BIBLIOTECA DEL MÓN ANTIC: "Sortir al dia", "Encanteris per a guiar l'ànima cap a la llum del dia" o "Llibre dels morts" egipci. Les 42 confessions negatives segons el Papir d'Ani (S.XV aC)

Ciències Socials de 1r d'ESO

Biblioteca del món antic - Egipte

SA6. Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Se n'ha parlat molt, de la suposada obsessió de la cultura faraònica per la mort. Res més erroni, però, que aquesta afirmació. En realitat, els antics egipcis estaven obsessionats per la vida, i creien fermament en una vida eterna en el més enllà. Per aquest motiu, en el seus recintes funeraris, veritables cases per a l'eternitat, es rodejaven de tots els objectes d'ús quotidià que poguessin necessitar en la seva vida d'ultratomba: vaixelles de pedra; mobles; representacions de servents que cobrarien vida màgicament per treballar per als seus propietaris per sempre; elements de prestigi i diversió, com ara bonics vestits, bellíssimes joies amb amulets de poders misteriosos, cosmètics per no descuidar el seu aspecte ni tan sols després de la mort; així com objectes per a les seves estones d'oci (jocs, instruments musicals), a més d'armes, per exercitar-se i lluitar contra possibles perills (adaptat de Gonzálvez / Castro, 2009, p.62; il·lustració: màscara funerària de Tuthankàmon, S. XIV aC, Museu Egipci del Caire - Viquipèdia).

Per a poder fer realitat aquesta vida eterna calien dos elements fonamentals. Per una banda, la conservació del cadàver en forma de mòmia, acompanyat del seu aixovar o conjunt d'estris que els egipcis consideraven necessaris per a l'altra vida. 

Per altra banda, calia que l'ànima del difunt superés els perills del Més Enllà fins que, havent superat el judici d'Osiris, pogués assolir la resurrecció i la unió amb els déus. Per fer aquest viatge, calien un conjunt de pregàries i encanteris que els egipcis recollien al "Llibre dels morts".

El nom de "Llibre", però, és enganyós, ja que no era un llibre com els que coneixem nosaltres. Per una banda, perquè el format d'aquests documents era el rotlle de pergamí i no el llibre, que aleshores no existia. També, perquè com passava en general a la cultura egípcia, el papir no era l'únic suport de l'escriptura, sinó que els encanteris i pregàries del recull es troben també en altres suports: les parets de les tombes i els temples, les mòmies, les escultures, etc. I, finalment, el "Llibre dels morts" no era un text amb un únic contingut sinó que era un aplec de capítols (d'encanteris i de pregàries) que variava segons el lloc d'Egipte i l'època en què era redactat. Per això no n'hi ha una única versió sinó multitud de variants.

Aquí ens fixarem en una d'aquestes versions: l'anomenat "Papir d'Ani". Ani era un escriba i administrador reial que va viure al segle XV aC i aquest papir, que es conserva al British Museum de Londres, es va fer com a part del seu ritual funerari. 

Osiris i la seva dona, Isis, al Papir d'Ani

Hem dit que l'objectiu d'aquests textos era ajudar al difunt a assolir la resurrecció i la conversió en una divinitat. De fet, el nom egipci d'aquests textos no era "Llibre dels Morts" (nom que és un invent del segle XIX) sinó un nom molt més descriptiu de l'objectiu dels textos: "Encanteris per a guiar l'ànima cap a la llum del dia" o, de manera més abreviada, "Sortir al dia". La llum era Ra, el déu Sol de qui els faraons es consideraven descendents, que durant el dia navegava pel firmament fins que es feia de nit. Durant la Nit navegava per l'inframón o Més Enllà (anomenat Duat) on havia de superar els seus perills i on es fusionava amb Osiris per a renéixer altre vegada per al nou dia. 

De manera semblant al periple de Ra durant la nit, l'ànima havia de superar els perills de l'altre món (evitant, per exemple, de caure en poder dels esperits malignes) i demostrar durant el judici d'Osiris que s'havia tingut una vida pura. 

En el judici d'Osiris es pesava el cor del difunt, que havia de ser més lleuger que la ploma de Maat (la deessa de la veritat, la justícia i l'harmonia universal) per a demostrar la seva puresa. Si el veredicte era favorable al difunt i el seu cor era més lleuger, aleshores podia assolir la immortalitat. En canvi, si el cor era més pesat, la deessa amb cap de cocodril Ammut el devorava i aquí s'acabava tot.

