La primera vinculació d'Espanya amb la Unió Europea va ser l'acord comercial preferencial de 1970 (aleshores Comunitat Econòmica Europea). El fet que Espanya fos una dictadura va impossibilitar que pogués accedir a la CEE però aquest acord, que es va mantenir fins a l'adhesió espanyola del 1986, va beneficiar l'economia espanyola perquè va facilitar les exportacions agràries i industrials a Europa i, en canvi, no obria el mercat espanyol a la competència europea.
Negociacions d'adhesió a la CE (1979-1986). Aquest desequilibri va fer que quan Espanya va accedir a la democràcia i va estar en condicions de demanar-ne l'adhesió l'aleshores Comunitat Europea (CE) va imposar-li condicions més oneroses. Les negociacions van començar el 1979 i van culminar el 1986 amb l'adhesió d'Espanya.
Les discussions per a l'entrada espanyola a la UE van ser protagonitzades per dues grans qüestions:
- pels productes agrícoles (perquè l'agricultura espanyola podia fer molta competència a la producció de països membres, especialment França);
- per "la resistència numantina dels negociadors espanyols a acceptar qualsevol esforç que no quedés compensat per la generositat (davant dels perdedors) i paciència (davant dels incompliments anticipats) comunitàries" (Guirao / Carreras, 2024)
- Especialment, els negociadors espanyols van voler aconseguir el manteniment de la màxima protecció possible per als sectors econòmics espanyols, reconvertir-los el mínim, i obtenir compensacions a través dels diversos fons europeus
Pel que fa a les conseqüències de l'adhesió a la CE (1986-2024).
A partir de les dades següents, avalua la importància dels estats membres de la UE com a socis comercials d'Espanya
Font: El comercio exterior de España en 2023, Ministerio de Economía, Comercio y Empresa
Font: Atlas Nacional de España de l'Instituto Geográfico Nacional
2. La integració a l'Euro també va facilitar el comerç i el turisme, alhora que va disminuir els costos de finançament ja que va permetre tipus d'interès molt més baixos dels que hi hagués hagut amb la pesseta. Aquesta reducció dels costos de finançament, però, no es va saber aprofitar prou per modernitzar l'economia i es va fer servir sovint per a despeses no productives.
3. La integració a Europa ha estimulat moltíssim la mobilitat de les persones entre els països membres, tant pel que fa al turisme, com pel que fa a la immigració intraeuropea, com pel que fa segments de població més concrets amb programes específics com els estudiants universitaris amb el programa Erasmus.
% de població de 20-64 anys de cada estat membres de la UE
que resideix en un altre estat membre de la UE, 2009 i 2019
Font: Eurostat
4. Una altra conseqüència important de la integració a la UE va ser l'arribada d'importants fons europeus, que han augmentat la renda espanyola disponible i han permès finançar infraestructures. Les importants contribucions europees a Espanya va disminuir a partir d'inicis del segle XXI, quan es van incorporar a Europa els països de l'Est, amb economies menys potents que l'espanyola. El saldo tradicional positiu amb Europa va esdevenir negatiu entre 2014 i 2020 i ha tornat a ser positiu amb el programa Next Generation.
A partir del mapa següent, respon
- En quines comunitats autònomes ha sigut més rellevant l'ajut dels fons europeus?
- De quins fons europeus han rebut més recursos aquestes CCAA?
Font: Atlas Nacional de España de l'Instituto Geográfico Nacional
5. Creixement, resposta a les crisis i convergència europea. En general, es considera que la creació d'un marc econòmic europeu ampli i estable ha afavorit el creixement econòmic. Aquest fet, tanmateix, no ha impedit l'existència de crisis, davant de les quals l'economia espanyola i també la catalana han reaccionat força malament. Catalunya, en particular, es comporta pitjor en la caiguda i millor en la recuperació que el conjunt de l'economia espanyola a causa de la seva forta dependència del turisme i dels serveis, sovint de poc valor afegit. Aquest fet ha provocat que després de la crisi de 2008 tant el conjunt d'Espanya en general com també Catalunya hagin retrocedit de manera important en el seu procés de convergència amb Europa.
"Quan Espanya va entrar a la Unió Europea, a mitjans dels vuitanta, va començar un ràpid procés de convergència cap al PIB per càpita europeu. Aquesta història d'èxit va durar una mica més de dues dècades, tot i que en tota aquesta fase, la convergència real només es va produir fins a finals dels noranta. Amb el canvi de segle, tota l'aproximació cap als nivells europeus va ser un miracle provocat per la bombolla immobiliària. En realitat, el que es va produir en aquells anys va ser una canalització de recursos cap a sectors i empreses poc productius que va acabar hipotecant el futur del país. El 2002, set de les 17 CCAA espanyoles superaven el PIB per càpita mitjà de la Unió Europea, avui només en són tres. Andalusia, la més endarrerida, està ja un 36% per sota"
Text: adaptat d'El Confidencial, 21/2/2024; quadre: (Guirao / Carreras, 2024)
6. Des del punt de vista polític, la integració a Europa ha contribuït a donar estabilitat democràtica a Espanya (recordem que Grècia, Portugal i Espanya van patir al segle XX llargues dictadures que no han patit altres estats de l'Europa Occidental) i ha donat a la ciutadania un nivell superior d'apel·lació jurídica si consideren que els seus drets han sigut vulnerats (com ha passat amb alguns dels polítics catalans del Procés).
_________________________________________
Bibliografia
- Fernando Guirao / Albert Carreras, "Catalunya davant la integració europea", Revista econòmica de Catalunya, n.89, 2024
