El Mesolític i l'Epipaleolític formen un període que al Proper Orient datem entre 20.000 i el 10.000 AA i a Catalunya entre el 12.000 i el 8.000 AA (o el 10.000 - 6.000 aC). És un període en què hi ha un canvi del clima, que es torna més càlid, però la forma de vida dels caçadors i recol·lectors canvia poc pel que fa a les seves eines, organització, creences, etcètera. Després ve el Neolític.
Per simplificar, per tant, podem dir que el Neolític i el Calcolític de Catalunya, presos tots dos junts, van aproximadament del 6.000 aC al 2.000 aC. A mitjans del període, cap al 4.400 aC, començarien a aparèixer a Catalunya els primers megàlits, que continuaran fins a l'edat del Bronze.
Viure dins del Neolític volia dir un canvi total de vida en relació als caçadors i recol·lectors i també un canvi en la relació amb la natura i les creences. El contrast entre els darrers caçadors i recol·lectors i els nous pagesos i ramaders es veu molt bé en aquest còmic de Quim Bou, malgrat que, com ja hem dit, sembla que no van conviure gaire.
A Catalunya trobem totes les característiques que hem donat al Neolític:
- L'agricultura: la domesticació de les plantes
- La ramaderia: la domesticació dels animals
- El sedentarisme: de les coves als poblats
- La ceràmica i altres tecnologies del període
- El culte a les forces de la natura
- Construccions monumentals i art
Aquestes característiques també les trobem al Pla de l'Estany, on hi ha sobretot tres grans grups de jaciments: en primer lloc, el poblat de la Draga; en segon lloc, les coves de Serinyà (que tingueren diferents funcions) i les coves exclusivament sepulcrals, i, en tercer lloc, els dos dòlmens que es conserven a la comarca, que semblaria que correspondrien al Calcolític.
Evidentment, el gran poblat neolític de la comarca és el poblat de la Draga, que correspon al Neolític més antic. És un jaciment molt important perquè ha conservat molta matèria orgànica, que normalment no es conserva.
Els camps de conreu es devien situar al pla d'Usall i de Martís, però bona part de les collites es guardaven en graners com els que s'han trobat a la Draga. Els bous devien pasturar prop dels poblats, mentre que els porcs aprofitarien les rouredes immediates i només els ramats d'ovelles i cabres s'allunyarien una mica més de les cabanes. Les grans extensions boscoses que hi havia permetien la presència de nombrosos cèrvids (cérvols i cabirols) en àrees no gaire allunyades, i se'ls podia caçar. Durant la major part del període, devien ser societats igualitàries que podien alimentar perfectament tots els individus del grup amb una dieta variada, tant vegetal com càrnia, que podrien envejar molts pobles rurals europeus d'època medieval o fins i tot moderna (adaptat de Julià Maroto et. al. 2000).
En segon lloc trobem les coves. Les coves de Serinyà devien servir com a llocs d'habitació secundaris, per guardar bestiar (amb transhumància a poca distància) o per guardar aliments, i en algunes també es van fer enterraments. Altres coves de difícil accés sembla que es dedicaren només o preferentment a lloc d'enterrament i les anomenem coves sepulcrals.
"Vas" neolític. Aixovar trobat a la cova de Mariver (foto: Museu Arqueològic de Banyoles).
Aquestes coves són exemple d'un model d'enterrament molt difós, que era el dels enterraments col·lectius en coves, normalment a les cambres més profundes i amb algun aixovar (ceràmica, ornaments, estris, ...), que ens mostra una societat molt igualitària, en la qual tothom tenia dret a aquests enterraments que semblen voler reforçar o simbolitzar la cohesió del grup. En el Neolític antic i mitjà aquests tipus d'inhumacions eren primàries, és a dir, eren enterraments en què el cos dels difunts es diposita en un lloc que és el definitiu sense més intervencions (per exemple, a a la cova de Mariver es van dipositar els cossos sobre la roca nua).
