18 de febrer 2024

BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: Egipte



El gran document de les biblioteques egípcies va ser el papir, i l'escriptura, la jeroglífica en alguna de les seves versions, ja fossin la pròpiament jeroglífica (que solia reservar-se per a les escriptures sagrades), la hieràtica (versió simplificada) o la demòtica (escriptura més senzilla encara, tardana, a partir del S.VI aC, i per a usos administratius). Les biblioteques egípcies també estaven associades sobretot als palaus dels faraons i als temples i reunien textos de tota mena: lleis, textos administratius, sagrats, màgics, mèdics, matemàtics, registres comercials, etc. 

Sembla que els pergamins, en rotlles, es guardaven en estoigs de fusta o de ceràmica, situats en prestatges o nínxols a les parets, aïllats de la humitat que els podia destruir (i, en canvi, es conserven bé en ambients secs). 

A Egipte hi va haver també un gran ús de l'escriptura jeroglífica a les parets de palaus, temples i tombes, gravada o esculpida, en fusta o pintada. Imatge: Papir Ebers, S.XVI aC, Biblioteca Universitària de Leipzig . Viquipèdia.

A mig camí de la cultura egípcia i de la grega hi va haver la gran Biblioteca d'Alexandria, en el període hel·lenístic, considerada la més gran de l'Antiguitat i que va arribar a tenir, potser, 700.000 documents. Va ser creada per la dinastia hel·lenística dels Ptolomeus i sembla que era oberta també a lectors que no eren estrictament els bibliotecaris o funcionaris que en tenien cura.



a