Ja hem parlat dels impactes ambientals de l'agricultura i la ramaderia. Revisa el que hem parlat fins ara i afegeix-hi informació procedent dels textos següents. Tot seguit, classifica els diferents impactes a partir dels riscos antròpics i impactes ambientals globals que hem vist al bloc 2.
Per exemple, el punt "La contaminació i l’empobriment de la flora i la fauna dels sòls a causa de les aplicacions reiterades d’adobs químics, productes fitosanitaris (plaguicides, insecticides i herbicides), purins, etc. o per l’excés d’irrigació, que a voltes condueix a la salinització dels sòls" el podríem classificar així:
- "Riscos antròpics. Residus i contaminació"
- contaminació i l’empobriment de la flora i la fauna dels sòls a causa de les aplicacions reiterades d’adobs químics, productes fitosanitaris (plaguicides, insecticides i herbicides), purins, etc.
- "Riscos antròpics. Sobreexplotació dels recursos"
- excés d’irrigació, que a voltes condueix a la salinització dels sòls
Anota, per altra banda, les problemàtiques socials dels entorns rurals en els països desenvolupats, a partir dels textos d'aquesta mateixa pàgina i de la informació que puguis fer servir dels apartats H.4. i H.5.
Per exemple:
- Problemàtiques dels entorns rurals en els països desenvolupats:
- Despoblament (i les seves causes)
Textos
Impactes de l'agricultura actual sobre el medi ambient a Catalunya: Josep M. Mallarach, coord., Avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, Institució Catalana d'Història Natural - IEC, 2008
- La contaminació i l’empobriment de la flora i la fauna dels sòls a causa de les aplicacions reiterades d’adobs químics, productes fitosanitaris (plaguicides, insecticides i herbicides), purins, etc. o per l’excés d’irrigació, que a voltes condueix a la salinització dels sòls.
- L’augment de l’erosió dels sòls associada a pràctiques agressives, que en minven la fertilitat i afecten negativament la flora i la fauna microbianes; la intensificació de les pràctiques; l’engrandiment de conreus en pendents, aplanant terrasses i marges; la llaurada en pendent; la crema de rostolls; l’eliminació de bosquets en galeria, etc.
- La contaminació d’aigües superficials, i especialment l’eutrofització, deguda a l’ús en excés d’adobs i de fertilitzants, que ha provocat l’empobriment de la flora i la fauna fluvials i lacustres, i també problemes considerables de qualitat en la majoria dels grans rius i embassaments del país, i per tant en el proveïment d’aigua potable a la població.
- La contaminació d’aigües subterrànies –que causa impactes negatius en la flora i la fauna de surgències càrstiques, ullals, etc.
- La sobreexplotació d’aqüífers mitjançant milers de pous (la majoria il· legals), que ha afectat diversos sistemes hídrics i les zones humides que en depenen funcionalment.
- La reducció de la diversitat florística (per exemple d’orquídies) i faunística (especialment d’ocells, amfibis, rèptils i insectes –com ara lepidòpters) associada als conreus, prats, prats de dall de muntanya i altres sistemes agraris similars, que han desaparegut o vist molt reduïda la seva superfície.
- La pèrdua i la degradació d’hàbitats i paisatges estèpics, i de la flora i la fauna que en depenen, especialment l’avifauna estèpica, la més amenaçada d’extinció, ara mateix, a Catalunya degut a l’expansió dels regadius. Aquest és un impacte que es preveu crític per a quatre espècies d’ocells, com a mínim: la trenca, el sisó, la xurra, i l’alosa becuda.
- La pèrdua o forta reducció de la majoria de varietats, races i ecotips autòctons de plantes i animals domèstics (fruiters, cereals, verdures, bestiar oví i de rossam, etc.), a més dels impactes, encara poc coneguts, derivats dels conreus transgènics, que ocupen unes 20.000 hectàrees a Catalunya (de les 56.000 que hi ha a l’Estat espanyol, el país europeu on n’hi ha més).
- La pèrdua de diversitat i de qualitat paisatgística dels entorns agraris per simplificació i engrandiment del mosaic; l’eliminació d’arbres i arbusts aïllats, bosquines, boscos en galeria, etc., que en casos com les closes o els arrossars té efectes negatius damunt moltes espècies de la flora i la fauna –tant vertebrada com invertebrada.
- La pèrdua de prats de pastura i dalladors, i de les deveses, especialment en les àrees de muntanya, unida a la pèrdua de les espècies que depenen d’aquests espais oberts i també dels elements constructius associats, com ara cabanes de pastors, murs i camins ramaders -dels quals se n’han perdut o ensorrat milers de quilòmetres.
Marta G. Rivera, "Transformar el sistema alimentari per fer front a l'emergència climàtica", Dossier Tècnic, 111, Generalitat de Catalunya - Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, juliol de 2021 (fragment adaptat)
Els sistemes alimentaris mundials tenen una doble relació amb el canvi climàtic. D’una banda, són un dels sectors més perjudicats per aquest canvi, la qual cosa posa en perill no solament el mitjà de vida de milions de persones, sinó la seguretat alimentària mateixa a escala mundial. D’altra banda, la producció i el consum d’aliments suposen aproximadament un terç de les emissions totals de gasos efecte hivernacle (GEH) (entre el 21-37%). D’aquests GEH, aproximadament un 13% s’atribueix a l’agricultura; un 12% als canvis d’usos del sòl associats, i entre un 5-10% a la resta de components i processos fora de la finca.