Reconstrucció idealitzada d'un grup amb ceràmica campaniforme (dibuix L.Pascual, reproduït a R.Garrido, 2007)
Entre altres estris, els grups d'influència campaniformes es caracteritzen per un "vas" en forma de campana al revés, i els trobem a bona part de l'Europa occidental. És molt possible que els vasos campaniformes fossin una "moda" que donava prestigi i normalment se'ls associa amb l'avenç de la capacitat de transformar els metalls i l'ús de l'or, la plata i del coure, l'aparició de noves armes, i societats més desiguals i jerarquitzades.
Els metalls es feien servir com a ornaments (per exemple, com les anelles de plata trobades a les coves de Pau II i dels Encantats de Serinyà) i també per fer alguns estris com petits punyals fets de coure. Al Pla de l'Estany n'hi ha un, procedent de la cova de les Encantades de Martís, fet de bronze però amb poca proporció d'estany (8,8%) i força impureses (3%) que deu ser del període més antic del Bronze però que és molt semblant als que es feien durant el Calcolític.
En tercer lloc, hi ha els dos dòlmens de la comarca, que són també exemples d'enterraments col·lectius i que demostren que els grups humans que els van fer ja tenien una gran capacitat de treball per a moure aquestes grans pedres.
Fotografia: Dolmen de les Closes (Viquipèdia).
És un dolmen de tipus galeria catalana, però no s'han conservat les lloses del passadís i l'aspecte actual és fruit d'una restauració de finals del segle XX. És de pedra sorrenca local i està orientat al sud. Al seu darrera i laterals hi ha restes del túmul que el cobria. L'excavació arqueològica no va aportar cap material perquè el domen i el seu entorn havien sigut molt malmenats al llarg del temps.
Fotografia: Dolmen del Turó de Sant Dalmau (Ajuntament de Palol de Revardit)
També és de galeria catalana, però ha perdut tota la coberta. Té uns 4 metres de longitud, 1,60 d'amplada i 1,1 d'alçada, fet de pedra local, i està orientat al sud-est. Conserva restes d'un túmul fet de pedres i terra, de 10 metres de diàmetre i que devia assolir una alçada aproximada d'1,5 metres. La seva excavació va aportar restes d'unes 34 persones (14 nens, 10 joves, 9 adults i 1 vell), que devien ser enterrats amb el ritual de la inhumació primària (si bé és possible que després es fes una selecció d'ossos per a fer espai per a més enterraments), a més d'aixovars (ceràmica, ornaments i una ofrena alimentària). També va ser restaurat a finals del segle XX.
Per ampliar: jaciments d'arreu de Catalunya
Habitatges
A més de l'ús cada vegada més ocasional de les coves, els humans del Neolític van construir cabanes. A Catalunya se n'han trobat de diversos tipus.
Reconstrucció de cabanes de la Bòbila Madurell (Diputació de Barcelona, La mirada tàctil)
A vegades aquestes parets es reforçaven amb fang.
Imatge: cabana de Ca l'Estrada II, recreació: Ajuntament de Canovelles).
Si el sòcol tingués una alçada apreciable, que no sempre és possible d'establir amb claredat, podria ser interpretat com una veritable paret de pedra. Les cabanes del Barranc d'en Fabra (Amposta, Montsià) tenien enllosats de pedra i parets amb almenys una base de pedra (mentre que no és clar de què era la resta de la paret: pedres, troncs, canyís, terra?), i formaven part d'un poblat situat dins d'un clos que no sembla que tingués objectius defensius (aquí en una recreació que suposa que tota la paret era de pedra).
