"Empúries" vol dir "mercat" i això explica molt bé la finalitat amb què la ciutat va ser fundada: la de ser un punt d'intercanvi en les xarxes de comerç mediterrànies d'ara fa més de 2.000 anys. Però quan va ser fundada, el lloc no era deshabitat: hi havien passat els neolítics i hi hem trobat també restes d'un poblat de l'edat del bronze i del ferro. Empúries és present als textos antics, però el seu relat no sempre coincideix amb el coneixement que aporta l'arqueologia.
- Estrabó, Geografia (S. I aC - S. I dC)
- Titus Livi, Història de Roma (S. I aC - S. I dC)
.jpg)
Empúries forma part actualment del municipi de L'Escala i bona part de les antigues ciutats formen part del Museu Arqueològic de Catalunya - Empúries, que, a més de tenir cura del jaciment i permetre'n la visita, continua les investigacions per conèixer millor el seu passat. El jaciment ha donat abundants testimonis de la presència de les cultures gregues i romanes a la zona.
Imatge: mosaic del mite del sacrifici d'Ifigènia trobat a Empúries, 55 x 60 cm, S. I dC (MAC Empúries - Viquipèdia)
L'entorn
Imatge: les desembocadures del Ter (Jordi Montaner, coord. 2010, p.26)
Vist des de la costa, a la zona d'Empúries trobaríem al nord l'estuari del Ter i del Fluvià, tot seguit l'illot de Sant Martí d'Empúries (1), una petita badia que constituiria el port antic d'Empúries, la Neàpolis (2), tot de platgetes i una altra desembocadura del Ter, on avui hi ha la del rec del Molí (Imatge: Pere Castanyer et. al, 2002, p.111).
Fa 6.000 anys a la zona hi havia un poblament neolític, que ha deixat com a principal testimoni un gran túmul funerari d'uns 40 metres quadrats, on van ser inhumats diversos individus, segurament privilegiats. La zona (o, almenys, la zona d'enterrament) va ser abandonada i no va ser reocupada fins molts anys més tard.
La Palaia Polis o ciutat vella al turó de sant Martí
Imatges: eines de bronze trobades a Sant Martí (foto: J.Curto. MAC Empúries - P.Castanyer et. al. 2016, p.58)
Al segle VI aC, el poblat de Sant Martí va créixer i va establir contacte amb el comerç fenici. Els arqueòlegs ens ho expliquen així (P.Castanyer et. al. 2016, p.60-61):
L'espai ocupat estava format per agrupacions de cabanes juxtaposades de planta subrectangular, separades per espais d’ús comú i de circulació. Els espais d’habitació estaven delimitats per parets aixecades amb terra massissa i estructura vegetal sobre una senzilla base creada amb algunes pedres i argila; entre els dispositius domèstics, podem esmentar diverses llars d'argila i un petit forn de planta ovalada construït igualment només amb argila.
D'aquesta època s'han trobat materials d’importació de clara tradició fenícia, com pithoi (àmfores de gran contingut) i altres formes de ceràmica pintada, juntament amb algun exemple de flascons d’oli perfumat, recipients obtinguts amb clofolles d’ou d’estruç decorades o fíbules de bronze de doble ressort. També s'hi troben alguns materials procedents d'Eivissa (Ebusus), etruscs i grecs.
Aquest tipus de cabanes d'estructura vegetal, reforçades amb argila i alguna pedra eren una herència del Neolítíc i a Catalunya es van usar fins a inicis de l'edat del ferro, al segle VI aC.
Els nouvinguts van conviure amb la població que ja hi vivia, amb el resultat d'un poblat més gran, plenament orientat al comerç grec, usant probablement com a port l'estuari del Ter i del Fluvià, amb cases rectangulars d'uns 2,4 metres d'amplada i 6 o 7 de llarg, amb sòcols de pedra, parets de maó cru i sostres vegetals, organitzades en carrers, i que servien d'habitatges i de tallers -cases no gaire diferents de la dels poblats plenament autòctons de la zona. També s'han localitzat estructures que podrien correspondre a un temple, però no es sap a quin déu o deessa podria estar dedicat. (imatge: reconstrucció hipotètica de les cases de la Palaia Polis, dibuix de J.Sagrera - X.Aquilué et. al. 2010, p.69).
Aquestes noves cases eren molt diferents de les anteriors i aviat es van generalitzar i es troben als jaciments ibèrics de d'Ullastret, Sant Julià de Ramis, Mas Castell (Porqueres), i altres, però sembla que a Sant Martí d'Empúries es van començar a fer servir una mica abans, i per això alguns autors les consideren d'influència grega (F. Codina et. al. 2019).
El turó de Sant Martí va continuar essent habitat, i això fins a l'actualitat, però aviat es va fer petit i els seus habitants van passar a viure també a terra ferma.