En aquest article, ens centrarem només en les emissions, i, de fet, aquesta gran contribució dels sistemes alimentaris al canvi climàtic ens suggereix que no tot és negatiu, i que mitjançant canvis en els sistemes alimentaris tenim força marge per a la mitigació. Així, aquest es l’únic sector que té la capacitat no només de deixar de ser emissor net, sinó de passar a ser segrestador net de carboni, fonamentalment mitjançant canvis en el maneig dels sòls. Les emissions de GEH associades als sistemes alimentaris són diverses i inclouen els tres gasos més freqüents: diòxid de carboni (CO2 ), òxid nitrós (N2 O) i metà (CH4 ). En el component agricultura (incloent-hi la ramaderia), les majors emissions procedeixen del N2 O per l’ús de fertilitzants inorgànics, i del CH4 emès pels remugants i el cultiu de l’arròs. L’emissió de CO2 està associada fonamentalment a la desforestació i al canvi d’usos del sòl, sobretot per a la producció de pastures i monocultius industrials (palma d’oli) o de monocultius per a l’alimentació animal (soja).
Una mirada de sistema alimentari ens mostra com les emissions de l’agricultura i la ramaderia estan molt relacionades amb els canvis en el nostre patró de consum i preparació d’aliments: la dieta i el malbaratament. Tots dos tenen una especial rellevància, sobretot a l’hora d’establir possibles estratègies de mitigació. Així, per exemple, l’increment exponencial en el consum de proteïna animal esdevingut en els últims 40 anys suposa no solament un increment en les emissions associades a la producció d’aliments (tant pel cultiu de cereals per a pinso com per les emissions directes o l’increment en la superfície agrària de pastures i cereals), sinó també un increment en els problemes de salut associats a dietes desequilibrades. D’altra banda, atès que el 30% dels aliments que es produeixen mai no arriben a ser consumits, el malbaratament alimentari suposa entre el 8-10% del total d’emissions de GEH.
Mar Carrera, "Per què ser jove i pagès és una missió (quasi) impossible?", Crític, 29/4/2022 (adaptat)
Les dades mostren any rere any com el sector primari a Catalunya està envellit i masculinitzat. Ser jove i pagès o pagesa és avui molt complicat en un món marcat per l’agroindústria, la pèrdua de població al món rural i la depredació del territori per fer-hi grans infraestructures de transport o energètiques. La revolució verda als anys seixanta, la tecnificació de l’agricultura i de la ramaderia que la va seguir i les subvencions de la Política Agrària Comuna (PAC) han canviat l’ofici de pagès. Arran de la tecnificació i intensificació de l’agricultura i de la ramaderia, la pagesia s’ha vist cada vegada més dependent d’elements externs (les llavors del cereal, el mateix cereal que s’importa, els fertilitzants o nutrients de síntesi…). “Ens hem hagut d’especialitzar més, els ramaders i, per fer-ho, has de créixer en volum. Sí que hi ha gent que podem fer km 0 i de proximitat, però la major part de l’agricultura i de la ramaderia és industrial i, per tant, jugues amb el preu”, reflexiona. En el seu cas, no li va costar tant començar, sinó mantenir-se en el negoci. Xavier Purroy, jove del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), també coincideix que ha hagut de triplicar les hectàrees d’explotació de fruita dolça per poder viure. Té 28 anys, però s’hi va incorporar amb 17, i ve d’una quarta generació de pagesos. “A causa de la baixada de la rendibilitat, hem hagut de triplicar les hectàrees de l’explotació. El meu padrí amb dues hectàrees vivia; el meu pare, amb 12; i ara jo en necessito 35”, recorda.
L’accés a la terra és un dels grans obstacles per a les persones joves que comencen: a banda dels trets agronòmics (la qualitat de la terra, la dimensió, etc.), n’hi ha altres de condicionats del món pagès, com són la rendibilitat agrícola, la pressió de la ramaderia intensiva (per abocar-hi dejeccions), o altres factors encara més externs que influeixen en el preu de la terra, com ara l’especulació immobiliària o la localització en relació amb altres elements (viaris, etc.). De terres, encara se’n troben, però les bones i ben situades ja estan agafades pels grans, assegura Soler. “Queden finques aïllades, petites, de mal treballar i que s’han abandonat perquè no tenen recursos hídrics o perquè són lluny de ciutat”, assegura. La gentrificació també actua al camps: s’estan venent masos o finques a persones que venen de la ciutat o de l’estranger. Això fa pujar el preu de la terra, però en molts casos els nous habitants no volen conrear les terres, i, si bé alguns sí que contacten amb pagesos locals, d’altres no. La demanda dels grans grups d'inversió també fa pujar els preus de la terra i “fan competència deslleial”, assegura un pagès d'una cooperativa de la Terra Alta, i afirma que són els principals arruïnadors de petites i mitjanes empreses i que caldria que l’Administració hi posés atenció.
