11 d’octubre 2023

H.9. Les alternatives a l'agricultura industrial

Hem vist que els problemes principals vinculats a l'agricultura i la ramaderia són els següents:

  • Problemes ambientals: caràcter no sostenible de moltes pràctiques agràries vinculades a l'agricultura industrial
  • Problemes socials:
    • Dificultat dels petits productors dels països desenvolupats per a mantenir les seves explotacions en les condicions econòmiques de l'agricultura industrial i la globalització
    • Multitud de carències dels països subdesenvolupats (fam, carències alimentàries, dificultats dels petits productors)

En aquest context la FAO planteja un marc estratègic 2022-31 que té com a gran objectiu "un món sostenible i amb seguretat alimentària per a tothom". Això ho desenvolupa en quatre àmbits prioritaris:
  • Millor producció
  • Millor nutrició
  • Millor medi ambient
  • Una vida millor



Indiquem què vol dir la FAO amb aquests àmbits i posem exemples propers a nosaltres.


Millor producció i Millor medi ambient 

Aquests dos àmbits tenen a veure sobretot amb els problemes ecològics de l'agricultura. En paraules de la FAO:

Millor producció: garantir modalitats de consum i producció sostenibles, a través de cadenes de subministrament alimentari i agrícola eficients i inclusives als plànols local, regional i mundial, assegurant la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris en condicions climàtiques i ambientals canviants.
  • Esferes programàtiques prioritàries: Innovació per a la producció agrícola sostenible, transformació blava [es refereix a la pesca, ho veurem en un altre punt], una salut i accés equitatiu dels petits productors als recursos, agricultura digital.
Millor medi ambient: protegir, restablir i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i marins i lluitar contra el canvi climàtic (reducció, reutilització, reciclatge, gestió dels residus) mitjançant sistemes agroalimentaris més eficients, inclusius, resilients i sostenibles.
  • Esferes programàtiques prioritàries: Sistemes agroalimentaris que mitiguen els efectes del canvi climàtic i adaptats a ell, bioeconomia per a l'alimentació i l'agricultura sostenibles, i serveis ecosistèmics i biodiversitat en favor de l'alimentació i l'agricultura, assolir sistemes alimentaris urbans sostenibles.

El concepte fonamental aquí és agricultura sostenible:

Agricultura sostenible. Les PAU de juny de 2022 preguntava per les característiques de l'agricultura ecològica i preguntava també si podria alimentar a tots els humans. A la pregunta de les característiques, considerava que l'agricultura sostenible inclou pràctiques com ara (n'hi pot haver d'altres):

  • Pràctiques relacionades amb una agricultura orgànica, que no tingui aportacions de productes químics ni fitosanitaris en el procés de creixement dels animals i les plantes. 
  • Adequació dels conreus al sòl i la climatologia de la zona productiva, és a dir, conreus autòctons que millor s’adaptin a les condicions climàtiques i edafològiques de la zona de conreu.
  • Pràctiques de reg eficients: estalviadores d’aigua (reg per aspersió, gota a gota).

Sobre si l'agricultura sostenible pot alimentar a tots els humans:

Aquesta és una resposta oberta on s’espera que l’alumne raoni a partir de l’eficiència de les diverses pràctiques agrícoles. Tot partint de la base que la revolució verda tampoc no ha acabat amb la fam al món i ha comportat forts impactes ambientals fins el punt que ha deixat de ser sostenible. 

Així, tant es pot donar la màxima puntuació als que defensin que seria possible acabar amb la fam al món amb una agricultura exclusivament orgànica (sobretot perquè no malgastaria tants de recursos, seria més sostenible i proveiria el consum local), com els que defensin que aquesta agricultura seria menys eficient, en termes de productivitat i rendiments agrícoles, i que, si no hi ha una reducció de la demanda, sobretot de productes càrnics (en una ramaderia intensiva) els principals malgastadors d’aigua, per exemple, no serà possible. 

Per altra banda, la resposta també pot considerar que la producció autòctona i el consum local són plenament sostenibles, però hi ha territoris més eficients que d’altres. I també es poden posar exemples de zones agrícolament més fèrtils (per unes precipitacions elevades) enfront a unes altres zones amb poques precipitacions i àrides que necessiten recursos agrícoles d’altres zones. 

