Coves de Serinyà (foto: Consell Comarcal del Pla de l'Estany)
Constitueixen un conjunt de jaciments arqueològics que permeten estudiar l'evolució de les societats humanes i el seu entorn natural des d'ara fa uns 250.000 anys fins ara. Pel que fa al Paleolític, hi estan ben representats el Paleolític Mitjà i el Paleolític Superior.
Diverses d'aquestes coves formen avui el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (com les coves de l'Arbreda, el Reclau Viver, Mollet I, Mollet III, Cau del Roure i la Cova d'en Pau), mentre que altres (com la Bora Gran, la Cova de les Encantades de Martís o la Cova Mariver) es troben fora del Parc. Les restes arqueològiques de Serinyà es complementen amb un bon nombre de jaciments de superfície escampats per la comarca.
Les coves de Serinyà (a banda de la Bora Gran, que té uns altres orígens) es formaren fa 250.000 anys pel doble procés de deposició del carbonat de calci de les aigües que saltaven des de la part alta del pla d'Usall i que mica en mica formava la roca de travertí, per una banda, i, per l'altra, de l'erosió del mateix travertí per l'aigua. Durant la Prehistòria va ser utilitzades tant pels humans com per animals, i el cabal d'aigua que encara avui passa al peu de les coves del Parc, el riuet Serinyadell, n'il·lustra l'origen.
L'arqueologia
Per analitzar la vida humana en temps tant remots es fa servir l'arqueologia amb la tècnica de l'excavació arqueològica. L'arqueologia es basa en el fet que l'activitat humana ha deixat restes al llarg del temps, que sovint s'han preservat perquè han quedat sota la terra que s'ha dipositat al lloc per raons diverses (el vent, sediments de rius, ensorrament de la cova, etc.).
Fotografia: Cova de l'Arbreda de Serinyà amb la seva potent estratigrafia (N.Soler et. al. 2013)
L'excavació arqueològica és una tècnica que consisteix en desenterrar aquests objectes. Tanmateix, tant o més important que l'objecte en sí és el context en el que es troba: la pròpia terra en què s'ha trobat (amb característiques canviants al llarg del temps) i tot el que aquesta terra pot contenir, des de restes de pol·len a ossos de mamífers o micromamífers com ratolins. Per això tot el que es troba es registra amb detall i es fotografia, i es garbella i s'analitza la terra.
Per exemple, en aquesta fotografia d'un marge de la comarca del Pla de l'Estany s'aprecien amb molta claredat diverses capes i cada capa té unes característiques, que en aquest cas tenen a veure sobretot amb el tipus de pedra que contenen. Correspon a un marge on hi havia hagut una paret de pedra seca; la paret ha desaparegut però en queden les restes i són visibles a simple vista.
La pedra seca és una de les tècniques per excel·lència de l’arquitectura tradicional que, com indica el seu nom, empra la pedra com a material principal, un recurs abundant en l’àmbit rural. Aquesta tècnica consisteix a aixecar construccions col·locant pedra sobre pedra sense utilitzar cap element d’unió entre elles, com ara guix o ciment, i la solidesa de la construcció rau en la distribució correcta de les pedres. Tot i que aparentment sembla senzilla, es tracta d’una tècnica històrica que requereix un alt coneixement del material. De fet, encara hi ha qui s’hi dedica: els margers o les margeres (Patrimoni.gencat.cat)
Fotografia d'un marge de la comarca del Pla de l'Estany on hi havia hagut una paret de pedra seca (foto: GB)
A les excavacions arqueològiques, l'estratigrafia s'obté amb l'excavació del lloc i la retirada de les diverses capes.
Excavació arqueològica a la Cova de l'Arbreda (Consell Comarcal del Pla de l'Estany)
El Paleolític Mitjà
A Europa i a bona part d'Àsia és el període de l'Home de Neandertal. Als homes de Neandertal els trobem ben documentats a diversos jaciments de Catalunya i també a Serinyà, aquí amb una cronologia que va des d'ara fa 120.000 anys a uns 40.000 anys abans d'ara.