Els baixos preus de venda són, en aquest moment, la principal amenaça per a l’horta de València i l’agricultura valenciana. En els últims anys les administracions valencianes han avançat en la valoració pública i la protecció territorial de l’horta com a paisatge, però açò no ha implicat una millora en la situació laboral de llauradores i llauradors ni del sector agrari. A més de la crisi crònica de cultius com la ceba i la creïlla, els preus de moltes collites són els mateixos de fa dècades.
La defensa de l’horta no es pot entendre sense la protecció del camperolat. Hem de pagar preus justos pel seu treball i les seues collites. Uns ingressos dignes i regulars serien la millor garantia de relleu generacional i protecció del territori agrari, i allunyaria l’especulació immobiliària que s’aprofita d’un context de crisi permanent. No es pot entendre que, mentre es destrueixen cultius de cebes o creïlles perquè els preus no arriben a cobrir costos, els lineals dels supermercats oferten els mateixos productes provinents d’altres continents.
PAU juny 2024
1. A partir del text, responeu a les qüestions següents: [1 punt] a) El text exposa el problema de la manca de relleu generacional en el camp. Quines en són les causes? b) Per què és important assegurar el relleu generacional i la continuïtat de l’activitat agrícola? 2. En el text s’esmenta la PAC. Des que Espanya va entrar a la Unió Europea, el sector primari s’ha vist molt condicionat per la PAC. Expliqueu què és la PAC i quins objectius té. [0,75 punts] 3. El sector primari té una gran dependència de les condicions climatològiques, i actualment ha d’afrontar les conseqüències del canvi climàtic. Expliqueu tres efectes del canvi climàtic en el sector primari. [0,75 punts]
- La pagesia europea ha expressat diverses demandes i davant del control exercit per les grans empreses sobre els productes agraris i sobre els preus de la maquinària. Algunes de les principals preocupacions i demandes són les següents:
Equitat en la cadena alimentària: La pagesia demana un tracte just i equitatiu en la cadena alimentària. Sovint, les grans empreses de distribució i la indústria alimentària imposen condicions desfavorables als agricultors, com ara preus baixos, marges de benefici reduïts i pagaments retardats. La pagesia vol garantir que se'ls recompensi adequadament pel seu treball i que es promogui una distribució més equitativa dels beneficis en tota la cadena alimentària.
Transparència en els contractes i les pràctiques comercials: Les grans empreses tenen freqüentment el poder de dictar les condicions dels contractes amb els agricultors. La pagesia exigeix una major transparència en els contractes, perquè puguin conèixer les condicions i els termes de manera clara i justa. Això inclou una major claredat sobre els preus, les quantitats i altres condicions comercials.
Regulació de la competència deslleial: La pagesia europea demana una regulació més estricta per prevenir pràctiques de competència deslleial per part de les grans empreses. Això pot incloure la prohibició d'abús de posició dominant en el mercat, pràctiques anticompetitives i acords de fixació de preus.
Protecció dels drets de propietat intel·lectual dels agricultors: Les grans empreses tenen el control sobre les llavors i les varietats vegetals, el que pot limitar la capacitat dels agricultors per utilitzar les seves pròpies llavors i intercanviar-les. La pagesia reclama la protecció dels drets de propietat intel·lectual dels agricultors, com ara el dret de guardar, intercanviar i replantar les llavors.
Foment de circuits curts de comercialització: La pagesia promou la creació i el foment de circuits curts de comercialització, com els mercats locals, les cooperatives agràries i altres formes de venda directa als consumidors. Aquestes alternatives permeten als agricultors vendre els seus productes directament als consumidors sense intermediaris, augmentant així els seus marges de benefici i la relació amb els consumidors.
- Elevats costos de la maquinària agrícola: La pagesia s'enfronta a costos elevats per adquirir, mantenir i reparar la maquinària agrícola. Les innovacions tecnològiques i les regulacions de seguretat poden fer que els preus de les màquines siguin inaccessibles per als agricultors més petits o amb recursos limitats. Això pot dificultar la modernització i la millora de l'eficiència de les explotacions agràries.
- Falta de diversitat de llavors: Les grans empreses dominen el mercat de les llavors, especialment les llavors híbrides o transgèniques. Això limita la varietat de llavors disponibles per als agricultors i pot augmentar els costos. La pagesia defensa la preservació de la diversitat de llavors i la possibilitat d'utilitzar llavors tradicionals o pròpies, ja que ofereixen avantatges agronòmics, econòmics i mediambientals.
- Accés a finançament per a la compra de productes agrícoles: Els agricultors, especialment els petits i mitjans, poden tenir dificultats per accedir a finançament per adquirir maquinària, llavors i altres productes necessaris per als conreus. La pagesia demana l'accés a préstecs i altres instruments financers amb condicions favorables i adaptades a les seves necessitats.