Una il·lustració del papir d'Ani mostra tota l'escena: a l'esquerra, el difunt, Ani, i la seva esposa s'inclinen davant dels déus; al centre, el déu Anubis, amb cap de xacal, pesa el cor amb la ploma de Maat; a la dreta, el déu de la saviesa Thot escriu el veredicte que espera la deessa Ammut, al seu costat. A la part superior hi ha 10 dels 42 jutges que formaven el tribunal (Papir d'Ani, British Museum - Viquipèdia)

El judici d'Osiris, però, no es limitava al fet de pesar el cor, sinó que el difunt declarava sobre la seva vida, tant sobre les bones accions que havia fet com sobre les males accions que no havia comès, d'acord amb l'ideal d'una vida justa segons la deessa Maat. Aquestes declaracions sobre les males accions no comeses es coneixen com les "confessions negatives", i el difunt en feia una davant de cadascun dels 42 jutges del tribunal diví, i cadascuna de les declaracions anava adreçada a un jutge concret. 

Així feien, per exemple, les confessions primera i segona:

1. Salve, Usekh-Nemmt, que vens d'Anu, no he comès cap pecat. 

2. Salve, Hept-Khet, que vens de Kher-Aba, no he robat amb violència

L'edició que fem servir és una selecció, adaptació i traducció de l'edició en anglès del Papir d'Ani que va fer E.A. Wallis Budge, The Book of the Dead. Papyrus of Ani, Londres / NYC, The Medici Society / G.P. Putnam's Sons, 1913, vol I i II (el text a II:576-582).

S'han triat 20 confessions d'entre les 42 que comprenien tot el ritual i s'han suprimit les al·lusions a les divinitats per a fer el text més curt.

Les il·lustracions procedeixen de la mateixa edició d'E.A. Wallis Budge, excepte el judici d'Osiris, que prové de la Viquipèdia si bé és del mateix Papir d'Ani.

Confessions negatives (selecció) (Il·lustració: Ani i la seva esposa, amb ofrenes)

1. No he comès cap pecat.
2. No he robat amb violència
3. No he robat a ningú
4. No he matat homes ni dones
5. No he robat gra
6. No he pres ofrenes en secret
8. No he mentit a ningú
9. No he sostret aliments
10. No he pronunciat malediccions
11. No he comès adulteri
14. No he atacat a cap home
16. No he robat terres cultivades
18. No he difamat a ningú
24. No he transgredit la llei
27. No he blasfemat
28. No he sigut un home violent
33. No he fet cap mal a ningú
34. No he fet bruixeria contra el rei ni l'he blasfemat
35. Mai no he aturat el flux de l’aigua
36. No he parlat amb arrogància

Activitats

1. Aclariu bé el significatiu de totes les paraules.
2. Classifiqueu les "confessions negatives" segons a quines accions es refereixin:
1. accions contra les persones,
2. accions contra els béns de les persones,
3. accions contra el faraó,
4. accions contra els déus.
3. A partir d'aquesta informació, reflexioneu sobre quin era el model de "vida justa" segons la deessa Maat.
4. Implicava aquest model de "vida justa" que la societat egípcia fos una societat igualitària?

_______________________________________________________

Bibliografia

• Luis Manuel Gonzálvez i Núria Castro, Egipte. El pas a l'eternitat, Catàleg de l'exposició de la Fundació Caixa Tarragona i Museu Egipci de Barcelona de l'11 de desembre de 2009 al 7 de març de 2010, Tarragona, Fundació Caixa Tarragona, 2009
• Foy Scalf, ed. Book of the Dead. Becoming God in Ancient Egyt, Oriental Institute Museum Publications - University of Chicago, Chicago, 2017
• Bibliografia d'E.A. Wallis Budge

Edicions dels Encanteris per a guiar l'ànima cap a la llum del dia o Llibre dels morts

• E.A. Wallis Budge, The Book of the Dead. Papyrus of Ani, Londres / NYC, The Medici Society / G.P. Putnam's Sons, 1913, volum I (estudi i facsímil)
• E.A. Wallis Budge, The Book of the Dead. Papyrus of Ani, Londres / NYC, The Medici Society / G.P. Putnam's Sons, 1913, volum II (traducció)
• E.A. Wallis Budge, The Book of the Dead. The chapters of Coming Forth by Day. The Egyptian text according Theban Recension, Londres, Kegan Paul, Trench, Trübner & Co Ltd, 1898
• Thomas George Allen / Elizabeth Blaisdell Hauser, The Book of the Dead or Going Forth By Day, Oriental Institute - University of Chicago, Chicago, 1974