Aquesta pàgina forma part de la secció d'Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat
Si els Estats Generals s'haguessin desenvolupat a la manera tradicional, s'haguessin limitat segurament a una discussió sobre quins impostos podia acabar exigint el Rei i s'hagués dirimit en una votació en la qual els dos estaments privilegiats dominaven sempre per dos vots a un a l'estament dels no privilegiats. Tanmateix, les coses no van anar així, com ja mostraven molts dels Quaderns de queixes (cahiers de doléances) que es van elaborar en aquells moments, molts dels quals mostraven reivindicacions que anaven molt més enllà dels rígids marcs polítics, socials i mentals de la monarquia absoluta.
Només d'iniciar-se la reunió dels Estats Generals, el 5 de maig de 1789, els representants del 3r Estat van exigir de reunir-se conjuntament amb els representants dels altres dos estaments i de votar de manera personal i no per estament. El 3r Estat va tenir èxit inicialment amb la seva i, amb el suport del baix clergat i d'una part de la noblesa, la nova Assemblea es proclamà Assemblea Nacional Constituent, el 9 de juliol.
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, 26/8/1789 (Font: Generalitat Valenciana)
Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de l'home (...).
Article 1. Els homes naixen i romanen lliures i iguals en drets, les distincions socials no poden fundar-se més que sobre la utilitat comuna.Article 2. L'objecte de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació. Cap cos ni individu pot exercir autoritat que no emane expressament d'aquesta (...)
El corol·lari legislatiu serà la Constitució de setembre de 1791 (3-14/9/1791). Era una constitució que podem qualificar de "burgesa", perquè treia els privilegis a la noblesa i alhora volia impedir que bona part de la població participés a la política, i també de "monàrquica liberal", perquè establia una monarquia limitada en els seus poders pel parlament, a diferència de les monarquies absolutes, en les quals el poder del rei no tenia cap contrapès. Aquí en teniu les característiques principals:
- Declaració de drets:
- establiment de la igualtat de tots els ciutadans i anul·lació de privilegis de naixement;
- drets: llibertat i seguretat personals, d'expressió i de reunió, d'adreçar-se a les autoritats, de propietat, de llibertat religiosa. S'estableix també el dret a la instrucció pública (gratuïta en la part bàsica per als homes) i un sistema d'ajudes públiques per a educar els nens abandonats, socórrer els pobres malalts i donar feina als pobres. Amb anterioritat a la Constitució, la Llei le Chapelier (14/ 6/1791) havia establert la llibertat d'empresa i prohibit els gremis i qualsevol altra forma d'associació o de sindicat per intervenir en el mercat laboral. La sobirania pertany a la Nació.
- Règim monàrquic, però transferència de la sobirania del rei a la Nació
- Substitució del poder absolut del rei per la divisió de poders: legislatiu (assemblea nacional unicameral escollida per dos anys per sufragi censatari indirecte), executiu (monarca, sotmès a la llei i sense dret de vet, i que nomenarà i cessarà els seus ministres), judicial (jutges escollits pel poble)
- Concessió del dret de sufragi als "ciutadans actius", o sigui, homes francesos de 25 anys o més, que pagaven determinada renda i que no tenien ni treball "servil" ni eren treballadors domèstics, és a dir, uns 4,3 milions d'homes dels 7 milions d'homes de 25 anys o més que hi havia aleshores a França (d'un total de 27 milions d'habitants)
- Centralització de l'estat: el regne, es diu, serà un i indivisible, amb un estructura territorial de base geomètrica d'una vuitantena de departaments, i amb uns codis comuns de lleis per a tota el regne.
- S'estableix, finalment, una distinció entre el "regne" i "l'imperi", de manera que les colònies i possessions, tot i formar part de l'imperi, no estan incloses a la Constitució.