En definitiva, a criteri del corrector, es valorarà la maduresa de l’alumne quan tingui en compte diferents condicionants en la seva resposta. 0,50 punts

Pràctiques que es consideren sostenibles són la producció ecològica, la producció integrada, la recuperació de pràctiques tradicionals i la producció local:

Producció ecològica (o biològica o orgànica): sistema de gestió agrícola i producció d’aliments que combina bones pràctiques ambientals, elevat nivell de biodiversitat, preservació de recursos naturals i aplicació de normes exigents sobre benestar animal. Rebutja l’ús de productes químics de síntesi (fertilitzants, plaguicides, herbicides) i també d’omg. Està regulada per normativa europea. Aporta productes als mercats i béns públics que contribueixen a la protecció del medi ambient, al benestar animal i al desenvolupament rural.

A l'agricultura ecològica cal distingir l’àrea total dedicada a l’agricultura ecològica de la importància relativa que aquesta àrea suposa del total d’àrea conreada. Així, Espanya tenia el 2019 2,3 M d’ha de conreu ecològic (amb un increment del 34% en relació al 2012, però només el 9,7% de l’àrea conreada).

Espanya produeix sobretot cereals i llegums, i carn bovina i de xai. Hi ha un contrast molt gran en la carn de porc, que és el gran producte ramader industrialitzat i en canvi té una producció ecològica mínima (Font: Ministerio de Agricultura).



 
Producció integrada: sistema agrari de producció i obtenció d’aliments de qualitat, frescos o transformats, i altres productes, que prioritza la utilització dels recursos i mecanismes de regulació naturals, amb l'objectiu d'optimitzar els mètodes de producció, evitar les aportacions perjudicials al medi ambient i assegurar a llarg termini una agricultura i una ramaderia sostenibles. Està regulada per llei. Permet els productes agroquímics de síntesi (adobs, pesticides, etc.), si bé només d’alguns prèviament definits per comitès d’experts.

Recuperació de pràctiques tradicionals: 
Des de la producció, el principal grup d’estratègies plantejades tenen com a principal objectiu canvis de maneig amb les finalitats principals d’incrementar la matèria orgànica del sòl, reduir l’erosió i millorar el maneig del bestiar. Des de la mitigació, això permet no solament reduir les emissions dels cultius i de la ramaderia mitjançat la promoció de sistemes de producció sostenibles, sinó també absorbir carboni al sòl i la biomassa, i, per tant, contribuir a la mitigació. D’altra banda, permet reduir l’evapotranspiració (i amb això la necessitat d’aigua) i la degradació de sòls, cosa que contribueix a l’adaptació. Entre les estratègies encaminades a l’increment de la matèria orgànica, es planteja la importància de les associacions i rotacions de cultius; els sistemes de producció mixtos; els sistemes agrosilvopastorals, o l’ús de races autòctones i pasturatges eficients conforme a la capacitat de càrrega ramadera de territoris concrets. Per aconseguir això, un element fonamental és la diversificació (p. ex. sistemes mixtos, diversitat d’espècies i de varietats) i, particularment, el foment de la biodiversitat i l’agrobiodiversitat. Això, tanmateix, en el nostre context, és un gran repte després de diverses dècades d’impuls d’un model de producció basat en el monocultiu i l’extracció de matèria orgànica del sòl afavorida per l’ús continuat de fertilitzants inorgànics. Una peça fonamental en aquesta equació és el coneixement local i tradicional, que s'hauria de recuperar (per exemple, per al coneixement de les varietats i races locals, menys productives però més robustes davant condicions climàtiques extremes i sòls menys fèrtils (Marta G. Rivera, "Transformar el sistema alimentari per fer front a l'emergència climàtica", Dossier Tècnic, 111, Generalitat de Catalunya - Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, juliol de 2021 (fragment adaptat)).
En la recuperació de pràctiques tradicionals hi ha la producció artesana o “artesania alimentària”. que consisteix en la producció local, amb matèries naturals, seguint les pautes d’un ofici tradicional i no susceptible de producció industrial. Ja hi ha oficis regulats (p.ex: forns artesanals); altres estan en procés. Cada Comunitat Autònoma té el seu segell. Alguns productes tenen normativa europea: Especialitats Tradicionals Garantides, de composició tradicional o obtingudes a partir de matèries primeres tradicionals o amb producció tradicional.

Producció de km 0: producció de proximitat (<100 km) que vol afavorir els productes locals i rebaixar les emissions de CO2 que provoca el transport. NO està regulada per llei i cada productor usa el seu propi segell. 