La Neàpolis de terra ferma
Poc després d'establir-se a la Palaia Polis, potser ja vers el 550 aC, aquella població es va establir també a terra ferma, però a la vora del mar. Aviat el nou establiment va prendre la forma d'una petita ciutat, amb diversos carrers, i, progressivament, amb totes les característiques d'una ciutat grega. Tot això devia ser a finals del segle VI i inicis del segle V aC, o sigui, al voltant del 500 aC. Va ser Josep Puig i Cadafalch, primer director de les excavacions d'Empúries, que a inicis del segle XX va posar el nom de "Neàpolis" o ciutat nova a aquesta ciutat. Potser afavorit per la caiguda de Focea a mans de l'imperi persa i, de rebot, la creixent importància de Massàlia en el comerç mediterrani, el cas és que Empúries va passar a ser, també, un important punt de comerç.
resta fixada la simbologia representativa de la ciutat. A l’anvers, es representa el cap de la nimfa Aretusa envoltat per tres dofins. Al revers, es representa el Pegàs, el cavall mitològic alat, amb la llegenda grega EMPORITON, que vol dir: “dels emporitans”.
La ciutat romana
Ja hem parlat abans de la dominació romana. Els romans van desembarcar a Empúries el 218 aC en el marc de les guerres contra Cartago. Van ser dues legions sota el comandament Gneu Corneli Escipió. El 195 aC va ser Marc Porci Cató, qui, també amb dues legions, va desembarcar a Empúries per combatre la revolta dels ibers. En ambdós casos, Empúries rebia els romans com a aliada i el segon cop o poc després (potser vers el 175 aC), es va instal·lar a Empúries un campament militar permanent, situat a la part alta del turó emporità, al costat de la Neàpolis, que incloïa unes grans cisternes i un magatzem de cereals. La irrupció dels romans canviaria dràsticament tant la pròpia ciutat d'Empúries com el poblament de tota la zona, ja que, relacionat amb aquests conflictes, a finals del segle III aC o inicis del II aC es produiria l'abandonament forçat de la ciutat ibèrica d'Ullastret.
A Empúries, durant un centenar d'anys (entre el 175 aC i el 75 aC, aproximadament) la situació devia ser la d'un nucli petit a la Palaia Polis, una ciutat en creixement a la Neàpolis, i el campament militar dalt del turó.
Vers el 75 aC i sobre l'espai de l'antic campament militar es va construir una gran ciutat de nova planta, més gran que la Neàpolis, i de forma rectangular d'uns 300 metres d'ample pèr 700 de llarg, amb un total d'unes 22,5 hectàrees, o sigui, unes 4,5 vegades més gran que la ciutat d'orígens grecs.
Imatge: les ciutats d'Empúries (MAC Empúries; mhcat.cat, Projecte Patrimoni protegit, patrimoni compartit).
La fundació d'Empúries es va fer més o menys a la mateixa època que es fundaven altres ciutats (Tàrraco, Iluro, Gerunda, etc.) i que es construïa la Via Domícia que enllaçava la Gàl·lia amb la Via Heraclea que menava cap a Cadis, tot, amb la finalitat d'organitzar el territori que Roma ja controlava i iniciar amb garanties la conquesta de la resta de la Península Ibèrica. Empúries enllaçava amb la via principal a partir d'un camí secundari que es coneix amb el nom de Camí d'Empúries.
En època de l'emperador August, cap el 27 aC, Empúries es va convertir en un sol municipi, fet que implicava donat drets de ciutadania a la seva població. La formació d'un sol municipi es va reflectir en diferents elements urbanístics, especialment una muralla que englobava tota la població i la monumentalització del centre urbà amb la construcció del fòrum:
El fòrum es va concebre com una plaça descoberta voltada d’un pòrtic. La part nord estava presidida pel temple capitolí, el principal edifici de la ciutat, emmarcat per un porticat de tres ales. A la banda est, en una segona fase, es van edificar la basílica i la cúria, edifici administratius, mentre que les bandes oest i sud es van tancar amb dues filades de botigues comercials o tabernae. D’aquesta manera, el centre públic es dotava dels edificis on s’acomplien les funcions religiosa, politicoadministrativa i econòmica (J.Tremoleda 2008).
A fora muralla també es van construir una palestra i un amfiteatre, i unes termes dins del recinte de la ciutat. El contrast entre les cases decorades amb mosaics i les cases més senzilles properes al cardo maximus a la sortida per la muralla evidencien les diferències socials entre els habitants de la ciutat.
Joaquim Tremolada indica que el municipi emporità va ser de dret llatí, fet que significava atorgar drets a la seva població lliure (excepte el del vot), una organització municipal semblant a la dels municipis plenament romans, i la possibilitat d'accedir a la plena ciutadania romana a les seves elits. Josep M. Nolla, a més, indica que Empúries degué ser, des d'inicis de l'època imperial, municipi de dret romà.
