El castell de Montjuïc de Barcelona està situat sobre la muntanya de Montjuïc, al sud del municipi de Barcelona i, ara, davant del port. La muntanya de Montjuïc és una zona ocupada des de la Prehistòria, que ha sigut fonamental per a la ciutat per les seves pedreres, i en la qual hi ha constància d'alguna mena de fortificació almenys des d'inicis del segle XI. Tradicionalment, s'atribueix el nom de Montjuïc a l'existència d'un cementiri jueu que va ser actiu almenys entre els segles IX i XIV, si bé també s'ha atribuït a la possible existència d'un temple dedicat a Júpiter en època romana.
La torre de vigilància d'època medieval es va transformar en un fortí de dimensions reduïdes durant la Guerra dels Segadors (1640-1652).
La muntanya i el fortí durant el setge de 1706 (AHCB3-230/5D76-19292 Ajuntament de BCN)
A la segona meitat del segle XVIII, i de la mà de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, es va projectar i construir la fortalesa actual (1753-1799), que aprofitaria alguns elements de la fortalesa anterior. Els elements principals de la nova fortalesa van ser:
- Una entrada amb un pont fix i pont llevadís en un tram.
- Un ampli fossat que envoltava tota la fortalesa excepte en el tram de marina, on era molt més reduït, i on la muralla tampoc tenia altres elements de protecció, ja que es considerava protegida pel penya-segat.
- Un recinte principal, amb un pati d'armes, una terrassa que avui serveix de mirador, i una cisterna d'aigua potable.
- Quatre baluards. Un baluard és una "obra de fortificació de planta pentagonal que forma un cos avançat en l'espai d'unió de dos panys de murada" (Termcat).
- Dues llunetes a la zona sud. Les llunetes són baluards exempts, pensats com a defensa avançada d'un altre baluard.
- Hornabec i revellí per a protegir l'accés al recinte principal des del sud. L'hornabec és un tipus de fortificació pensat per a protegir un sector feble d'una altra fortificació. El de Montjuïc està format per dos mitjos baluards (un a cada costat) amb el revellí (estructura triangular) al centre i amb fossat propi (anomenat de santa Elena).
En els plans de la monarquia borbònica del segle XVIII, la Ciutadella, construïda arrasant una bona part del barri de Ribera de Barcelona i a costes i amb treball dels propis veïns, havia de servir per a controlar la ciutat, que havia sigut presa a l'assalt i era tinguda per enemiga.
En canvi, el castell de Montjuïc havia de servir com a defensa de Barcelona contra un possible atac exterior, si bé, en realitat, mai no va fer aquesta funció, ja que durant la Guerra del Francès va ser ocupada per les tropes napoleòniques quan encara es tenien per aliades, i des de mitjans segle XIX la fortalesa va tenir només una funció repressiva. En destaquem els moments més importants de finals del segle XIX i del segle XX.
La Campana de Gracia, 8/5/1897 (Viquipèdia)
.jpg)
"FERRER AL DESCENDER DEL COCHE CELULAR PARA ASISTIR A LA VISTA DE LA CAUSA DE LA BOMBA Esta instantánea se ha tomado en el momento mismo de entrar el procesado en la Audiencia", Nuevo Mundo, Madrid, 6/6/1907 (Viquipèdia)
Durant la vaga de la Canadenca del 1919, entre 3.000 i 4.000 vaguistes van ser empresonats al castell de Montjuïc pel Capità General de Catalunya.
La República i la Guerra Civil. Durant la Segona República, l'Ajuntament va demanar que el castell es cedís a la ciutat, però des dels fets del 6 d'octubre de 1934 el castell va retornar a la seva funció de presó i, ja amb la Guerra Civil, de lloc d'afusellaments. A inicis de la Guerra Civil hi van ser empresonats els partidaris i col·laboradors del cop d'estat de juliol de 1936 i, posteriorment, també els derrotats dels Fets de Maig de 1937, a més d'altres persones acusades de traïció o espionatge. Es calcula que durant la Guerra Civil es van empresonar al castell unes 1.500 persones, de les quals se'n van executar unes 250.
Foto del monument franquista (Viquipèdia)
Els espais de la repressió franquista a Barcelona (Mapa: Ajuntament de Barcelona, consulteu-lo aquí)
Pel que fa concretament al castell, va servir primer de camp de concentració, amb milers de detinguts, i després de presó militar d'oficials. Va ser també un lloc de memòria (amb el monument ja citat) i lloc d'execució.
Al castell van ser executats el coronel Antonio Escobar (cap del 19è Tercio de la Guardia Civil de Barcelona, que va resistir l'Alzamiento a Barcelona el juliol de 1936), i Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, que va se afusellat al 1940 després de ser detingut a França a l'agost, ser torturat i ser condemnat en un judici sense cap garantia.
El cas que va assolir més transcendència política i simbòlica va ser el de l’empresonament i execució del president Lluís Companys. El 13 d’agost de 1940 va ser arrestat a La Baule, a la França ocupada per l’exèrcit alemany, per ordre de les autoritats espanyoles, i reclòs a la presó parisenca de La Santé, des de la qual va ser entregat a l’Espanya franquista. Després d’uns dies a la Direcció General de Seguretat de Madrid va ser traslladat a Barcelona i va ingressar a Montjuïc, on va romandre reclòs i aïllat dels altres presos, a les cel·les del capellà castrense situades al pati d’armes del Castell. El 3 d’octubre es va iniciar un procés judicial que es va concloure en tan sols deu dies, de manera que el 14 d’octubre de 1940 tenia lloc un consell de guerra sumaríssim que va durar menys d’una hora i va acabar amb sentència de pena de mort. Els fets que se li van imputar van ser oposar-se a l’Alzamiento i tolerar els crims a la rereguarda, a més del de rebel·lió militar. El 15 d’octubre de 1940, a les sis de la matinada, va ser afusellat al fossat de Santa Eulàlia (text i fotografia: Els espais de la repressió franquista a Barcelona, Ajuntament de Barcelona).
La presó militar es va mantenir a Montjuïc fins el 1960, quan el castell fou cedit parcialment a la ciutat. Tanmateix, el castell no fou cedit del tot a l'Ajuntament fins el 2007, ja en plena democràcia.
_____________________________________________
Bibliografia
- Ramon Arnabat Mata i Agustí Agramunt Bayerri, "Castigar, atemorir i silenciar. l’abast de la primera repressió franquista a Catalunya (1938-1948)", Recerques, 80 (2022) 107-139
- Barcelona cultura, Castell de Montjuïc, Ajuntament de Barcelona (pàgina web)
- Barcelona cultura, Espais de repressió franquista a Barcelona, Ajuntament de Barcelona (pàgina web)
- Manel Risques, "Castell de Montjuïc", Barcelona, Ajuntament de Barcelona, s.d.