Ara que hem vist diferents cabanes:
- Identifica a quins d'aquests tipus corresponen o s'assemblen les cabanes de la Draga
Mineria i comerç
Fragments de variscita procedents d'un aixovar funerari i collaret de variscita (fotos: Parc Arqueològic Mines de Gavà)
Una vegada extreta, la variscita es treballava per fer-ne objectes d'ornament que s'intercanviaven amb altres grups, com ho explica la Guia de recursos del Parc Arqueològic de les mines de Gavà:
Els pagesos i miners de Gavà van ser especials perquè també s’encarregaven de la joieria. Els ornaments de variscita es confeccionaven a peu de mina, on hi trobem representada tota la cadena de manufactura de les denes de collaret:
- Les betes de variscita es tallaven a mida amb un ganivet de sílex.
- Es donava forma a les peces utilitzant esmoladors i polidors de gres.
- Les denes es perforaven utilitzant trepants o ballarines fetes amb fusta i broques de sílex.
- Finalment, les denes es devien muntar amb cordons vegetals o de pell per fer-ne braçalets i collarets.
.png)
Ara pots reflexionar sobre aquestes temes:
- En què ens podem basar per discutir si a Gavà hi havia desigualtat social?
- Els humans de Gavà tenien una esperança de vida d'uns 30 anys i dedicaven molts esforços a extreure la variscita de la terra. Era nou aquest afany d'obtenir ornaments? En aquesta perspectiva, valora els esforços que dediquem nosaltres a obtenir els ornaments de la nostra època.
_______________________________________
Bibliografia
- Josep Bosch et. al. "El barranc d’en Fabra (Amposta, Montsià): un assentament neolític a l’aire lliure", Tribuna d'arqueologia, n.1994-1995, any 1996, p.51-62
- Josep Bosch i Joan Santacana, Blat, metalls i cabdills. Catalunya del Neolític a la iberització, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2009
- Jean-Roger Bourhis et. al. "Anàlisis d'objectes protohistôrics de coure i bronze del nord de Catalunya", Cypsela, XI, 1996, Girona, p. 27-33
- Ramon Buxó et. al. ed. "Les primeres societats neolítiques de Catalunya, 5600–4500 aC. Estat de la qüestió i nous reptes de recerca", Cypsela, 22, 2022, p. 55-80
- Rafael Garrido, "El fenómeno campaniforme: un siglo de debates sobre un enigma sin resolver", dins Carmen Cacho et. al. coord. Prehistoria en 4 actos, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 2007
- Julià Maroto, "L'estratigrafïa de la cova de Mollet III (Serinyà)", Quaderns de les Assemblees d’Estudis, 1976, n.3, p.227-244,
- Julià Maroto et. al. "La Prehistòria", dins Joaquim Tremoleda, coord. Història del Pla de l'Estany, vol II de Història de les Comarques Gironines, Girona, Diputació de Girona, 2000, p.21-127
- Araceli Martín, "Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lúrgia", a Cota Zero, 2003, n.18, p.76-105.
- Miquel Molist et.al. "El neolitic a Catalunya:entre la civiIitzució de pastors iels primers pagesos del pla", Cota zero, 18, 2003, p.34-53
- Museu Arqueològic de Banyoles, pàgina web.
- F. Xavier Oms i Araceli Martín, "El primers pagesos i ramaders del nord-est de la Península Ibèrica: el neolític c. 5600-2300 cal BC", dins G.
- Remolins i J.F. Gibaja, editors, Les valls d'Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus, Barcelona,
- Museu d'Arqueologia de Catalunya. Monografies del MAC, 2, 2018, p.37-62.
- Antoni Palomo et. al. editors, La Revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2017
- Antoni Palomo et. al. "Jaciments, ritmes i dinàmiques d’implantació i explotació del territori al neolític antic (5.500- 4.500 cal BC): el Pirineu i les serralades prepirinenques", Cypsela, 22, 2022, p. 55-80
- Josep Tarrús, "L' Enterrament neolític de la Fábrica Agustí (Banyoles)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, n. 27, 1984, p. 9-16
- Joan Tarrús i Àngel Bosch, "Els nivells postglacials de la cova d'En Pau (Serinyà, Pla de 1'Estany)", Cypsela, VIII, 1990, Girona, p. 21 - 47.
