Les "protoescriptures" són conjunts de símbols que expressen un nombre limitat d'objectes concrets o de conceptes (el concepte no representa un objecte concret sinó un conjunt d'objectes amb característiques semblants; per exemple, el concepte "taula" no es refereix a una taula en concret sinó a tots aquells mobles amb potes i un tauler pla).
En canvi, les "escriptures" pretenen reproduir el conjunt del llenguatge de qui escriu.
Com que les "protoescriptures" són molt difícils d'interpretar, es discuteix fins a quin punt uns pocs dibuixos geomètrics senzills representen o no una "protoescriptura" i, per això, es discuteix molt també en quin moment apareixen i se les ha situat al Paleolític Superior, al Neolític o al Calcolític. Tampoc no sabem si eren un coneixement de tota la comunitat, o si eren, com les escriptures, un coneixement a l'abast de molt pocs.
Més consens reuneixen les tauletes mesopotàmiques del Neolític i el Calcolític, amb símbols que es consideren proto-cuneiformes, o sigui, precedents més o menys llunyans de l'escriptura cuneiforme. Són els casos més acceptats perquè s'han trobat moltes tauletes d'aquest tipus i es pot demostrar que no eren només dibuixos sinó un conjunt de símbols usat regularment. Aquestes tauletes van sorgir segurament com una forma de comptabilitat agrària i ramadera, ja fos la producció, el comerç dels excedents o els impostos. Per això sovint hi trobem representades quantitats i productes agraris i ramaders (ovelles, vi, gra, etc.).
Els primers elements d'aquesta tradició mesopotàmica van aparèixer durant el Neolític, ara fa 10.000 anys, i consistien en un sistema de fitxes que representaven mercaderies. Aquestes fitxes tenien normalment formes geomètriques com cons, esferes, discos, cilindres i ovoides, i s'han trobat en jaciments arqueològics que daten entre el 8000 i el 3000 aC. Aquestes fitxes es feien servir per portar comptabilitats, tant elles mateixes com les marques que es podien fer amb elles.
També vers el 7000 aC van aparèixer segells que es feien servir per marca la propietat, els orígens, l'autorització o altres elements sobre les mercaderies o els objectes. Fitxes i segells van ser, per tant, símbols usats per a significar alguna cosa.
Va ser al quart mil·lenni quan van aparèixer els primers textos arcaics, la immensa majoria de temàtica administrativa, que van evolucionar d'una forma pictogràfica (1 símbol = 1 objecte), sovint força naturalista, a una altra de més estilitzada.
Símbols usats per a "cap, persona", "boca", "menjar"
Símbols usats per a significar "ovelles"
Imaginem que som una comunitat que volem comptar quants xais tenim al nostre ramat. Si fem servir pictogrames, com podria ser el simbol que fem servir per als xais. Com podríem resoldre el problema de representar molts xais?
Ara volem representar el blat que tenim per a passar l'hivern. Com ho podem fer per a representar-ho?
Un altre any conreem blat i ordi. Com els podríem representar amb pictogrames que diferenciessin bé un cereal de l'altre?
Imagina que els nostres símbols tenen, al llarg de molts anys, una evolució semblant al de l'escriptura cuneïforme. Quina podria ser aquesta evolució?
____________________________________
Bibliografia
- Johanna Drucker, History of the Book (online course book), UCLA Library - University of California, Los Angeles, sd.
- Josh Jones, "40,000-Year-Old Symbols Found in Caves Worldwide May Be the Earliest Written Language", Open Culture, 1/3/2019
- Genevieve von Petzinger, The first signs: Unlocking the mysteries of the world’s oldest symbols, Simon & Schuster, 2016
- Denise Schmandt Besserat, How Writing Come About, Austin, University of Texas Press, 1992
- "The Evolution of Writing", dins James Wright, ed., International Encyclopedia of Social and Behavioral Sciences, Elsevier, 2014 - reproduït a Denise Schmandt-Besserat, pàgina web dedicada a la història de l'escriptura, University of Texas
- Christopher Woods et. al. eds. Visible Language: Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond, Chicago, University of Chicago, 2010
