diumenge, 15 d’octubre del 2023

Les tècniques d'observació documental

Les tècniques d'observació documental són les que s'apliquen a l'estudi de documents que ja existeixen.
  • Documents escrits: documents d'arxiu, premsa, llibres, fulletons, publicacions oficials, publicacions estadístiques, gràfiques, mapes, ...
  • Fonts iconogràfiques: fotografies, gravats, pintures, ...
  • Fonts sonores i audiovisuals: gravacions de mítings polítics, cassets o LP de cançons, programes de ràdio i televisió, vídeos de youtube o tiktok, ...
  • Fonts materials: objectes, escultures, ...
  • Capítol a banda mereixen les restes arqueològiques i edificis, malgrat que normalment s'inclouen entre les fonts materials. Entre les restes arqueològiques és freqüent trobar restes humanes i animals.

1. Pauta de comentari i anàlisi

Com ja s'ha dit, cal insistir en la gran importància de la necessitat de la comprovació i anàlisi de la fiabilitat de la font, i, per tant, en la insuficiència de la simple extracció d'informació. Els tipus de document a l'abast de la investigació són tant diversos que, molt sovint, cadascun d'ells exigeix un tractament específic, i d'aquí que hi hagi obres dedicades exclusivament a les característiques de les fonts i que cal tenir en compte si s'usen en una investigació

Per exemple, la Biblioteca d'Història Rural del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona té una col·lecció de publicacions dedicades a fonts històriques (amb el títol de "Fonts"), que les descriu i n'explica tant els possibles biaixos com els seus aprofitaments:

  • Rosa Ros, edició a cura de, Els capítols matrimonials. Una font per a la història social, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines / Documenta Universitària, Girona, 2010
  • Joaquim M. Puigvert, ed. et al. Les visites pastorals. Dels orígens medievals a l'època contemporània, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines / Documenta Universitària, Girona, 2003
  • Rosa Congost, edicio a cura de, Dels capbreus al registre de la propietat. Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX), Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines / Documenta Universitària, Girona, 2008
Les pautes clàssiques de comentari de documents que s'han fet servir sempre al Batxillerat constitueixen una primera aproximació a les preguntes que cal fer-se davant de qualsevol document històric. 
  • Es pot aplicar tant al propi document com a la seva sèrie, si és el cas.
  • Es pot aplicar tant a documents primaris com secundaris
Pauta de comentari i anàlisi:
  1. Identificació del document
    1. Tipus de document
    2. Autoria i data
      • En els productes àudiovisuals, l'autoria no es pot reduir a una sola persona sinó que intervenen múltiples professionals (a les pel·lícules, per exemple, es fa una fitxa tècnica que sol incloure direcció, fotografia, guió, muntatge, música, so, producció, i intèrprets)
    3. Destinació i circumstàncies de la seva elaboració
    4. Temàtica
    5. Localització del document
  2. Resum i anàlisi del document
    1. Esquema i resum, si escau, de la informació 
      1. Si és un text: es pot seguir un mètode lineal (mateix ordre del text) o un mètode lògic (idees bàsiques del text i jerarquia de les idees, encara que el text no les presenti així)
      2. Si és un gràfic: cal fer una anàlisi tant de la tendència general com de totes les variables representades; és fonamental identificar les fases que es poden identificar
      3. Si és un document iconogràfic: descriure la tècnica (fotografia, oli, litografia, ...) i les imatges representades (personatges, acció, composició, ...) i el seu significat
      4. Si és un mapa: cal descriure la situació que presenta el mapa
      5. Si és un objecte: cal descriure els materials i tècnica de fabricació, possibles missatges o imatges representades, i, a més, la seva funcionalitat
      6. Si és una obra d'art: cal fer una anàlisi formal i d'estil (per exemple, seguint el punt 3 de la pauta de comentari d'obres d'art de les PAU)
    2. Identificació de noms propis, institucions, personatges, conceptes, variables, ... que inclogui el document
  3. Interpretació
    1. Contextualitzar la informació en el moment històric que correspongui (quin context històric?)
    2. Anàlisi de la causalitat (per què passa?). Per exemple:
      1. D'on procedeixen les idees expressades al text?
      2. Quines causes té el fenomen explicat / representat ?
      3. Per què es produeixen documents d'aquest tipus ?
    3. Relacionar el document i el seu contingut amb altra informació disponible: és coherent, és única, és complementària,... ?
    4. Si és una obra d'art, cal fer-ne una anàlisi conceptual que inclogui les funcions i significats que l'obre tenia en el seu moment i que ha adquirit al llarg el temps(per exemple, seguint el punt 4 de la pauta de comentari d'obres d'art de les PAU)
    5. Avaluar la fiabilitat de la informació que aporta el document
  4. Conclusions
    1. Expressar els elements fonamentals que aporta el text
    2. Destacar allò fonamental per a la investigació que portem a terme
    3. Valorar la rellevància del document o de la seva anàlisi per al coneixement històric o de l'actualitat

2. L'arxiu




3. L'excavació arqueològica