre els humans i els déus, i la seva funció principal era vetllar pel manteniment de l’harmonia de la natura. Així, el rei protagonitzava un ritual que consistia en un matrimoni simbòlic entre el cel i la terra. Aquest ritual renovava els vincles entre els déus i la humanitat i era imprescindible per assegurar la fertilitat de la terra.
Els temples o ziggurats tenien forma de piràmide esglaonada. Al seu capdamunt hi havia el santuari o residència dels déus, de manera que pujar per les escales del ziggurat equivalia a ascendir cap al cel.
___________________________________________________
Bibliografia
- Cites mèdiques a Felip Masó, "El nacimiento de la medicina en Mesopotamia, entre la magia y la ciencia", HIstoria National Geographic, 9/3/2023
