10 de maig 2024

BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: Monoteismes del Mediterrani: jueus i cristians

Com hem vist, les religions de les grans civilitzacions del Mediterrani o de la seva proximitat eren politeistes: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Calia anar a Pèrsia per a trobar una religió monoteista: el zoroastrisme. Judaisme i cristianisme són dues religions, ambdues existents encara, que també són monoteistes. Es van originar totes dues a la Mediterrània Oriental, a les terres que avui anomenem Palestina i Israel, i des d'allà es van difondre a la resta del món.

Avui, el judaisme és una religió molt minoritària i el cristianisme és la religió amb més creients del món, però ambdues són religions "abrahàmiques", ja que tenen en un personatge anomenat Abraham una figura clau de la seva teologia. Ambdues són també religions monoteistes i "revelades" (o sigui, que creuen que les seves creences han sigut comunicades per Déu als humans). La que avui és la segona religió amb més creients del món, l'islam, també és una religió "abrahàmica", però és molt més tardana que les altres dues, ja que es va originar al segle VII dC.

Abraham és el patriarca del judaisme o primer jueu, el pare espiritual del cristianisme i un profeta fonamental a l'islam (imatge: Abraham i els tres àngels en un mosaic del segle XII a la catedral de Monreale, Sicília - Viquipèdia).


Judaisme

Les primeres creences del judaisme es van originar entre el 1.200 i el 1.000 aC. i és molt possible que fossin aleshores politeistes. 

Els segles VII i VI aC foren segles de crisi davant l'avenç d'Assíria i de Babilònia, que va arrasar el centre espiritual dels jueus, Jerusalem, i portà a les seves elits a l'exili, a Babilònia. En canvi, del S.VI al S.II aC foren segles més tranquils i fou quan es va produir una progressiva concreció de la fe jueva com a religió monoteista i es donà una importància central al Temple de Jerusalem com a lloc de culte.

Entre els mateixos segles VI i II aC es va produir també la selecció de textos que acabarien formant el llibre sagrat o Tanakh, i que s'acabaria fixant del tot entre els segles I aC. i I dC. La Tanakh incloïa la Torà (o llei o instrucció), els llibres profètics, i els "Escrits" (un conjunt de textos força diversos entre ells) (a vegades, però, també es fa servir el terme Torà per referir-se al conjunt de la Tanakh).

Imatge: exemplar de la Tanakh, sovint encara en forma de rotlle de papir o pergamí i amb un punter de plata (Viquipèdia).

Algunes de les idees centrals del judaisme actual són

  • Monoteisme: hi ha un únic déu, que rep diversos noms a la Bíblia, i, especialment, el de Jahvè
  • La Tanakh o Torà és el llibre sagrat, revelat per la divinitat, completada històricament per una llei oral tradicional (que va ser posada per escrit al S, I dC.)
  • Abraham és el patriarca del judaisme; Moisès n'és el profeta principal
  • Estil de vida: els jueus han d'observar un conjunt de formes de vida, com la festa del dissabte, el menjar kosher o caixer (si bé s'observa amb diferents graus de rigor), i la llei de Moisès
  • Els símbols més reconeguts són l'estrella de David, les taules de la Llei o dels 10 manaments, i el canelobre de 7 braços dit Menorà (símbols: Viquipèdia)
  • Creença en la futura vinguda d'un Messies que ha de salvar a tots els jueus
  • Creença en una paradís i un infern
  • No hi ha una autoritat religiosa central i hi ha diferents versions del judaisme, que van des de l'observació estricte de les normes jueves al seu ús com a guia espiritual

Domini romà d'Israel. Al segle II aC. els romans van arribar a la terra d'Israel com a aliats davant de l'amenaça de l'imperi Persa (els Selèucides), però el 63 aC. aquesta presència es va convertir en ocupació. Els romans van governar Israel a través de governadors romans i reis locals com Herodes el Gran (74 aC - 4 aC), que va refer el Temple de Jerusalem. Però al segle II dC. els jueus es van revoltar i els romans els van reprimir, van arrasar el Temple de Jerusalem i van provocar que molts jueues haguessin de marxar de la seva terra.


Cristianisme

Va ser sota el domini romà, probablement el 4 aC., en el darrer any de regnat d'Herodes el Gran, que va néixer Jesús de Natzaret (que Jesús nasqués el 4 aC. es deu a un error de càlcul del calendari). Quan va arribar aproximadament als 30 anys, Jesús va predicar una religiositat basada en l'amor als altres i adreçada sobretot als pobres i marginats de la societat, amb un déu (a qui anomenava pare) que estimava a la humanitat. Jesús va reunir un grup de deixebles (especialment a 12 de propers, els 12 apòstols) i la seva fama va créixer mentre se li atribuïen fets meravellosos o miracles com curacions, el repartiment de menjar a multituds i fins i tot ressuscitacions de morts, fins que, alarmats per la situació, les autoritats jueves i romanes el van condemnar a mort i el van executar clavant-lo en una creu, que era una forma de mort terrible que es feia servir per a rebels, criminals i esclaus.

