BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: Papir mèdic Ebers (Egipte, S.XVI aC)

Ciències Socials de 1r d'ESO

Biblioteca del món antic - Egipte

SA6. Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Els papirs mèdics egipcis són textos que descriuen pràctiques i remeis mèdics contra diferents malalties, sovint a mig camí entre la ciència i la màgia, sempre en suport papir. Entre els papirs mèdics hi ha, per exemple, el Papir Kahun, que és el més antic (vora el 1800 aC), el Papir Edwin Smith, que es centra en cirurgia traumatològica (vora el 1600 aC) o el Papir de Londres, del temps de Tutankamon (S.XIV a C), que es centra sobretot en remeis màgics.

El Papir Ebers és el més llarg dels papirs mèdics coneguts, i mesura 30 cm d'ample per 18,63 metres de llarg. Està format per 48 papirs units entre ells, i està organitzat en 110 columnes, que contenen un calendari que comença en l'any 9è del regnat d'Amenhotep I i 879 textos individuals que contenen remeis per a unes 80 malalties i protecció contra diversos animals. Imatge: reproducció de la columna 41 del Papir Ebers (Viquipèdia)

Malgrat que el document es pot datar al segle XVI aC, conté textos que són molt anteriors i en manté el llenguatge arcaic, probablement per què es consideraven fórmules màgiques que calia repetir segons la tradició.

Els 3 primers textos són invocacions que el metge ha de pronunciar en determinats moments. El text 1 és una invocació per evitar que qui administra el remei no es contagiï del mal. El text 2 s'ha de recitar quan es treu un embenat, i el text 3 quan s'administri un beuratge.

El text està escrit en la versió hieràtica, majoritàriament en tinta negra, i amb diverses anotacions en vermell, per destacar sobretot encapçalaments i mesures.

Va ser comprat el 1873 per l'egiptòleg alemany Georg Ebers al col·leccionista d'antiguitats americà Edwin Smith, que el tenia des de 1862. És procedent probablement de la zona de Tebes. Ebers el va publicar per primera vegada el 1875, sense traduir, i el va deixar a la Universitat de Leipzig, Ha estat traduït diverses vegades.

L'edició que fem servir. La Biblioteca de la Universitat de Leipzig l'ha publicat en facsímil i traduït a l'anglès i l'alemany a la pàgina web https://papyrusebers.de/en/. Tots els textos que es reprodueixen tot seguit són una traducció i adaptació pròpies de la versió anglesa.

(Eb1) Començament de la recitació per aplicar un medicament en qualsevol part del cos de l’home.

Junt amb els més grans del temple, els senyors de la protecció, governants de l’eternitat, vinc d’Heliòpolis*. I junt amb la mare dels déus vinc de Sais*.

M'han donat la seva protecció. Em pertanyen els encanteris que ha fet el Senyor de Tots per eliminar la influència d'un déu, o d'una deessa, d'un home mort, o d'una dona morta, etc, per castigar el maligne que causa les malalties.

Jo pertanyo a Ra, després que hagi dit: jo soc qui et protegeix dels teus enemics. Toth* és el seu líder. Ell disposa que els escrits mèdics parlin; promou les col·leccions de receptes; proporciona als savis i als metges que es troben al seu seguici el poder de guarir aquells que el déu desitgi.

Aquestes paraules s'han de dir durant l'aplicació d'un remei a cada part del cos malalt d'un home. Aquest encanteri és realment excepcional, provat milions de vegades.

(Eb 248) Remei per eliminar el mal de cap (una "influència" al cap): 1 dosi de la part interna del fruit de garrofa*, 1 dosi d'arbre iam, 1 dosi de natró*, 1 dosi de planta-shefshefet, 1 dosi d'ossos d'una perca del Nil* (cuits), una altra dosi d'ossos de perca* (cuits), 1 dosi de calavera de silur o peix gat* (cuita), 1 dosi de mel, 1 dosi d'oli aromàtic. El cap s'ha de fregar amb això durant 4 dies.

(Eb 305) Inici de remeis per eliminar la tos: garrofa fresca. S'ha de posar en aigua en una olla henu nova i beure’n durant 4 dies.

(Eb 311) Un altre remei per a la tos, amb dàtils triturats i picats que cal posar en una bossa de tela. Es deixa reposar el puré durant 1 dia i després es posa al foc. S’emplena una olla henu amb el puré i aigua, i tot plegat s’esprem com es fa amb la cervesa. S’ha de beure durant 4 dies.

(Eb 433) Un segon remei contra les mossegades humanes: 1 dosi d’encens*; 1 dosi d’ocre*; 1 dosi de fel de cabra*. Se’n fa una una massa homogènia i s’embena amb ella la zona lesionada

(Eb 435) Un altre remei contra la mossegada humana: el primer dia embeneu-la amb carn fresca. Després d’això, tracteu-la amb oli o greix i mel, perquè millori. Després d’això poseu l’oli o el greix amb cera a la ferida perquè millori de seguida.

(Eb 842) Un altre remei per evitar que una serp surti del seu forat: Tilàpia*, seca. Que es col·loqui a l’entrada del seu forat. A causa d’això no en pot sortir.

(Eb 844) Un altre remei perquè una serp no surti del seu forat: un petit granet de ceba o all. Posat a l'entrada del forat, no en pot sortir.

________________________________________________________

Activitats

Expliquem quin és l'origen de les malalties segons la medicina de l'antic Egipte i quina mena de remeis es proposaven. Reflexiona sobre la barreja d'elements científics i màgics que es trobaven en aquesta medecina.

Recollim tots els ingredients de receptes mèdiques que es citen en els fragments reproduïts i busquem quines capacitats curatives (o màgiques) se'ls atribuïen antigament o se'ls atribueixen actualment. Aclarim, especialment, les substàncies marcades amb un * (els tres primers mots són un déu i dues ciutats):

• Toth
• Heliòpolis
• Sais
• garrofa
• natró
• perca del Nil
• perca
• silur o peix gat
• oli aromàtic
• encens
• ocre
• fel de cabra
• tilàpia (Tilàpia del Nil)

Reproduïm la farmaciola d'un metge o farmacèutic egipci, amb els noms dels productes utilitzats, les seves característiques i una imatge.

___________________________________________________________

Bibliografia i notes

• Pàgina web de la Biblioteca de la Universitat de Leipzig dedicada al Papir Ebers
• Reproducció facsímil i traducció a l'anglès i a l'alemany del Papir Ebers a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig
• Eb1 s'ha simplificat molt per facilitar-ne la lectura.
• Eb1 té una altra versió catalana disponible a Mercè Gaya Montserrat, "El text egipci Ebers 1.Traducció i comentari", Revista de la Societat Catalana d'història de la Farmàcia, any 14, n.36, desembre 2020, p.45-50
• Hi ha diversos textos traduïts al castellà a partir de versions angleses a M. Isabel Rodríguez, "Apuntes sobre el Papiro Ebers", Pàgina web de la Asociación Española de Egiptología, s.d.
• Hi ha una versió castellana del Papir Ebers a partir de versions angleses a Juan Bautista Lobera, "La veterinaria en el Antiguo Egipcio: papiros de Kahun y de Ebers", Lección inaugural del curso académico 2020 en la Academia de Ciencias Veterinarias de la Región de Murcia, Murcia, 2020