22 de febrer 2024

BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: L'estela de Gebel Barkal, de Tutmosis III (S. XV aC)



Tot i que posem sempre la figura del Faraó al capdamunt de l'estructura social i política de l'Antic Egipte, la seva autoritat no deixava de ser disputada, i d'aquí la seva voluntat de demostrar que qui manava era la seva figura.

Imatge: Tutmosis III és el Faraó que farem servir d'exemple per a parlar dels textos que lloaven el paper dels faraons a la societat egípcia. Estàtua de basalt al Museu de Luxor, Egpte - Viquipèdia.

Les amenaces a l'autoritat del Faraó, van venir de diferents bandes, entre elles:

  • Fins i tot en els moments de major centralització del poder, l'autoritat s'exercia en el territori a través de governadors que manaven sovint de manera molt autònoma. A davant d'aquests governadors, el Faraó havia de demostrar que el poder culminava a la capital i a la seva persona.
  • Especialment en els "períodes intermedis", Egipte es fragmentava i el poder del Faraó s'afeblia.
  • En qualsevol cas, el faraó havia de defensar les fronteres del regne i expandir, si podia, el seu poder.
Per tant, el Faraó cercarà de demostrar el seu poder i la seva capacitat almenys en dos àmbits decisius:
  • El lligam del Faraó amb la divinitat i seu paper de summe sacerdot. El faraó era l'intermediari entre els humans i les divinitats, i amb les seves accions garantia l'ordre còsmic i terrenal i garantia als egipcis de viure amb tranquil·litat. Els egipcis havien de ser obedients al Faraó de la mateixa manera que el Faraó també havia d'obeir humilment als déus, i per això una de les seves primeres obligacions era la construcció i cura dels temples.
  • El Faraó tenia també la missió de garantir la pau i l'estabilitat al regne i defensar-lo també dels enemics exteriors. Per això el cabdillatge militar era també de gran importància
Aquests elements, a més, el Faraó cercarà de deixar-los gravats en els monuments o en papir, tant per a la seva divulgació com per al manteniment de la memòria i demostració del seu paper imprescindible a davant dels homes i a davant dels déus. I per això els registres no eren necessàriament "públics" sinó que a vegades eren reservats als sacerdots i als déus, ja que, al capdavall, era davant dels déus que el Faraó havia de demostrar que havia complert amb el seu deure i que tenia dret a esdevenir també un déu, assolir la immortalitat i ser adorat.

Tutmosis III
va ser un Faraó de la XVIIIa dinastia que va regnar a mitjans del segle XV aC, durant l'Imperi Nou, el moment de màxima extensió territorial d'Egipte a l'Antiguitat. Fou un Faraó guerrer, que va dur a terme multitud de campanyes militars a l'exterior i que va portar a terme, també, una gran activitat constructiva, sobretot al temple de Karnak, que va fer engrandir. Va deixar múltiples registres escrits que lloaven les seves campanyes i la seva condició de Faraó. Aquí en tenim alguns exemples.

Una de les primeres batalles que va lliurar Tutmosis III va ser la batalla de Meguidó, una ciutat que es troba a la zona de l'actual Israel. El Faraó es va enfrontar a una coalició de ciutats i en va resultar vencedor. El relat de la batalla es troba a multitud de fonts, entre elles a l'estela de Gebel Barkal. Gebel Barkal és un lloc situat a l'actual Sudan, que va ser conquerit també per Tutmosis III i que es troba, Nil amunt, a gairebé 1500 km d'Alexandria. Mapa: Viquipèdia.

Una estela és un monument commemoratiu en forma de làpida o de pedestal, que s'erigeix a terra. L'estela de Gebel Barkal es pot datar en el regnat de Tutmosis III, entre 1479 i 1425 aC, i les seves mides són de 172 x 90 x 18 cm. i està escrita en jeroglífics. Va ser excavada per la Harvard University-Museum of Fine Arts Expedition el 1920 i el 1923 va ser lliurada al MFA pel govern del Sudan. Fotografia procedent del MFA Boston, que autoritza la reproducció amb finalitats educatives.