De la mateixa manera que la Revolució anava excloent els pobres, també excloïa a les dones. Les dones hi havien participat des de bon començament, a les jornades revolucionàries, a les protestes pageses, als Quaderns de queixes i també als clubs polítics, però ni la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, ni la Constitució de 1791, ni les diverses mesures revolucionàries, les havien tingudes en compte, bàsicament perquè el liberalisme imaginava una esfera pública limitada als homes i recloïa les dones a la llar.
Retrat d'Olympe de Gouges (procedència desconeguda - Viquipèdia)
Ja a la seva època molts sostenien que era impossible que una dona escrigués aquells textos i imaginaven que els seus autors eren homes. Aquesta misogínia i la derrota política que va sofrir aquest primer feminisme van fer que la seva obra fos gairebé oblidada fins a finals del segle XX. Entre els seus articles, manifestos i discursos, l'obra més coneguda és la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, publicada el 1791. Va ser guillotinada el novembre de 1793, en el marc del Terror jacobí, acusada de contrarevolucionària.
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (Font: L'Espill, n.23, tardor 2006, traducció de Vicent Olmos)
Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en Assemblea nacional. En considerar que la ignorància, l’oblit i el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una resolució solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona (...)
Article 1. La dona naix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials no poden fonamentar-se més que en la utilitat comuna.
Article 2. L’objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la dona i de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l’opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació, que no és més que la reunió de la dona i de l’home: cap cos, cap individu, no pot exercir cap autoritat que no emane expressament d’ells (...)
Article 6. La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general; totes les ciutadanes i ciutadans han de participar en la seua elaboració personalment o mitjançant els seus representants (...)
Temeu els nostres legisladors francesos, correctors d’aquesta moral llargament enganxada a les branques de la política, però que és fora de lloc, quan us repeteixen: dones, què hi ha de comú entre vosaltres i nosaltres? Tot, hauríeu de respondre. Si ells s’obstinen, en la seua feblesa, a posar aquesta inconseqüència en contradicció amb els seus principis, oposeu coratjosament la força de la raó a les vanes pretensions de superioritat; uniu-vos sota els estendards de la filosofia (...)
Finalment, les potències absolutistes començaren a amenaçar a França i aquesta tensió va culminar en la declaració de guerra de França contra Àustria el 20/4/1792. Tot de països s'uniren contra França i aquesta hagué d'enfrontar-se, amb resultats de primer desastrosos, contra la 1a Coalició (Àustria i el Sacre Imperi, Prússia, Espanya, Nàpols i la Gran Bretanya, a més de tot d'estats menors, i tropes franceses emigrades). A mesura que avançaven, aquestes tropes reinstauraven l'absolutisme i el feudalisme i reprimien els "patriotes".
Manifest de Brunswick, comandant dels exèrcits de l'Emperador i del Rei de Prússia, adreçat als francesos, 25/7/1792 (Font: fragment adaptat i traduït de Le manifest du duc de Brunswick, BNF - Gallica)
(...) Sa Majestat l'Emperador i Sa Majestat el Rei de Prússia criden a tothom a tornar als camins de la raó i la justícia, l'ordre i la pau. És des d'aquest punt de vista que jo, el comandant general en cap dels dos exèrcits, declaro:
(...) Que els generals, oficials, suboficials i soldats francesos són tots cridats a tornar a la seva antiga lleialtat i a sotmetre's immediatament al rei, el seu sobirà legítim.(...) La ciutat de París i tots els seus habitants, sense distinció, hauran de sotmetre's immediatament i sense demora al rei, a posar aquest príncep en plena i completa llibertat i a assegurar-li, així com a totes les persones reials, la inviolabilitat i el respecte al qual el dret de natura i de gents obliguen els súbdits envers els sobirans.(...) Si es fa la menor violència, el menor ultratge a Ses Majestats, al rei i a la reina, i a la família reial, si no es garanteix immediatament la seva seguretat, la seva conservació i la seva llibertat, l'Emperador i el Rei de Prússia es prendran una venjança exemplar i memorable i lliuraran la ciutat de París a l'execució militar i a la subversió total, i lliuraran els rebels (...) al suplici que s'hauran merescut (...)