Foto: la dent molar de Mollet I (J.Maroto et. al. 2012, Universitat de Girona). Es pot datar ara fa uns 215.000 anys.
Fa 200.000 anys el clima era temperat però més fred que l'actual, més humit, amb boscos mediterranis i prats, i zona de migració de grans mamífers. Les coves no eren habitades sempre pels humans sinó a temporades també per hienes. A la zona trobaríem també l'ós bru, el llop, la guilla, el cavall, l'ase salvatge, el rinoceront de les praderies, cérvols, daines, cabirols i urs.
Entre els jaciments de superfície n'hi ha algun de molt interessant, com el de Roca Foradada.
Els homes de Neandertal de Serinyà caçaven els animals amb diferents estratègies: perseguint-los fins que es cansaven, acostant-s’hi camuflats, o fent-los anar fins a trampes naturals. La cacera es complementava amb la recol·lecció de vegetals, fruits, tubercles, ous, mel i mol·luscs.
Les eines que fabricaven es coneixen com a eines mosterianes (o del Mosterià o mode 3); eren fetes amb pedres locals, sobretot quars i quarsita, si bé algunes procedeixen de llocs més llunyans, com el Rosselló. Les eines més abundants eren rascadores (ganivets que servien per tallar i per netejar les pells) i denticulats (una mena de ganivet de serreta), a més d'osques (una eina que servia per treballar la fusta), punxons i puntes de llança.
Tanmateix, la mandíbula de Banyoles, que és un fòssil molt important però molt controvertit, afegeix molta incertesa sobre el moment exacte que els primers Sàpiens van arribar a la comarca.
Aquests Homo sapiens, tanmateix, eren capaços d’aprofitar l’entorn amb una eficiència major que la dels Neandertals gràcies a un conjunt d’eines ampli i diversificat en el qual no faltaven multitud d'ornaments.
També s'han localitzat diversos jaciments de superfície que són restes de campaments estacionals a l'aire lliure i que tenen eines més arcaiques de les que van ser típiques dels Neandertals i que podrien correspondre a aquest temps més antic.
Foto: còdol tallat de quarsita localitzat en les prospeccions que l'Associació Arqueològica de Girona va dur a terme a la comarca del Pla de l'Estany entre els anys 1999 i 2002. El Terme, Fontcoberta, 06/10/2000 (Pàgina web de l'Associació Arqueològica de Girona).
Uns milers d'anys més tard de la dent de Mollet I, trobem els Homes de Neandertal ben establerts a la zona, amb una cronologia que va dels 120.000 als 40.000 anys abans d'ara, sobretot, a la Cova de l'Arbreda i Mollet III, si bé no eren sedentaris i ocupaven les coves de manera estacional. Quan ells no hi eren, sovint les coves eren ocupades per animals diversos, i, especialment, per l'ós de les cavernes, que aprofitava la cova per hivernar.
Recreació del campament de Roca Foradada (Fontcoberta) per l'artista Quim Bou i els arqueòlegs Alfons Díaz i Albert Aulina (panell explicatiu del Jaciment en superfície de Roca Foradada).
Aquests jaciments de superfície dels Neandertal eren campaments estacionals que podien tenir alguna cabana molt senzilla i que s'instal·laven per aprofitar les característiques d'algun lloc, com l'accés a l'aigua o la facilitat de caçar.
Els prehistoriadors ens expliquen com eren els homes de Neandertal (N. Soler i J.Soler, 2015):
Els homes de Neandertal presenten unes característiques ben definides que els diferencien dels homes anatòmicament moderns. Eren de talla més curta, més robusts, de cames més arquejades, amb la cara tirada endavant, un engruiximent ossi sota les celles i el front retirat enrere.
L’home de Neandertal era un bon caçador i ocupava coves, abrics i campaments a l’aire lliure. Les diferents tipologies de les llars que s’hi han identificat fan veure que utilitzava el foc per a diverses funcions, feia eines de fusta i, a partir de nuclis ben organitzats, tallava una indústria d’ascles que després podien ésser retocades en forma de rascadores o de rascadores denticulades. El fet que usés sempre roques locals, al costat de la manca de productes vinguts de lluny, fa pensar que el radi d’acció de les bandes nòmades neandertals era més reduïda que no la que serà habitual en els humans moderns. També crida l’atenció la continuïtat de les seves tradicions culturals, que perduren durant desenes de mil·lennis sense gaires senyals d’evolució.
