Molt sovint es dona per descomptat que a la Prehistòria els homes caçaven, pintaven i feien les tasques directives del grup, mentre que les dones es cuidaven dels fills i de les tasques domèstiques. Però no hi ha gaire proves que això fos així i més aviat comença a haver-n'hi del contrari: que els grups paleolítics eren molt igualitaris i que no hi havia una diferenciació sexual de la feina gaire clara. Posem un parell d'exemples.
Representació d'una dona caçadora de fa 9.000 anys al Perú (Ann Gibbons, 2020)
Quins indicis tenim d'això? Per exemple, en 107 enterraments americans de fa uns 10.000 anys que s'han analitzat s'han trobat estris de cacera major en 27 casos, dels quals, 16 eren homes i 11 eren dones. Aquest estudi ha sigut possible perquè amb les tècniques d'anàlisi actuals de l'ADN es pot saber si un esquelet és masculí o femení. O, un altre exemple, en un estudi recent de societats caçadores i recol·lectores de les quals hi ha notícies, s'ha trobat que les dones caçaven en el 79% dels casos.
L'art. S'ha trobat que moltes mans representades a les coves eren petites, de mainada o de dones, i per això es pot pensar que els autors de moltes pintures prehistòriques haurien pogut ser dones.
Una dona que pinta. (cartell de l'exposició "Arte sin artistas" del Museo Arqueológico Regional de Madrid, 2013).
Pel que fa als personatges que són representats a les pintures, sovint no es pot saber si es tracta d'un home o d'una dona, fet que podria indicar que no es donava gaire importància a qui feia exactament una o altra tasca. I quan és possible identificar el sexe, a la Península Ibèrica trobem dones en accions força diverses:
en el transport d’objectes (Abric de la Pareja, Dos Aguas); la participació en partides de caça (Cova del Polvorín, la Pobla de Benifassà); activitats de manteniment, especialment les referides a la reproducció i a l’atenció dels infants, amb escenes d’embaràs (Els Chaparros, Terol), parts (Abric de Centelles, Albocàsser), d’alimentació de les criatures (Racó del Sorellets, Castell de Castells) i socialització (Abric de Lucio o Gavidia, Bicorp); escenes rituals i de transmissió de coneixement, entre elles o amb altres individus, com per exemple les danses o les escenes grupals molt freqüents en l’art rupestre (La Roca dels Moros, el Cogul, Lleida); i també l’estassada i la neteja dels camps fins a la recol·lecció i sembra (Abrigo del Ciervo, Dos Aguas), i pasturatge (Los Grajos, Cieza) (adaptat de Margarita Sánchez, 2020)
HI ha estudiosos que consideren, tanmateix, que es va anar produint una divisió sexual del treball, almenys des del Neolític. Per exemple, al jaciment de la Bòbila Madurell de Sant Quirze del Vallès, les tasques de descarnament dels animals i desforestació haurien sigut masculines, i, en canvi, treballar les pells, sembrar i collir, processar els aliments o l'activitat tèxtil haurien sigut tasques femenines.
La informació, però, continua essent força escassa, i per això els museus comencen a representar les dones en activitats que és possible que realitzessin i que fins ara no es tenien gaire en compte. Aquí hi ha alguns exemples de diferents museus, recollits per Maria Ángeles Querol i Francisca Hornos (2011) i (2015):
________________________________________
Bibliografia
- Yolanda Aixalà et. al. Les dones en la Prehistòria, València, Museu de Prehistòria de València, 2006
- Virgínia Arqué, "Les dones també caçaven: com el biaix de gènere en l'antropologia ha amagat el seu rol", 3Cat Notícies, 3//2023
- Michelle Catanzaro, "Les dones prehistòriques no eren com Wilma i Betty, El Periódico, 27/1/2018
- Inés Domingo i Antoni Palomo, ed. Art primer. Artistes de la Prehistòria, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Barcelona, 2020
- Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica, València, Museu de Prehistòria de València, 2006
- Ann Gibbons, "Woman the hunter: Ancient Andean remains challenge old ideas of who speared big game", Science, 4/11/2020
- Randall Haas et. al., "Female hunters of the early Americas", Science, 4/11/2020
- Maria Ángeles Querol i Francisca Hornos, "La representació de las mujeres en los modernos museos arqueológicos: estudio de cinco casos", Revista Atlántica-Mediterránea, 13, 2011, p.135-156
- Maria Ángeles Querol i Francisca Hornos, "La representación de las mujeres en el nuevo Museo Arqueológico Nacional: comenzando por la Prehistoria", Complutum, 2015, Vol. 26 (2), p.231-238
- Margarida Sánchez, "Les dones en l’art prehistòric. D’autories i presències", dins Inés Domingo i Antoni Palomo, ed. Art primer. Artistes de la Prehistòria, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Barcelona, 2020
