La globalització "és un procés d'integració en el món que influeix en àmbits diversos com l'econòmic, el social, el cultural, el polític i el tecnològic". D'aquesta manera, el món és cada vegada més interconnectat i ha esdevingut una veritable "aldea global". Els dos elements fonamentals que han impulsat la globalització han sigut la revolució tecnològica i l'expansió dels fluxos comercials per tot el planeta.
Per això en aquest tema estudiem:
- La globalització econòmica i social, en la qual el comerç (fluxos visibles i invisibles) és fonamental
- La revolució tecnològica, amb la globalització de les comunicacions, la informació i el coneixement.
- Les desigualtats en el món. La globalització altera el repartiment de la riquesa al món però no evita (i a vegades també provoca) fortes desigualtats.
La globalització no és un fenomen estrictament nou. A partir de finals del segle XV, amb el descobriment d’Amèrica i els contactes entre Europa, Àfrica i Àsia, la “mundialització” hauria avançat molt i s’hauria establert el que alguns autors anomenen un sistema-món. Per Wallerstein, per exemple, s’hauria produït ja una divisió internacional del treball amb una xarxa jeràrquica entre centres, semi-perifèries i perifèries que va permetre al centre d’explotar la perifèria (unes tesis que enllacen amb les teories de la dependència que veurem al punt 1.1.5.).
En història econòmica contemporània es parla de la “Primera globalització” de 1870-1914 en què el colonialisme europeu (sobretot després de la conferència de Berlín del 1885) i les millores del transport van permetre un enorme increment dels intercanvis, de les migracions i del moviment de capitals, que va portar a la creació d’un mercat mundial d’alguns béns i a una convergència dels preus mundials. Aquesta globalització es va veure interrompuda amb les dues guerres mundials i la gran depressió que es va donar entre elles, i per la partició del món en blocs durant la Guerra Freda.
La Mundialització (1945-1973): etapa marcada pel domini de les multinacionals, amb una estabilitat financera concretada en els acords de Bretton Woods (1944) pel qual s’estableix una economia basada en el dòlar com a patró internacional de referència i es funda el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, però en gran mesura el bloc soviètic en queda al marge.
La “Segona Globalització” arrenca a partir de la dècada de 1980 gràcies a la disminució dels costos de transport (sobretot l’aeri) a conseqüència dels avanços tecnològics del sector, el fort moviment liberalitzador empès per les potències occidentals, els avanços en la tecnologia de la informació i en la comunicació (ja que van comportar una disminució dràstica dels costos de coordinació de les múltiples fases del procés de producció als diferents països i van possibilitar les inversions de les grans empreses arreu del món) i la caiguda del bloc soviètic.