Imatge: recreació d'una cacera per part dels Neandertals (Parc de les Coves de Serinyà)
Els Neandertals van viure moments de temperatures més càlides i altres de més fredes.
Els animals més abundants eren, entre els ungulats, el cavall, el cérvol i l’ur; entre els carnívors, l’ós de les cavernes, i més puntualment, les hienes, i entre els mamífers més petits, el conill. Era una fauna mediterrània en què els animals més exòtics, per ser més habituals de climes més freds, eren l’ós de les cavernes (en els períodes més freds, s'hi afegiran animals de climes més freds, com mamuts, rens i bous mesquers), i, per ser de climes més càlids, l’elefant antic i el rinoceront de les praderies. Els Neandertals caçaven sobretot conills, i, entre els ungulats, cavalls, cérvols, braus, cabirols i ases.Durant els períodes freds, es reduïen els boscos i al paisatge dominaven els espais oberts que estaven coberts de praderies. En elles abundaven els cavalls i altres grans ungulats menjadors de gramínies. Al nord dels Pirineus, eren habituals les espècies de fauna àrtica, però eren absents o rares al sud. Durant els períodes temperats, s’estenien de nou els boscos mixtos i caducifolis i s’afavoria la presència abundant de cèrvids i en general una diversitat més gran d'animals. Però les praderies hi eren sempre presents (J.Maroto, 2022)
Foto: denticulat de quarsita, d'ara fa 120.000 anys, Cova de l'Arbreda (L'Atzagaia, 5, 2015)
Malgrat que sabem que els Neandertals van començar a enterrar els seus morts, de moment no s'han trobat enterraments neandertals a la comarca i sí només algunes dents a les coves de Serinyà, sense context d'enterrament.
El Paleolític Superior
La seva cronologia convencional a les comarques gironines és d'ara fa uns 40.000 anys fins a uns 12.000 abans d'ara. En aquesta època, trobem l'Homo sapiens ben documentat a les coves de Serinyà i, amb això, ens trobem amb una pregunta: van conviure els Homo sapiens amb els homes de Neandertal? Les anàlisis genètiques que s'han fet a les dues espècies à Europa ens indiquen que van conviure i que van tenir descendència, però a Catalunya i a Serinyà el que s'observa al registre arqueològic és una substitució dels uns pels altres i una desaparició ràpida dels Neandertals.
Fotografia: La mandíbula de Banyoles (Museu Arqueològic de Banyoles).
La mandíbula va ser trobada el 1887 a una pedrera del Pla de la Formiga (al municipi de Banyoles, prop de Mata) per Llorenç Roura, que va ser qui en va assabentar el farmacèutic Pere Alsius, que ja tenia avisats als picapedrers perquè l'informessin de qualsevol troballa. La mandíbula formava part d'un bloc de travertí, sense context arqueològic, i això ha dificultat molt la seva datació, si bé tradicionalment se l'havia classificat de Neandertal. Les revisions més recents li donen una antiguitat d'entre 45.000 i 66.000 anys però alhora els darrers estudis afirmen que les seves característiques són més de Sàpiens que de Neandertal. Això voldria dir que els Sàpiens van arribar a la comarca entre 5.000 i 25.000 anys abans dels que ens pensàvem i que potser van conviure durant molt de temps amb els Neandertals.
La mandíbula hauria pogut ser una dona d’uns 40-50 anys, amb unes dents molt gastades, potser perquè menjava peix sec o perquè mastegava contínuament pells d’animals per adobar-les, però no en sabem res ni de com vivia ni quines eines feia el seu grup.
