08 d’octubre 2023

A.3. La globalització econòmica i social.

La globalització econòmica i social es defineix per les següents característiques:

1. Enorme creixement dels intercanvis internacionals amb una forta interdependència entre les empreses, els sistemes productius i els territoris i creació de grans àrees de lliure comerç: UE, Mercosur, etc. També ha afavorit l’aparició d’un món multipolar en front del bipolar de la Guerra Freda.



2. Deslocalització industrial. La indústria es pot ubicar on trobi més avantatges (salarials, legislatives, mediambientals …), que normalment són països subdesenvolupats o situats a la "perifèria" del sistema econòmic mundial. És un procés que es va iniciar a la dècada de 1980 i que ha siuat en aquests països sobretot el processos molt intensius en mà d'obra poc qualificada (tèxtil, calçat, mobles, ensamblatge de productes electrònics). La deslocalització té diferents vessants:
  • Es fraccionen els processos productius i les diferents fases de la producció i de la gestió es situen en països diferents, mentre que les seus sovint es situen a paradisos fiscals.
  • Les empreses externalitzen o subcontracten diferents activitats productives a empreses d’altres països amb costos inferiors.
  • La deslocalització a vegades situa les indústries més contaminants o l’explotació de recursos a països amb pocs controls mediambientals i sense normatives laborals i sous baixos.
  • Potser el risc principal de la deslocalització industrial "és la
    dependència d’altres països pel que fa al subministrament de productes bàsics o
    estratègics.
    En el cas de la crisi de la covid-19, s’ha produït en algun moment una manca de
    productes bàsics per fer front a la pandèmia, com les mascaretes o els medicaments,
    fabricades majoritàriament a països com la Xina" (resposta de PAU2021).
3. Lliure circulació de capitals: actualment es pot invertir a la majoria dels països sense autorització prèvia, ja sigui per a la inversió productiva o per a negocis borsaris, que sovint segueixen lògiques diferents.

4. Concentració de capital: les grans empreses multinacionals dominen el mercat internacional i esdevenen monopolis o oligopolis, i exerceixen una enorme pressió sobre els estats per aconseguir normatives favorables.

5. Institucions globalitzadores: són aquelles que fomenten activament la globalització (el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, i l’Organització Mundial del Comerç -en anglès WTO: World Trade Organization). Tenen en comú el «neoliberalisme» o «Consens de Washington»: obertura dels mercats, disciplina pressupostària, liberalització financera, privatització d’empreses públiques i desregulació dels mercats.

En contrast amb les institucions globalitzadores, les Organitzacions No Governamentals (ONG) es proposen d'ajudar a les persones més pobres i abasten avui un gran nombre d'activitats, tant als propis països desenvolupats com als països més pobres: ajut humanitari, ajut al desenvolupament, protecció del medi ambient, habitatge, etc. En aquests països, la seva tasca sovint s'entén de manera genèrica com a "cooperació al desenvolupament".

Han rebut crítiques pel seu caràcter substitutori d'activitats que potser haurien de fer els estats (ajut al desenvolupament), si bé la relació de les ONG amb els propis estats és variable: des de les que basen la seva activitat en subvencions públiques fins les que s'oposen amb rotunditat a l'actuació estatal (com ho Open Arms i la seva tasca de salvament d'immigrants al Mediterrani). També han rebut crítiques perquè s'ha considerat que sovint no responen a les necessitats reals dels països que volen ajudar o fan projectes que són insostenibles sense un ajut continu de l'exterior. Això ha mogut a algunes ONG a confiar en experts locals i en tècniques de desenvolupament i construcció locals per a les quals l'ajut exterior pugui ser un suport però no un requisit imprescindible.

Les ONG han arribat a ser molt nombroses. Algunes de les més conegudes al nostre país són:
  • Oxfam Intermón, apareguda originàriament en el marc de l'Església, es dedica al desenvolupament
  • Save the Children, dedicada sobretot a la pobresa infantil
  • Amnistia Internacional, dedicada als drets humans
  • Greenpeace, dedicada al medi ambient a nivell global
  • A Catalunya, més de 100 ONG s'han unit en la Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, resultat de la fusió el 2013 de les antigues Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament-FCONGD, Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans-FCONGDH i Federació Catalana d’ONG per la Pau-FCONGPAU (vegeu història de Lafede.cat). La seva finalitat és "treballar activament per aconseguir la justícia global i l’eradicació de les desigualtats a tot arreu, a d’altres llocs del món i a casa nostra, mitjançant la cooperació al desenvolupament, la defensa i promoció dels drets humans i el foment de la pau"
  • Altres ONG a nivell mundial (article de Forbes)

6. La globalització es fonamenta també en zones franques d’arreu del món (on no es paguen impostos per produir o comerciar) i de paradisos fiscals (llocs on, segons defineix l’OCDE, hi ha baixa o nul·la tributació, manca d’intercanvi d’informació amb altres països, falta de transparència sobre els contribuents i manca d’activitat econòmica real al territori. L’existència d’aquests llocs permet que les grans empreses paguin molts menys impostos dels que els pertocarien i afavoreixen l’existència de grans màfies.