Sobre aquesta producció de km 0, el nou currículum proposa un saber que consisteix en "indagació de petjades ecològiques i del valor sòciambiental dels productes agroalimentaris i forestals de proximitat".
  • Pel que fa a la petjada ecològica, calcula la diferència en la petjada ecològica segons si consumeixes producte de km 0 o productes de procedència molt llunyana
  • Pel que fa als valors socials dels productes agroalimentaris i forestals de proximitat, fes una recerca per veure quins són aquests valors. Per exemple:
    • el consum local redueix la vulnerabilitat de les fluctuacions a les quals està sotmès el mercat global, particularment important a Europa, que importa el 50% dels aliments que consumeix  


Millor nutrició

Eliminar a la gana, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició en totes les formes, en particular promovent aliments nutritius i augmentant l'accés a dietes saludables.

  • Esferes programàtiques prioritàries: dietes saludables per a tothom, nutrició per a les persones més vulnerables, aliments innocus per a tothom, reducció de la pèrdua i el malbaratament d'aliments, i mercats i comerç transparents (FAO)

Marta G. Rivera, "Transformar el sistema alimentari per fer front a l'emergència climàtica", Dossier Tècnic, 111, Generalitat de Catalunya - Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, juliol de 2021 (fragment adaptat)

De la banda de la demanda, cal una dràstica reducció de la porció evitable del desaprofitament alimentari, i, de l’altra, fomentar dietes sostenibles i saludables. Ambdues coses permeten resultats en mitigació (per reducció de CH4 i N2 O fonamentalment, i segrest de carboni), adaptació (reducció en la demanda de sòls en un context de creixement demogràfic on precisament el sòl és un recurs escàs) i salut (reducció de la malnutrició). 

El malbaratament a Catalunya: dades. Les trobareu al fulletó Treballem per l'aprofitament dels aliments, Generalitat de Catalunya, 2020 (és d'on procedeix la imatge Al món, cada any es perden o malbaraten 1/3 dels aliments).

Com es malbarata el menjar a la UE ?  (font del text i del dibuix: European week for wate reduction)

  • S'estima que 89 milions de tones de menjar es malbaraten cada any a la UE. Si
    no es prenen mesures s'espera que aquesta xifra augmenti fins als 126 milions de
    tones aproximadament cap a l'any 2020.
  • Si reduïm la quantitat de residus alimentaris a les nostres llars podem arribar a
    estalviar gairebé 600 € per any i llar. 8 
  • Segons la Comissió Europea la cadena de valor dels aliments i begudes és
    responsable del 17% de les emissions directes de gasos d'efecte hivernacle i
    del 28% dels recursos materials. La producció i el consum d'aliments a la UE
    generen entre un 20% i un 30% de tots els impactes mediambientals de la UE. 
  • Alguns productes tenen un impacte més profund en el medi ambient que d'altres.
    Per exemple, la vedella i el xai són les carns que tenen una major petjada de
    carboni.

Com que la gana és molt sovint una de les conseqüències de la pobresa, per acabar amb la gana cal combatre la pobresa. 

Una vida millor
Promoure el creixement econòmic inclusiu mitjançant la reducció de les desigualtats (zones urbanes i rurals, països rics i pobres, homes i dones).
  • Esferes programàtiques prioritàries: Igualtat de gènere i empoderament de les dones del medi rural, transformació rural inclusiva, emergències agrícoles i alimentàries, sistemes agroalimentaris resilients, Iniciativa Mà de la mà (IMM), ampliació de les inversions.
Exemples de realitats i d'actuacions per a la reducció de les desigualtats entre zones urbanes i rurals i entre homes i dones.

Desigualtats entre zones urbanes i rurals:
  • Revisa les polítiques de cohesió europees i la seva aplicació a Catalunya i Espanya junt amb les polítiques de l'estat del benestar. 
  • Revisa els textos dels impactes socials de l'agricultura i la ramaderia i extreu-ne una llista de demandes de la pagesia sobre el control que les grans empreses exerceixen sobre la comercialització dels productes agraris i sobre els preus dels productes necessaris per als conreus, i busca a la premsa algun exemple concret.
  • També hi ha polítiques de valorització dels productes agraris com ara les Denominacions d'Orígen i la Producció de qualitat.
Denominació d’origen (DOP): nom que identifica un producte originari d'un lloc determinat, una regió o excepcionalment un país, la qualitat del qual o les seves característiques es deuen fonamentalment o exclusivament a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans inherents a ell i del qual les fases de producció, transformació i elaboració es facin totalment en la zona geogràfica definida. La Indicació Geogràfica protegida, en canvi, té el mateix esperit però només exigeix que almenys una fase de producció es realitzi a la zona. Ambdues estan regulades per normativa europea.

Producció de qualitat: aquella que va dirigida a productes que tenen elements rellevants que fan que assoleixi un major preu de mercat. Pot venir regulada per estàndards de qualitat com ara els segells iso o une.
Desigualtats entre homes i dones



vinculació fao - ods
a