Pel que fa al territori de la ciutat, el camp es degué explotar cada vegada més amb models romans, amb l'establiment de vil·les, el repartiment de terres entre antics legionaris, i la promoció de la viticultura per a exportació. Empúries va ser, per tant, un element fonamental dels inicis de la romanització de la Península Ibèrica. També va ser en època d'August que l'antiga Via Heraclea es va refer i va donar lloc a la Via Augusta, que també enllaçava amb Empúries pel Camí d'Empúries.
Cal dir, però, que a hores d'ara la major part de la ciutat romana no està excavada, com es veu a l'esquema següent, que destaca les zones que sí que han estat excavades (Xavier Aquilué et. al. 2005, p.117)
- Muralles i portes d'entrada (i muralla transversal)
- Fòrum
- Termes
- Domus
- Amfiteatre i Palestra
La ciutat indígena
L'abandonament d'Empúries
L'abandonament d'Empúries no va implicar l'abandonament de tota la zona. La major part de la població que hi va restar es va concentrar al vell turó de Sant Martí que va tornar a ser fortificat, probablement als segles IV i V.
Imatge actual de Sant Martí, l'única zona d'Empúries habitada de manera continuada entre l'edat del bronze i l'actualitat (Fotos: Oficina de Turisme de L'Escala)
La zona més septentrional de la Neàpolis es va fer servir de cementiri del nucli de població de Sant Martí i s'hi han trobat més de 500 tombes. Aquest cementiri es va fer al voltant d'un cella memoriae o petita ermita que servia per a fer les cerimònies dels enterraments. Aquesta ermita va ser posteriorment ampliada i convertida en una esglesiola que es coneix com la basílica paleocristiana de la Neàpolis. S'hi han trobat diferents sarcòfags de pedra, un dels quals és molt decorat i es coneix com el sarcòfag de les estacions.
Tot indica, a més, que el port es va mantenir actiu, tant l'antic port natural com la desembocadura del Fluvià com altres ports subsidiaris com la Clota o Riells.
La zona va ser ocupada pels àrab musulmans a partir del 717, aproximadament. El 785 tota la zona es va rendir als carolingis, que van organitzar les terres gironines en diferents comtats. Un seria el comtat d'Empúries, amb capital a Sant Martí i represa de la seu episcopal, en una situació que no canviaria fins al segle XI, quan la capital es va traslladar a Castelló d'Empúries. L'Escala neix com a barri de pescadors de Sant Martí al segle XVI.
Empúries en perspectiva
L'Empúries grega va ser sempre una ciutat petita. Si la Palaia Polis i la Neàpolis feien un total d'unes 5 hectàrees, Massàlia en feia unes 72. Però en el context català, Empúries era força destacable.
Calcular la població d'aquestes ciutats és molt difícil i normalment es fa a partir de la seva extensió i un nombre mitjà d'habitants per hectàrea. Per exemple, Marta Prevosti es fa ressò de les dades calculades per altres ciutats mediterrànies i fa servir una mitja de 137 a 216 persones. Altres autors eleven aquestes xifres a 250 i fins i tot a 326 persones per hectàrea. Tot això en els nuclis urbans. Per a les zones rurals, la densitat de població era molt més baixa però com que els espais eren molt més grans, hi vivia més població. Per exemple, per a Tàrraco en el moment de major població s'ha calculat un màxim de 15.000 persones per al centre urbà i de 66.000 per al seu territori.
Si fem servir aquestes xifres per a comparar la població d'Empúries amb altres ciutats d'inicis de l'Imperi tindríem el següent:
Quan Empúries s'abandona, hem vist que la població es concentra a Sant Martí i als seus voltants, però no hi ha dades per comptar la població de tota la zona. Un article de J.M.Nolla i Xavier Aquilué compten els del turó de Sant Martí en 50 persones. Aleshores Tàrraco podia tenir entre 5.500 i 8.500 habitants i la seva població rural ser de 40.000 habitants.
__________________________________________________________
- Luis Amela, "Las primeras emisiones de Emporiae", Revista Numismática Hécate, 3, 2016
- Xavier Aquilué, "Empúries en l’antiguitat tardana. El pas del món antic al món medieval", Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 39, 2008, p. 101-113
- Xavier Aquilué et. al. "El proyecto de restitución virtual de la ciudad griega y romana de Empúries", Marq, arqueología y museos, n.0, 2005, p.113-124.
- Aquilué, Xavier, et al. "Grecs et indigènes aux origines de l’enclave phocéenne d’Emporion", dins Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire, édité par Henri Tréziny, Publications du Centre Camille Jullian, Éditions Errance, 2010, p.64-78
- César Carreras, "Una nueva perspectiva para el estudio demográfico de la Hispania Romana", Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 62, 1996, p. 95-122
- Pere Castanyer et. al. "L'excavació del kardo B. Noves aportacions sobre l'abandonament de la ciutat romana d'Empúries", Cypsela, X; 1993, X.159-194.
