diumenge, 15 d’octubre del 2023

Enquestes i qüestionaris

Hem d'entendre els conceptes de "qüestionari" i "enquesta". Tot i que la documentació que podeu trobar sovint  fa servir aquests dos termes de manera indistinta, aquí els diferenciem i els entenem de la següent manera:

  • Entenem per enquesta o metodologia d'enquestes totes les passes que fem per dissenyar una recollida de dades, recollir-les efectivament i administrar-les
  • Entenem per qüestionari l'eina concreta amb forma de preguntes estandaritzades que fem servir per recollir les dades

Les passes de la metodologia d'enquestes són les següents:
  1. Hem de tenir clar què volem saber i, més concretament, l'enquesta ha de servir per donar resposta als objectius específics de la nostra investigació: a tots ells (difícilment ho farem amb una sola enquesta), a un d'ells, o a un aspecte d'un d'ells.
  2. Hem de tenir clar quina és la població que volem investigar. Allò que volem saber, de qui ho volem saber? De tots els habitants d'un territori o d'una part d'ells en funció de determinades característiques (edat, gènere, ...).
  3. Ens hem de plantejar si podem preguntar a tota la nostra població o, si aquesta és massa nombrosa, ho hem de fer només a una part. Si la població d'estudi és massa nombrosa per a ser preguntada tota, aleshores hem de preparar una mostra.
    1. Per mostra entenem un subconjunt de la nostra població a qui puguem preguntar i, al mateix temps, que els resultats siguin representatius del total.
    2. Per a qualsevol mostra hem de decidir com triem les persones enquestades i quin marge d'error estem disposats a acceptar:
      1. Hem de decidir a quantes persones enquestem. Segons la grandària de la nostra població d'estudi caldrà enquestar a més o menys persones. Hem de tenir en compte el marge d'error i el nivell de confiança:
        1. El marge d'error expressa, en percentatge, l'error que estem disposats a acceptar en una enquesta. Se sol acceptar un error del 5%.
        2. El nivell de confiança indica en quina mesura estem segurs que les dades que obtenim són molt exactes. Se sol treballar amb un nivell de confiança del 95%.
        3. Exemple: preguntem als alumnes de l'Institut si volen fer una setmana més de vacances. Com que són molts no els podem entrevistar a tots i fem una mostra, els preguntem i resulta que el 78% ha respost que sí. Si la mostra és representativa la lectura que fem dels resultats és la següent: estem un 95% segurs (nivell de confiança) que el 78% dels alumnes de l'institut (amb un marge del 5%) volen fer vacances (o sigui, entre el 73 i el 83%).
          1. Per calcular quantes enquestes hem de fer, el més simple és fer servir una calculadora de les que es troben a la xarxa. Per exemple, en trobareu aquí i aquí.
        4. Si la població a estudiar té diferències internes importants, cal repartir adequadament la mostra entre aquests diferents subgrups. Per exemple, no podem preguntar només als de 1r d'ESO perquè els de 1r de Batxillerat potser pensaran diferent
  4. Hem de dissenyar les preguntes:
    1. Cal tenir en compte que hi ha dos grans tipus de preguntes:
      1. Les de control i filtres: serveixen per caracteritzar les persones enquestades (control) i, si cal, per discriminar subgrups (filtre). Són preguntes referides a edat, sexe, o altres grups (per exemple, grups classe)
      2. Les de contingut: són les que es refereixen específicament als objectius de la investigació
    2. Pel que fa al redactat
      1. Han de ser de redacció clara, simple, concreta i no poden induir a errors
      2. Tampoc poden induir a una resposta o altra
      3. Les escales de resposta han de ser comprensibles, estar ben especificades i els seus ítems mútuament excloents
    3. Pel que fa a les respostes, 
      1. obertes / tancades / quantitatives
        1. obertes: s'espera una resposta que l'enquestat pot elaborar
        2. tancades: l'enquestat no les pot elaborar; són típiques les preguntes que demanen l'acord o desacord a partir d'uns ítems prefixats a partir de 4, 5 o 7 nivells (per exemple: molt d'acord, més aviat d'acord, més aviat en desacord, en desacord)
        3. Preguntes numèriques o quantitatives: són un tipus especial de pregunta oberta en què l'enquestat pot triar una puntuació sobre una escala mètrica
      2. qualitatives / quantitatives
        1. qualitatives
        2. nominal: estableix la propietat de la diferència, i una característica exclou l'altra (per exemple, sexe: home / dona)
        3. ordinal: no només estableix la diferència sinó que també estableix una jerarquia (per exemple, nivell socioeconòmic alt / mig / baix)
      3. quantitatives: recullen característiques quantitatives, ja siguin preses directament de la realitat (per exemple, l'edat), ja sigui que fem una escala per recollir una determinada variable (per exemple, la mesura, en una escala d'1 a 10, amb què algú se sent identificat amb una determinada ideologia política)
    4. Pel que fa a l'ordre de les preguntes, Xarxanet ens recomana:
        1. Preguntes inicials senzilles i interessants
        2. Agrupar els temps afins
        3. Anar d’allò més general a allò més específic
        4. Anar d’allò més senzill a allò més complicat
        5. Situar les preguntes delicades a la part central del qüestionari
        6. Agrupar preguntes de formats similars
        7. Acabar amb preguntes més amables
  5. Hem de confeccionar el qüestionari amb l'eina adequada (per exemple, un formulari de google o algun altre aplicatiu; aquí teniu un Tutorial de google forms ).
  6. Abans d'aplicar el qüestionari de manera massiva, és bo fer algun prova per veure si els enquestats es troben en dificultats per respondre o si el qüestionari pot recollir efectivament la informació del tema que estem investigant.
Exemple d'enquesta: eurobaròmetre

Bibliografia

a