1. Què són els documents o fonts històriques ?
La investigació històrica es fonamenta en els documents o fonts històriques, l'anàlisi de les quals ens permet verificar, o no, les hipòtesis de treball. El resultat d'aquest procediment serà el que aporta la nova investigació.
Els "documents" o "fonts històriques" són restes o testimonis d'accions humanes i poden ser de tipus molt divers: documents escrits, restes arqueològiques, antics edificis, informació que obtenim d'entrevistes o enquestes a persones, etc.
Entre les molt diverses maneres de classificar les fonts històriques són especialment rellevants les següents:
- La diferència entre fonts testimonials i no testimonials: les fonts testimonials són les creades amb la voluntat de crear un testimoni (per exemple, unes memòries), mentre que les no testimonials són aquelles que han estat creades amb una voluntat estrictament pràctica (per exemple, unes eines de jardí), malgrat que a vegades les fonts no testimonials poden tenir elements testimonials (per exemple, un mànec de ganivet pot tenir imatges commemoratives d'una batalla).
- La vessant material i la vessant cultural de les fonts: la vessant material es refereix als materials i la forma dels objectes (per exemple, amb quin material, com s'han tallat o produït, etc.), mentre que la vessant cultural es refereix als missatges que pot contenir l'objecte (per exemple, una pintura té en la vessant material el tipus de llenç, pigments, coles, etc. de la pintura, mentre que la vessant cultural es refereix a allò que està pintat: un personatge, un mite, una batalla, etc.)
- Fonts narratives i fonts no narratives: les fonts narratives són ja una narració de fets ben estructurats (cròniques, reportatges, memòries, etc.), mentre que les fonts no narratives són totes aquelles que no incorporen un relat ja construït (restes d'aparells de cuina, ossos humans, etc.)
- Que el document sigui autèntic, o sigui, que sigui de l'època o autoria que diu ser.
- La depuració de la informació, o sigui, que la informació que proporcioni sigui:
- coherent internament
- sigui creïble, pel tipus d'informació que proporciona o per qüestions que haurien de constar a la font si aquesta fos autèntica (si has viscut a un carrer, has de saber com era aquest carrer, per exemple)
- es pugui contrastar amb altres fonts (aquí se citen les altres fonts disponibles)
- La contextualització, o sigui, que la informació pugui ser situada en contextos més amplis (aquí se cita la informació disponible que confirma o desmenteix la informació de la font que estudiem).
Per a extreure'n la informació adequada cal tenir en compte, per tant, les fonts històriques no ens diuen res pel seu propi compte, sinó que cal interrogar-les, o sigui, tractar-les amb les tècniques adequades.
Aquest procés d'interrogació dels documents a través de les tècniques d'anàlisi o d'observació és el que hem definit com a "observació o descripció sistemàtica" i permet l'anàlisi del nostre objecte d'estudi a partir dels objectius específics i les hipòtesis de treball i en el marc de la teoria, i servirà per confirmar o desmentir les hipòtesis.
En altres paraules, l'etapa d'observació o descripció sistemàtica consisteix en transformar observacions, recomptes, informació procedent de fonts diverses ("documents" o "fonts històriques"), en "dades" que serviran per a confirmar o desmentir una hipòtesi. Per exemple, les respostes que diverses persones ens donen en una enquesta són un tipus d'observació; la gràfica que fem que mostra el conjunt de respostes que ens han donat, ordenades d'una determinada manera, ja és una "dada" que ens permet valorar una hipòtesi.
Cal insistir en la importància d'aquesta vessant de comprovació i anàlisi de la fiabilitat de la font, de la qual la historiografia i les ciències socials ens donen molts exemples, i, per tant, en la insuficiència de la simple extracció d'informació.
Per exemple, ja durant la Segona Guerra Mundial es va poder comprovar com en la realització d'enquestes el perfil de l'enquestador modificava les respostes dels enquestats. En una enquesta feta el 1942 entre població negra dels Estats Units als quals es preguntava “si els japonesos
conquerissin els EUA, els negres serien tractats més bé o més malament?”, les
respostes van variar molt segons si l’entrevistador era blanc o negre:
M.Duverger, Métodos de las Ciencias Sociales, Barcelona, Ariel, 1981, p.258
És conegut també que la manera d'ordenar les preguntes i el seu mateix redactat produeixen també sensibles diferències en els resultats.
Un altre exemple clàssic és el vot ocult: en determinades conjuntures els votants d'alguns partits no revelen la seva intenció de vot quan se'ls pregunta en enquestes, de manera que si no s'integra aquest elements en l'anàlisi dels resultats de les enquestes resulta molt difícil de predir el resultat de les eleccions. Aquest va ser el cas del partit AP/PP entre 1982 i 1993: aquest partit (Alianza Popular, o Coalición Popular -marca electoral entre 1983 i 1987- i Partido Popular a partir de 1989) tenia un significatiu vot ocult durant tota la dècada de 1980 a causa dels seus vincles amb el franquisme.
Quan es fa història oral, cal tenir en compte que les persones no sempre ens diuen conscientment la veritat i que, fins i tot volent dir la veritat, amb els anys hi ha coses que s'obliden i també que les persones reinterpretem el passat a partir de les nostres vivències i de la nostra visió del món: per exemple, que destaquen de la seva vida aquells aspectes o accions que més coincideixen amb la seva visió del món mentre que deixen en un segon pla els que se n'allunyen.
Tant els documents com les tècniques d'anàlisi o observació es poden classificar de diferents maneres.
2. Les tècniques d'anàlisi o observació
Una forma habitual de presentar-les és segons la relació que mantenen amb els documents, i des d'aquesta perspectiva les podem classificar en dos grans grups: les tècniques d'observació documental i les tècniques d'observació directa. Són les següents, i de moltes afegim informació sobre com porta a terme la tècnica en concret:
- Tècniques d'observació documental: són les que s'apliquen a l'estudi de documents que ja existeixen.
- Tècniques d'observació directa: són les que construeixen elles mateixes els documents a partir de la interrogació o l'observació dels protagonistes vius d'un determinats fets
- Observació directa extensiva
- Observació directa intensiva
- Entrevista (història oral) (com fer un projecte d'història oral, com fer una entrevista, i aquí una llarga explicació)
- Observació participant (resum i llarga explicació, totes dues de la UOC)
- Intervenció sociològica
- Les qualitatives es fixen en els aspectes no estrictament numèrics de les fonts (per exemple, en les partides de naixement, de quina manera entenen l'entrada del nadó a la comunitat de l'església cristiana)
- Les quantitatives es fixes en els aspectes numèrics o que poden ser convertits en una sèrie numèrica (per exemple, quins són els noms més abundants, o quants bateigs / naixements hi ha hagut en un període determinat.
- En les tècniques d'observació quantitatives l'estadística és fonamental.
- Explica quina tècnica o tècniques d'observació o descripció sistemàtica has triat per respondre a cada objectiu específic i per què
- Explica com has garantit l'aplicació adequada de la tècnica
- Explica com l'has portat a terme
