Per flux visible s'entén l'intercanvi de mercaderies (productes energètics, productes agrícoles o productes manufacturats) i la circulació de la mà d'obra.
- Productes energètics (hidrocarburs: gas natural, petroli i derivats) equival al 10% del comerç mundial. Un flux fonamental de comerç va dels països productors d’hidrocarburs als països del nord, que són grans consumidors però no productors.
- Productes agrícoles: hi ha dues vies comercials: 1/ exportacions de productes de països desenvolupats (ex. els cereals), que es troben en mans de cinc països: EUA, Canadà, Argentina, UE i Austràlia; i 2/ exportacions de productes de països no desenvolupats (productes tropicals com cafè i cacau), originaris de països molt diversos, però que depenen de les borses dels països del nord (Chicago, Nova York, Londres i París són les principals borses de cereals, sucre, cotó, cacau i cafè).
- Productes manufacturats: representen el 75% del comerç mundial, destaquen: la indústria automobilística, la informàtica i l'electrònica de consum, materials de transport i telecomunicacions. A les àrees productores tradicionals (EU, Amèrica del Nord i Japó) s'hi ha afegit Xina, els dragons (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur), i altres països, com Malàisia, Tailàndia, Indonèsia i Filipines.
- Mà d'obra. La necessitat d'anar a treballar a països més rics es considera un flux en el sistema econòmic mundial, i les xarxes organitzades d'immigració il·legal converteixen les persones en mercaderies (ex. el pas de l'estret de Gibraltar, la frontera entre Mèxic i els EUA).
Fluxos no visibles. El capital i la informació tenen tanta o més importància que els fluxos visibles, i, de fet, sovint la mundialització de la informació es considera la característica fonamental de la segona globalització. Pel que fa la circulació del capital, la major part d'operacions en borsa es fan sense tenir darrere cap element material. Això és més acusat encara en el mercat de futurs, on els productes es compren i es venen quan encara no s'han produït (es pacta una quantitat i un preu per una data de tramesa del producte). Aquest mercat és molt ràpid perquè el dòlar és la divisa acceptada per tothom -ho és des de la conferència de Bretton Woods, 1944, quan els dirigents dels principals estats del món es varen posar d'acord per tal d'organitzar el sistema monetari internacional; en aquesta mateixa conferència es va decidir crear l'FMI i el BM i poc després es va signar el GATT o gran acord de lliure comerç internacional que el 1994 va ser substituït per l’Organització Mundial del Comerç (a vegades es parla del GATT de 1994, que és un dels acords inclosos actualment a l’OMC). També cal comptar les inversions a l'estranger, realitzades sobretot pels països desenvolupats (i cada vegada més per la Xina) i que són els que en resulten més beneficiats.
