16 de maig 2024

BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: la Bíblia: els tres "reis" d'Orient a l'Evangeli segons Mateu (S. I)

 


La història dels reis d'Orient és un dels relats de la Bíblia que ha arribat amb més força fins al món actual, especialment en alguns països de tradició catòlica, tant entre creients com entre no creients, malgrat que entre els quatre evangelis canònics només en parla l'Evangeli segons Mateu i en dóna molt pocs detalls. 

La imatge actual dels reis es consolida a l'època moderna i és fruit d'una llarga evolució.

Jacopo Bassano, Adoració dels Mags, 1575-1580 (MNAC)

Els Evangelis són textos que recullen la tradició oral d'inicis del cristianisme i que expliquen la vida i els ensenyaments de Jesús. N'hi ha quatre de "canònics", o sigui, acceptats per l'Església com a part de la Bíblia, tots quatre redactats cap a finals del segle I dC, els de Marc, Mateu, Lluc i Joan, tots quatre escrits en grec. 

A banda dels canònics n'hi ha d'altres que no foren acceptats i que han restat al marge de la Bíblia. Aquests evangelis s'anomenen apòcrifs, que vol dir "no autèntic". Els més antics són els de Tomàs, que conté dites atribuïdes a Jesús (algunes, comunes amb els evangelis canònics) i que va ser redactat al S. I o II, i el de Pere, també dels segles I o II.

L'Evangeli segons Mateu va ser redactat, com els altres, a la segona meitat del segle I. S'adreçava a una comunitat de cristians formada per jueus i no jueus, però polemitzava sobretot amb els jueus. En llegirem un fragment relatiu als tres "reis" de l'Orient"


L'edició que fem servir: és l'Evangeli de Mateu segons la Bíblia catalana, traducció interconfessional, accessible a la pàgina web bci.cat gràcies a l'Associació Bíblica de Catalunya.

Agraeixo a l'Associació Bíblica de Catalunya l'autorització que m'ha donat per reproduir aquí aquests fragments.

 

L'Evangeli segons Mateu insistia en la idea que Jesús era el Messies promès a l'Antic Testament i que les lleis de l'Antic Testament es complien millor si es feia des de la perspectiva que donava Jesús. El text que llegim sobre els "reis" mostra molt bé aquestes idees de Mateu.

  • Com es veu al text que llegirem que Mateu considera que Jesús està directament relacionat amb el que diu l'Antic Testament ?

Pel que fa als "reis", veureu que l'Evangeli segons Mateu en dona, de fet, molt poca informació i que tampoc no els anomena "reis". El cas dels tres "reis" és una bon exemple d'una característica comuna a totes les "religions del llibre" (judaisme, cristianisme i islam): de com es basen en un llibre que es considera sagrat, però, al mateix temps, el llibre s'enriqueix o es completa amb els comentaris del llibres que es fan al llarg del temps i amb el sorgiment de diferents tradicions. 

No és tant que els documents es vagin simplement inventant coses, sinó que reflecteixen la visió que diferents comunitats cristianes tenien dels "reis" d'Orient, a partir de la interpretació que havien fet del text bàsic de Mateu, i això es veu molt bé en les seves representacions artístiques.

  • Llegeix el text de Mateu i observa els quadres que representen els tres "reis". Anota quina informació aporta cadascun, i compara-ho tant amb el text de Mateu com amb la imatge que en tenim actualment.


Visita d'uns savis (Mateu, 2, 1-12)

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
—On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: 
"I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble" * .

Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. 

I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.


* Cita de manera gairebé literal un passatge de l'Antic Testament, que consta al llibre del profeta Miquees. Miquees havia sigut un profeta del segle VIII aC., que va predicar una religió jueva adreçada als pobres i basada en l'amor als altres i a Jahvè (Miquees 5,1)


_____________________________________________

Bibliografia

  • Robin M. Jensen, “Witnessing the Divine”, Bible Review, December 2001; reproduït a la pàgina web de la Biblical Archaeology Society, 17/11/2016
  • Cèsar Sánchez, "Els reis mags, ni mags, ni reis, ni tres", blog Historiesdeuropa.cat, 31/12/2022
  • VVAA, "Reis d'Orient", Gran Enciclopèdia Catalana en línia, s.l. s.d.