Amb el país amenaçat per la invasió estrangera, el 10/8/1792 es produí una insurrecció a París menada pels clubs polítics dels "girondins" i els "jacobins", s'assaltà el Palau de les Teuleries (la residència reial) i es detingué al rei i a la seva família. Pressionada per la multitud, l'Assemblea Legislativa prengué la decisió d'empresonar al rei i convocar eleccions per a escollir una nova assemblea, que rebria el nom de Convenció Nacional, i que hauria de redactar una nova constitució. Un mes més tard, del 2 al 5 de setembre, i en un clima d'enorme agitació a causa dels avanços de les tropes estrangeres, una multitud va assaltar les presons de París i va assassinar els aristòcrates i clergues presos per contrarevolucionaris (és el que s'anomena les "matances de setembre" o "primer Terror" i que sembla que va provocar unes 1.100 víctimes).
Al setembre es farien eleccions i començaria el període de la Convenció.
__________________________________________________________________________
Propostes de treball
- Estableix les mesures revolucionàries de l'Assemblea Nacional i de l'Assemblea Legislativa abans de la Constitució de 1791 i indica en què s'oposaven a les lleis de l'Antic Règim
- Indica de quina manera les regles de la nova societat liberal quedaren institucionalitzades a la Constitució de 1791
- Concreta l'organització territorial de l'Estat a partir de la Constitució de 1791
- Què reivindicava el feminisme d'Olympe de Gouges?
- Quines amenaces feren les potències absolutistes a la França revolucionària amb el Manifest de Brunswick
__________________________________________________________________________
Bibliografia
- Jean-Paul Bertaud, La Revolució Francesa. Quatre interpretacions bàsiques, Barcelona, L'Avenç, 1990
- Irene Castells, La Revolución Francesa, Madrid, Síntesis, 1997
- Constitution de 1791, pàgina web del Conseil Constitutionnel
- Malcom Crook. "La Révolution française. L’âge d’or des élections", dins La révolution française au carrefour des recherches [en ligne]. Aix-en-Provence : Presses universitaires de Provence, 2003 (généré le 25 mars 2024)
- Olympe de Gougues, "Declaració dels drets de la dona i la ciutadana", L'Espill, n.26, 2006, p.132-143, traducció de Vicent Olmos
- Olympe de Gougues, Declaració dels drets de la dona i la ciutadana i altres escrits, València, PUV, 2021, traducció de Laura Peris Bolta i Vicent Olmos Tamarit
- Michèle Grenot, Le souci des plus pauvres, Presses universitaires de Rennes, Éditions Quart Monde, 2014, cap. VI: La Constitution de 1791 : l’exclusion des pauvres institutionnalisée
- Edna H. Lemay, "Les législateurs de la France révolutionnaire (1791-1792)", Annales historiques de la Révolution française, vol. 347, no. 1, 2007, pp. 3-28.
- Alain Lemaître (dir.). Le monde parlementaire au XVIIIe siècle : L’invention d’un discours politique. Nouvelle édition [en ligne]. Rennes : Presses universitaires de Rennes, 2010 (généré le 24 mars 2024)
- Ofelia Rey, Poder y privilegios en la Europa de siglo XVIII, Madrid, Síntesis, 1992
- François-Joseph Ruggiu et Alexandre Beaumont, "La révolution de l’empire", La Révolution française [En ligne], 25 | 2023, mis en ligne le 28 novembre 2023, consulté le 25 mars 2024.
- Albert Soboul, La Revolución Francesa, Madrid, Tecnos, 1989
- Albert Soboul, Comprender la Revolución francesa, Barcelona, Crítica, 1983
- Michel Vovelle, Introducción a la historia de la Revolución francesa, Barcelona, Crítica, 1989
