La mitologia grega és molt rica, i incloïa una gran multitud de personatges, amb una distinció fonamental entre els "immortals" (divinitats, més o menys importants) i els "mortals" (els humans). Hi havia també un tercer tipus de personatge, "l'heroi", un mortal amb característiques excepcionals (com la força, la intel·ligència o les seves gestes), sovint (encara que no necessàriament) fill d'una divinitat i un/a mortal.
La gran diversitat de personatges es veia complicada per l'existència de tradicions diverses, fet afavorit durant bona part de la història de Grècia per l'existència de múltiples ciutats independents. Així, a vegades la vida o l'origen d'una divinitat tenia diferents versions segons una o altra traducció: Afrodita, per exemple, era vista a vegades com a filla de Zeus i a vegades de la sang d'Urà quan va ser ferit per Cronos. Tot i això, també hi havia molts elements comuns (o "panhel·lènics"): les divinitats, moltes de les seves històries, o santuaris.
La mitologia grega es difonia sobretot a través de la literatura, com a la Ilíada i l'Odissea. El poema èpic Teogonia, obra de l'escriptor Hesíode, del S.VIII o VII aC, explica l'origen de les divinitats, i la Biblioteca (anomenada també Biblioteca Mitològica o Biblioteca d'Apol·lodor o del Pseudo-Apol·lodor perquè l'autor és discutit), probablement del S: II o I aC, i, per tant, molt més tardana que l'anterior, és un gran resum de la mitologia grega.
La mitologia grega forma part de la religió de l'antiga Grècia, de la qual coneixerem:
- divinitats i les seves accions (mitologia)
- llocs sagrats i santuaris
- rituals
- símbols
- sacerdots
En la mitologia grega es parlava d'un període, anterior a la creació de l'univers i dominat pel Caos, o sigui, el desordre on tots els elements (terra, aire, aigua i foc) es barrejaven i on no hi havia cap mena d'ordre. L'origen dels déus i de l'univers implica l'establiment de l'ordre.
Tot seguit del Caos van aparèixer la primera generació de forces primordials, que també es personifiquen i a vegades s'identifiquen amb divinitats. Per aquest ordre, van aparèixer Gea, Eros i el Tàrtar, i, a més, el Caos va engendrar Èreb i Nix
Tot seguit, apareixen una segona generació de forces primordials. Èreb i Nix van engendrar Èter (personificació ♂ del cel superior, per sobre del cel que hi ha a tocar de la terra i on la llum és més pura), i Hèmera (personificació ♀ del dia). Però és sobretot Gea la que pren tot el protagonisme, ja que d'ella en vindran tot d'éssers fantàstics i, al capdavall, les divinitats. Gea, pel seu propi compte i sense la intervenció de cap element masculí, va engendrar el Cel que la recobreix (Urà, personificació ♂), les Muntanyes i Pontos (que és la personificació ♂ del mar o les onades).
Fixem-nos que fins aquí ha aparegut l'univers: la Terra (Gea) i el Cel (Úran), el mar (Pontos) i les muntanyes, el Cel superior (Èter) i les tenebres infernals (Èreb) i el Tàrtar, el Dia (Hèmera) i la Nit (Nix), i la força fonamental de l'amor (Eros). Però és un univers sense éssers vius. Poblar-lo serà la funció de Gea.
Urà representat a l'altar de Pèrgam, al S.II aC (Staatliche Museen, Berlín - Viquipèdia)
Cronos es va aparellar amb la seva germana Rea, però com que tenia por que algun dels seus fills el destronés, els anava devorant a mesura que naixien. Així va devorar Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó, fins que Rea va aconseguir salvar un nou fill, que era Zeus.
Rea entrega a Cronos una pedra embolcallada amb roba per salvar al petit Zeus de ser devorat pel seu pare, pintura sobre ceràmica del S.I aC (Metropolitan Museum of Art, Nova York - Viquipèdia)
Zeus (Museu del Louvre, París - Viquipèdia)
Zeus es va casar tres vegades, si bé la seva muller més important va ser la seva germana Hera. Tanmateix, Zeus va tenir un gran nombre de fills i de filles, gairebé tots amb parelles diferents, tant amb altres divinitats com amb mortals. Alguns dels fills i filles de Zeus, provinents de les seves relacions amb altres deesses, constitueixen la segona generació dels déus olímpics: Hefest, Ares, Atena, Afrodita, Àrtemis i Apol·lo. A aquests cal afegir Dionís, que substituí Hèstia, i que malgrat ser fill d'una mortal va ser divinitzat per les seves gestes. I també Hermes que, malgrat ser també fill d'una mortal, era el missatger dels déus. A tots plegats se'ls anomenà olímpics perquè l'Olimp era el seu estatge. L'Olimp era una muntanya de la regió de Tessàlia però més aviat va passar a referir-se a la part elevada del cel més que a una muntanya concreta.
Així, la llista dels 12 déus olímpics va quedar de la següent manera. Entre les característiques de cada divinitat es pot indicar el tipus i gènere de divinitat, la seva genealogia, els seus atributs (o sigui les eines o estris amb què es representava normalment), i els seus animals i plantes preferits, com s'indica en el parell d'exemples següents.
- Zeus
- Demèter
- Hera
- Posidó
- Afrodita: deessa ♀ de l'amor, filla de Zeus i de Metis; els seus atributs eren la llança, el casc i l'ègida (o part de l'armadura que protegia el pit); el seu animal era l'òliba i la seva planta era l'olivera.
- Hefest
- Ares
- Atena
- Àrtemis
- Apol·lo: déu ♂ de la poesia, l'amor i l'endevinació (si bé també era un déu guerrer), fill de Zeus i de Leto; els seus atributs eren la lira i l'arc i les fletxes; el seu animal principal era el llop (entre molts altres) i la seva planta era el llorer.
- Dionís
- Hermes
Entre la descendència de Zeus amb altres divinitats cal comptar també altres personatges, com les Hores, les Moires, les Càrites, i les Muses. De cada grup se'n pot dir el tipus de divinitat que són, la seva genealogia i com són representades habitualment, com en l'exemple següent:
- Hores
- Moires
- Càrites: són divinitats de la bellesa i en el seu origen potser eren forces de la vegetació, que escampen la seva joia per la natura, entre els humans i fins i tot entre els déus; són filles de Zeus i d'Eurínome, filla d'Ocèan i de Tetis. Són tres (Eufròsine, Talia i Aglaia) i se les representa com tres joves nues agafades per les espatlles
- Muses
- Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona, Edicions de 1984, 2009