Ara fa uns 40.000 anys, els Homo sapiens es van instal·lar a les coves de Serinyà i hi van viure fins ara fa uns 15.000 anys. Hi ha restes d'aquest període a les coves de l'Arbreda, el Reclau Viver, Mollet III i la Bora Gran, i a alguns jaciments de superfície. L'ocupació de les coves també era estacional i s'alternava amb l'ocupació d'animals.
En conjunt aquest període va ser més fred, i, per tant, amb menys boscos (sobretot de pins, amb presència també d’avellaners, roures i alzines) i més praderies i animals de climes més freds com el bou mesquer. La gran fauna del Paleolític Superior canvia en relació al Paleolític Mitjà, probablement per l'acció humana: l'elefant antic i el rinoceront de les praderies es troben només al Paleolític Mitjà, i a l’inici del Paleolític Superior s’extingiren de manera molt ràpida l’ós de les cavernes, la hiena i el lleopard i poc després ho féu el lleó de les cavernes.
És possible que durant un temps els Homo sapiens convisquessin amb els Neandertals, però els Neandertals van desaparèixer no més tard d’ara fa 38000 anys. Els nou Homo sapiens també estaven organitzats en grups nòmades que caçaven sovint els mateixos animals que els Neandertals (com conills -que devia ser l’animal més caçat durant tot el Paleolític-, cavalls, cérvols i braus), a més a més d’altres espècies com cabirols, cabres i porc senglars. La seva alimentació es complementava amb la recol·lecció de fruits i plantes silvestres, peixos i mol·luscs d’aigua dolça (com truites i anguiles) i mol·luscs marins.
Ornaments fets sobre mol·luscs de la cova de Mollet III (font: J. Soler et. al. 2013)
Per a fer les seves eines, aquests Homo sapiens continuaven fent servir materials locals (sobretot el quars), però el sílex ja era la seva matèria primera preferida i a mesura que passava el temps en feia feien servir cada vegada més. Aquests sílex procedia de l'altra banda dels Pirineus (de la zona de l'actual ciutat de Narbona), fet que demostra una gran mobilitat dels grups o intercanvis entre grups de zones allunyades. També hi trobem estris d'os i banya.
Les indústries característiques van ser, primer, les aurinyacianes (encara amb moltes eines de quars), seguides per les gravetianes i, finalment, les solutrianes (amb presència molt majoritària de sílex). Totes tres corresponen al mode 4. Algunes de les eines més habituals, sovint molt petites i fetes per emmanegar, eren rascadors per a la preparació de pells, ganivets, burins (eines punxegudes) per a treball l’os i la banya, agulles de cosir, hams, puntes d'atzagaia (puntes de fletxa i arpons), etc. Hi trobem eines especialitzades per caçar (propulsors, arcs, fletxes) i molts elements d’abillament personal: dents de cérvol, cargols i petxines perforades, penjolls, etc.
Les coves de Mollet III i Reclau Viver van funcionar ara fa entre 20.000 i 23.000 anys com un lloc d'enterrament col·lectiu i s'hi han recuperat diverses restes humanes. Entre aquestes, en destaca un fragment de crani que ha sigut datat amb molta exactitud ara fa uns 22.000 anys, en un context ben documentat de cultura gravetiana, i que hauria pogut pertànyer a una dona d'uns 40-45 anys.
Vista lateral del fragment de crani de Mollet III (foto: Joaquim Soler - Dossier de premsa de la Generalitat de Catalunya)
Vora els 15.000 anys aquests Sàpiens van desaparèixer de la zona, ja que les coves s’havien anat erosionant i havien perdut capacitat de ser útils per progressius enfonsaments i reompliments deguts a l’erosió, i no tornarien a ser utilitzades fins ara fa uns 7.000 anys, quan els humans ja vivien en poblats a l’aire lliure, i les coves va ser utilitzades ocasionalment com a refugi, com a magatzem de cereals o com a lloc d’enterrament, en una dinàmica que en algun cas va durar fins a l'època medieval, incloent el Neolític, el Calcolític i l'Edat del bronze i l'Edat del Ferro.
_________________________________
Bibliografia
Agraeixo la revisió del text que ha fet Joaquim Soler. Les imprecisions i possibles errors, tanmateix, només són atribuïbles a l'autor.
