Malgrat l’enorme augment de la producció agrària i dels intercanvis, continua havent-hi inseguretat alimentària (situació en que les persones no tenen un accés regular a prou aliments innocus i nutritius per a un creixement i desenvolupament normals i per a una vida activa i saludable). La inseguretat alimentària pot ser lleu, moderada o greu, i en aquest cas, quan es passen un o dos dies sense menjar, esdevé fam (consum insuficient d’energia alimentària que es torna crònica quan la persona no consumeix una quantitat suficient de calories de forma regular per fer una vida, normal i saludable). La fam esdevé fam crònica quan aquesta situació s’esdevé de manera regular. El castellà i l’anglès tenen també el terme hambruna (o famine), diferent de hambre (o hunger) per referir-se a un fenomen d’escassetat generalitzada d’aliments.
La inseguretat alimentària i la fam estan estretament relacionades amb la pobresa, que és la falta d’ingressos necessaris per a cobrir les necessitats essencials no alimentàries, i que s’estima en 2,5$ al dia. La pobresa extrema és la incapacitat de cobrir les necessitats essencials alimentàries (1,25$ al dia).La inseguretat alimentària crònica s’assimila a la subnutrició (quan la ingestió d’aliments no cobreix les necessitats d’energia bàsica de manera continuada). La malnutrició es defineix com l’estat patològic causat per la deficiència, excés o mala assimilació dels aliments, i la desnutrició com l’estat patològic resultant d’una dieta deficient en un o diversos nutrients essencials (o la seva mala assimilació).
Malgrat que des d’inicis del segle la situació de la fam al món havia millorat, des del 2014 ha tornat a empitjorar. El 2019 s’estima en uns 690 milions de persones les que pateixen fam al món (381 M a l’Àsia i 250 M a l’Àfrica), i les afectades per inseguretat alimentària greu serien uns 750 M i per inseguretat alimentària moderada uns altres 560 M. El 2030 no només no s’haurà assolit l’objectiu de fam zero al món sinó que hi haurà quasi 900 M de persones que patiran fam.
Entre les causes de la fam cal comptar-hi:
- Sistemes agraris poc productius
- Sistemes agraris orientats a l’exportació i que no produeixen productes per a consum local
- Sistemes socials i/o polítics desiguals que impossibiliten o dificulten l’accés d’una part de la població als recursos productius o a ingressos suficients
- Riscos naturals
- Incapacitat de les ajudes públiques i internacionals per a situacions de pobresa i/o risc
- Conflictes i guerres