Tanmateix, lluny d'aturar als seguidors de Jesús, la seva mort els va animar a continuar predicant. Consideraven a Jesús no només el Messies que els jueus esperaven sinó el fill de Déu que s'havia fet home, i que després de la mort havia ressuscitat i ascendit de nou al Cel. 

Jesús representat com el bon pastor, que cuida el seu ramat (els creients) i els guia cap a Déu, catacumbes de Priscil·la, Roma, S. III (Viquipèdia)

El cristianisme es va anar estenent, primer entre els jueus, i, amb Pau de Tars, als no jueus, tant cap a l'est, cap a la Índia, com cap a l'Àfrica i cap a l'oest del Mediterrani. Aviat van aparèixer les primeres narracions que explicaven la vida i predicació de Jesús, els Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, i els Fets dels Apòstols. Aquests primers cristians formaven comunitats força igualitàries que esperaven una propera vinguda de Jesús.

Al segle II els cristians van recollir aquests textos, junt amb les cartes enviades per Pau i altres narracions, en un llibre que els havia de servir de referència, alhora que reconeixien a la Tanakh o Torà també com una part fonamental de les seves creences. Aquest conjunt de textos va ser la Bíblia. La Tanakh seria considerada com l'Antic Testament o antiga aliança amb Déu, i els ensenyaments de Jesús el Nou Testament o nova aliança amb Déu.

Icona de Jesús, del S.VI, provinent del Monestir de Santa Caterina, a la Península del Sinaí, Egipte (Viquipèdia)

Al territori de l'Imperi romà es va produir un fet fonamental al segle IV dC, ja que no només l'emperador Constantí va deixar de perseguir als cristians, sinó que cap a finals de segle l'emperador Teodosi va convertir el cristianisme en la religió oficial de l'imperi. Quan el mateix Teodosi va dividir l'imperi en dues meitats, l'Imperi romà d'Orient i l'Imperi romà d'Occident, el cristianisme es va mantenir com a religió oficials als dos imperis. Els d'Orient farien servir la llengua grega i els d'Occident, el llatí. També va en aquest segle quan la creu va esdevenir el símbol més utilitzar dels cristians.

La Bíblia és avui el text traduït a més llengües: a 736 de forma completa i a 3.658 de forma parcial. La Tanakh estava escrita sobretot en hebreu i va ser traduïda al grec al S.III aC. Va ser aquesta versió en grec que va ser incorporada a la Bíblia cristiana i el Nou Testament també va ser escrit en grec. Aquesta Bíblia en grec es va traduir aviat a altres llengües com l'arameu (que era la llengua de Jesús) al S.II, al llatí al S.IV (amb traduccions parcials anteriors), a l'armeni al S.V, a l'etiòpic al S.VI i a l'àrab al S.VII. Les traduccions a les llengües romàniques, com al català, castellà o el francès, es van fer al S.XIII. Les primeres edicions amb impremta es van fer a llengües europees: la primera en alemany el 1466; al català es va fer el 1478, a València.

Imatge: full de l'edició catalana de la Bíblia del 1478 (Viquipèdia).

Algunes de les idees centrals del cristianisme actual són

  • Monoteisme: hi ha un únic déu, que rep diversos noms a la Bíblia, i, especialment, el de Déu o Senyor.
  • La Bíblia és el llibre sagrat, revelat per la divinitat.
  • Abraham és un patriarca, Moisès un profeta important, i Jesús, és el "fill de Déu" fet home per a salvar a la humanitat
  • Estil de vida: els cristians han d'observar un conjunt de formes de vida, com la festa del diumenge i la llei de Moisès (els 10 manaments). No hi ha, en canvi, obligacions referides al menjar excepte per a algun moment molt concret de l'any.
  • El símbol més habitual en el cristianisme primitiu era el peix, ja que les lletres de "peix" en grec són l'acròstic de "Jesús fill de Déu Salvador". Actualment el símbol més reconegut és la Creu.
  • Creença en una segon vinguda de Jesús a la fi del món
  • Creença en una paradís i un infern
  • El cristianisme té diferents versions. A la religió catòlica hi ha una autoritat religiosa central, que és el Papa de Roma, i una jerarquia territorial que es fonamenta en els bisbes. 

Biblioteca


___________________________________________________________________

Bibliografia


a