- Joan Abad et. al., "Evidències d’antigues ocupacions humanes al Pla de l’Estany", Revista de Girona, 222, 2004, p.54-61
- Josep Bosch i Joan Santacana, Blat, metalls i cabdills. Catalunya del Neolític a la iberització, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2009
- Tomàs Cortada i Julià Maroto, "La dent humana paleolítica de la Cova de Mollet I (Serinyà)", Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1988-89, p.135-147
- Alfons Díaz, "Estudi de la tecnologia lítica de Roca Foradada, un assentament neandertal a l’aire lliure (Fontcoberta, Pla de l’Estany)", Quadern de Prehistòria Catalana, 20, 2012, p. 57-74
- Brian A. Keeling et al. "Reassessment of the human mandible from Banyoles (Girona, Spain)", Journal of Human Evolution, 174, 2023,
- Brian A. Keeling i Rolf Quarn, "Enigmatic human fossil jawbone may be evidence of an early Homo sapiens presence in Europe – and adds mystery about who those humans were", The Conversation, 2/5/2023
- Julià Maroto et. al. "La Prehistòria", dins Joaquim Tremoleda, coord. Història del Pla de l'Estany, vol II de Història de les Comarques Gironines, Girona, Diputació de Girona, 2000, p.21-127
- Julià Maroto et. al. "Chronological and environmental context of the Middle Pleistocene humantooth from Mollet Cave (Serinyà, NE Iberian Peninsula)", Journal of Human Evolution 62 (2012) p.655-663
- Julià Maroto, "La fauna moderna del plistocè al nord-est de Catalunya: 200.000 anys de diversitat, fluctuacions i extincions", Quaderns de les Assemblees d’Estudis, 2022, Núm. 3, p. 83-96,
- Museu Arqueològic de Banyoles, La mandíbula de Banyoles, publicació a la pàgina web.
- Isaac Rufí, Paleontologia i paleolític al Pla de l'Estany, TFG d'Història, dirigit per Narcís Soler, UdG, 2014
- Isaac Rufí et. al. "Les restes humanes gravetianes de Mollet III. Identificació i descoberta de les restes d'Homo sapiens més antigues de Catalunya", Tribuna d'Arqueologia, n.2016-2017, 2019, p.104-116.
- Narcís Soler i Julià Maroto, "El final del Paleolític Mitjà i l'inici del Paleolític Superior a la cova de l'Arbreda (Serinyà)", Cypsela, VIII, 1990, p.7-13
- Narcís Soler i Julià Maroto, "Els nivells d'ocupació del PaleolItic Superior a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Girona)", Cypsela, VI, 1987, p.221-228
- Narcís Soler et. al. "El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (el Pla de l'Estany)", Treballs d'Arqueologia, 19, 2013, p.53-68
- Narcís Soler et. al. "Els jaciments del paratge del reclau de Serinyà (El Pla de l'Estany)", dins Ramon Bosch et. al. ed. Girona a l'abast XV. Girona abans de Girona, Girona, Bell-lloc, 2014, p.131-150
- Narcís Soler i Joaquim Soler, "Els primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic", Catalan Historical Review, 9, 2016, p.117-127
- Joaquim Soler, "El Paleolític Mitjà de la cova de l'Arbreda", Quaderns de les Assemblees d’Estudis, 2022, Núm. 3, p. 159-173
- Joaquim Soler et. al. "The Gravettian calvaria from Mollet III cave (Serinyà, Northeastern Iberian Peninsula)", Journal of Human Evolution, 65/3, 2013, p.322-329
- Alba Solés et. al. "Les intervencions arqueològiques a la cova de Mollet III durant el bienni 2018-2019 (Serinyà, Pla de l'Estany)", a Josep Burch et. al. eds. Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, Documenta Universitaria, 2020
- Anna Tarrés, Estudi preliminar de la indústria mosteriana de la cova de Mollet (Serinyà), Excavacions de 1947/48 i 1972, Treball de recerca dirigit per Julià Maroto i Genover, Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Llengua i Literatura, Universitat de Girona Setembre del 2009