7. Des d’un punt de vista social, la globalització té també moltes implicacions:
  • en els mercats laboral: mobilitat laboral a dins de les grans regions del món, fortes migracions a nivell mundial a la recerca de feina, a vegades desqualificació del treball per la competència de mercats amb sous més baixos i pitjors condicions de treball (pressió dels mercats desregulats i amb sous baixos sobre els regulats i amb sous més alts).
  • també relacionat amb les professions n'hi ha que passen a exercir-se des de llocs molt distants on hi ha els clients (serveis financers, teleoperadors, ensenyament d’idiomes, ...)
  • en els modes de vida, sobretot pels augments o descensos del nivell de vida segons si la regió en qüestió es beneficia de la globalització o en surt perjudicada. 
  • des d'un punt de vista més cultural, es produeix una uniformització de gustos i de productes a escala global (això fa, també, que es difonguin productes i serveis des de països fins ara situats a la perifèria: per exemple, el K-Pop o la importància de la música llatina als EUA).


8. Finalment, es coneix per Tríada econòmica les tres regions que han dominat l’escenari econòmic mundial (UE, els EUA i el Japó). La pròpia globalització, però, està afavorint l’emergència de Xina. Per això, quan es comparen les grans economies del món cal anar amb molt de compte amb l’any que es pren com a punt de referència. En aquest context:
  • El G7 o Grup dels 7 és és una trobada informal que se celebra anualment entre els caps d'Estat i el Govern de les principals economies capitalistes: Estats Units, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Canadà. Entre el 1975, any en què es va crear, i l'actualitat, els països del G7 han passar de representar el 70% a representar el 43% del PIB mundial. Concentren al voltant del 10% de la població mundial i el 65% del comerç internacional. 
    • Rússia en va ser el 8è membre (G8) entre 1998 i 2014, però els altres membres en van suspendre la seva participació arrel de la seva invasió de Crimea
    • La UE no n'és membre oficial però hi té una representació permanent des del 1981, en les persones del president/a de la Comissió Europea i del president/a del Consell Europeu.
  • El G20  o Grup dels 20 és la reunió de les principals economies del món. Es va començar a reunir el 1999 arrel de la crisi financera d'aleshores. Reuneix representants d'Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, França, Alemanya, Índia, Indonèsia, Itàlia, Japó, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Sudàfrica , Corea del Sud, Turquia, el Regne Unit i els EUA, a més de la UE.
  • BRICS: Organització formalitzada el 2009 pel Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina (BRIC), ampliada el 2010 a Sud-àfrica (BRICS). Consideren que els fòrums internacionals estan massa dominats pels estats occidentals i per això han impulsat fòrums més amplis, com el G20, i s'organitzen per a constituir una forma alternativa de funcionament de l'economia mundial.
    • L'agost de 2023, el grup ha acceptat l'admissió d'Argentina, Egipte, Etiòpia, l'Iran, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. L'entrada al grup tindrà lloc formalment l'1/1/2024, i els BRICS assoliran el 29% del PIB mundial, el 42% de la producció de petroli.
    • Entre els objectius propers del grup BRICS hi ha la substitució del dòlar per les seves pròpies divises i la potenciació d'institucions pròpies com el Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS (NBD BRICS), amb seu a Xangai i sense la UE ni els EUA, i el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures  (AIIB), amb seu Pequín i sense capital dels EUA.






1 billón= 1 millón de millones. Font: FMI, 2018 Cartografia: https://elordenmundial.com/mapas/potencias-de-la-economia-mundial/



Font de l'esquema: http://profjuilleron.over-blog.com/croquis-tle-l-et-es-les-territoires-de-la-mondialisation  (les FTN es refereix a les seus socials de les empreses transnacionals)

Les grans àrees econòmiques del món es complementen amb altres aspectes de la realitat per a formar un món complex i multipolar, com ara:
  • les grans àrees de lliure comerç (a l'inici d'aquesta pàgina)
  • el subministrament de matèries primeres clau i les divisions geoestratègiques i militars


 



Text adaptat de diverses fonts, i especialment del blog del profesor Josep M. Bofarull, Geografia, el bloc de 2n de batxillerat; Manière de Voire, 91, 2007; El economista.es, 14/101/2020.; El orden mundial
a