L'edició que fem servir. Traducció i adaptació pròpies a partir de text que es troba a la pàgina web de Mark-Jan Nederhof dedicada a textos egipcis, University of St Andrews, Escòcia
 
Fragments de l'estela de Gebel Barkal 

A l'inici de l'estela, es data la construcció de l'estela i s'escriu la titularitat reial de Tutmosis III
Any 47, tercer mes de l'Estació de la Inundació, dia 10, sota la majestat d'Horus: Brau poderós que apareix a Tebes; Dues senyores: Reialesa permanent com Ra al cel; Horus d'or: Sagrat d'aparença, poderós de força; El rei de l'Alt i el Baix Egipte: Menkheperre; Fill de Ra, del seu cos, el seu estimat, senyor de tota terra estrangera: Tuthmosis, bell de forma.
* Majestat d'Horus: el rei com a encarnació terrenal del déu Horus
* Brau poderós: identificació del Faraó amb animals poderosos
* Dues senyores: són dues deesses, una de l'Alt Egipte i l'altre del Baix, Nekhbet i Ouadjuet, que protegeixen al Faraó
* Horus d'or: insistència en la divinitat i eternitat d'Horus.
* Fill de Ra: el Faraó com a fill del déu Sol, déu suprem d'Egipte; sovint fusionat amb Amon: Amon-Ra.
* Menkheperre o Mn ḫpr Rˁ és el nom reial de Tutmosis III, que vol dir, aproximadament, "Manifestació perdurable de Ra", que vincula el Faraó amb la mateixa divinitat

L'estela també lloa la capacitat guerrera del Faraó i la seva victòria sobre els enemics.
Ho repetiré per a vosaltres, escolteu-me! Van venir per enfrontar-se amb mi cents de mils d'homes, els millors de cada terra estrangera, 330 cabdills amb els seus carros i cadascun amb la seva tropa. 

Nos els vam atacar i ells van fugir de seguida, caient i arrossegant-se fins a refugiar-se a Meguidó. Nos els vam assetjar durant set mesos fins que van venir a implorar-nos: "Dóna'ns el teu alè, oh nostre senyor, no et tornarem a desobeir". 

Tots van sortir cap a Nos portant productes d'or i de plata, tots els cavalls que tenien, els seus grans carros d'or i de plata i els carros decorats, les seves malles de lluita, arcs, fletxes i totes les seves armes. Nos vam fer aleshores que se'ls prengués jurament de lleialtat, dient: "No repetirem el mal contra el rei Menkheperre, nostre senyor, durant tota la nostra vida, ja que hem presenciat els seus poders. Ell ens ha donat l'alè perquè ell vol. El seu pare és qui ho ha fet, Amon-Ra, senyor dels trons de les Dues Terres, i no l'acció dels homes". 

Nos permetérem aleshores que retornessin a les seves ciutats. Tots van marxar amb ases, perquè Nos ens vam quedar els seus cavalls. 
La meva maça ha fet caure els Asiàtics. Nos hem sotmès totes les terres. Retjenu* ja és sota els meus peus. Els beduïns de l'Àsia es troben sotmesos a Nos i em porten marfil i banús. Fusta preciosa em ve de Kush*. I cedre del Líban. 


* Retjenu era el nom egipci per a la regió compresa entre la Península del Sinaí i l'actual Turquia
* Regne de Kush: regne situat Nil amunt, a l'actual Sudan
___________________________________________

Bibliografia
  • Estela de Gebel Barkal: traducció a l'anglès de l'estela de Gebel Barkal a la pàgina web de Mark-Jan Nederhof dedicada a textos egipcis, University of St Andrews, Escòcia
  • Nom egipci de Tutmosis III: pàgina web del Project Karnak, del CNRS
  • Linda Chapón, "Aproximación al programa iconográfico y la función de los templos de millones de años: el caso de estudio de Heneket-Ankh de Tutmosis III", CPAG 29, 2019, p. 381-415
  • Context: José Miguel Parra Ortiz, coord. El antiguo Egipto. Sociedad, Economía, Política, Marcial Pons Historia, Madrid, 2009, p.337