- Pere Castanyer, "D'Emporion a Emporiae. De la colonització grega a l'arribada dels romans", dins Ramon Bosch et. al. ed. Girona a l'abast XV. Girona abans de Girona, Girona, Bell-lloc, 2014, p.111-130.
- Pere Castanyer et. al. "Darreres recerques sobre la gènesi de l'enclavament grec d'Empòrion", Empúries. Revista de món clàssic i antiguitat tardana, n. 56, 2016, p. 55-73.
- Pere Castanyer et. al, “El projecte de recerca arqueològica dels espais portuaris de l’antiga Empúries: els ports de la ciutat grega d’Emporion”, dins Ada Lasheras et. al. edició, Tarraco Biennal. Actes del 5e Congrés internacional d'Arqueologia i món antic. Ports romans. Arqueologia del sistemes portuaris. Tarragona, 24-27 de novembre de 2021, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2022, p.109-123
- Dolors Codina et. al. "La necròpolis de Vilanera. Del Neolític mitjà al Ferro I", Tribuna d'arqueologia, n. 2018-2019, 2021, p.34-48.
- Ferran Codina, et. al. Els ibers indigets, Quaderns de la Revista de Girona, Girona, 2019
- Ana Delgado et. al. "¿Dualidad étnica o heterogeneidad social? Un análisis de las cerámicas de uso cotidiano de la la Neápolis de Emporion", Zephyrus. Revista de prehistoria y arqueología, 85, 2020, p.79-108
- Enrique Gozalbes, "La demografía de la Hispania romana tres décadas después", HAnt XXXI-2007, 181-208
- "MAC Empúries", portal del Museu Arqueològic de Catalunya - Empúries
- Jordi Montaner, coord. El flux hidrològic de la plana litoral del Baix Ter, Càtedra d'ecosistemes litorals mediterranis / Museu de la Mediterrània, Girona, 2010
- "Moneda ibérica", portal dedicat a les monedes ibèriques.
- Pierre Moret. Tite-Live et la topographie d'Emporion. Mélanges de la Casa de Velázquez, 1995, 31 (1), p. 55-75
- Josep M. Nolla, "La campanya de M.P. Cató a Empúries el 195 aC. Algunes consideracions", Revista de Girona, 1984, Núm. 108, p. 150-157.
- Josep M. Nolla, "Girona romana", Girona, Ajuntament / Diputació de Girona, 1987
- Josep M. Nolla, "Empúries. De les darreries del segle III a mitjan segle I A.C. Algunes idees". Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1993, Vol. 32, p. 21-31,
- Josep M. Nolla, "Ampurias en la Antigüedad tardía. Una nueva perspectiva", Archivo español de arqueología, 66, 1993, p.167-168
- Josep M. Nolla i Xavier Aquilué, "Necròpoli de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)", Del romà al romànic, Enciclopèdia Catalana, en línia.
- Marta Prevosti, "Els grans canvis del poblament a Catalunya. De la protohistòria a l'antiguitat", Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 21, 2010, p. 45-76
- Rodríguez, H. (1998). «Inscriptiones Graecae Antiquissimae Iberiae». En Mangas, J.; Plácido, D. (eds.). La Península Ibérica en los autores griegos: de Homero a Platón. Testimoniae Hispaniae Antiquiae II A. Madrid, 335-339.
- Joaquín Ruiz, "Emporion, ciudad y territorio (S. VI - I aC). Algunas reflexiones preliminares", Revista d’arqueologia de Ponent, 1992, p. 59-74
- Enric Sanmartí,"Els ibers a Emporion (S. VI - III aC), Laietania, 8, 1993, p.85-101
- Marta Santos, "L'arqueologia grega a Empúries. un discurs en construcció", Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 39 (2008), p.49-80
- Sebastià Serracarabasa, "L'evolució d'Empòrion entre els S. VI-IV aC i l'impacte de les relacions comercials emporitanes sobre la transformació de les estructures socioeconòmiques del poble indigeta", TFM del Màster Mediterrània Antiga dirigit per César Carreras, UOC, 2019-20
- Joaquim Tremoleda, "L'època antiga", dins Pere Gifre, coord. Història de l'Alt Empordà. Vol I de la Història de les Comarques Gironines, Girona, Diputació de Girona, 2000, p.113-231
- Joaquim Tremoleda, "L'arqueologia romana, un camí obert", Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 39 (2008), p.81-100.
- Henri Tréziny (dir.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire : actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008), Errance, Centre Camille Jullian, 2010, 727 p. (Bibliothèque d’archéologie méditerranéenne et africaine ; 3) (En ligne sur OpenEdition Books)
