La Unió Europea
Des de l'any 1986 Espanya forma part de la Unió Europea (en aquell moment, Comunitat Econòmica Europea). El procés d'adhesió es va fer durant la primera legislatura socialista (del 1982 al 1986). Des d'aquella data, la CEE ha ampliat el nombre de membres fins els 27 actuals i ha ampliat també les seves competències, passant de les estrictament econòmiques a les polítiques i d'aquí els canvis de nom:
- Comunitat Econòmica Europea 1957 - 1986
- Comunitat Europea 1986 - 1992
- Unió Europea 1992 - actualitat
Actualment, la pertinença a la Unió Europea implica la subjecció del dret dels estats membres al dret de la Unió, fet que implica que en cas de contradicció preval el dret de la Unió. El dret de la Unió parteix dels tractats acordats entre els estats membres i en aquest moment el tractat vigent és el Tractat de Lisboa (signatura 2007, entrada en vigor 2009). Espanya també pertany a la Zona Euro i a l'Espai Shengen.
La Unió es governa a través d'un conjunt complex d'institucions, que es fonamenten sobretot en el seu triangle institucional: la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea (o Consell). Els drets que corresponen als ciutadans europeus venen definits al Tractat de Lisboa (2007/2009). Són drets afegits als que els corresponen com a nacionals de qualsevol estat membre i es refereixen a drets que els corresponen com a membres de la UE.
- Vegeu aquí el procés de formació de la UE, el Tractat de Lisboa i les condicions per formar part de la zona euro i de Shengen
- Vegeu aquí els estats membres de la UE / Zona euro / Espai Shengen
- Vegeu aquí les institucions de la UE i la ciutadania europea
El marc legal espanyol i català no entra a les PAU de Geografia
La Constitució de 1978
L'ordenament jurídic actual d'Espanya es fonamenta en la Constitució de 1978. A la unitat didàctica anterior vam veure'n el procés de redacció i aprovació i les seves característiques.
La Constitució de 1978 estableix que la reforma del propi text constitucional necessita de l'aprovació de les tres cinquenes parts de les dues cambres (o, almenys, la majoria absoluta del Senat i 2/3 del Congrés), i d'una ratificació per referèndum "sempre que ho demani una dècima part dels membres de qualsevol de les cambres, dins l’espai dels quinze dies següents al de l’aprovació".
Des del 1978 només s'han reformat dos aspectes, ambdós sense referèndum, i ambdós referits a la construcció de la UE:
- Un el 1992 per permetre que els ciutadans europeus no espanyols fossin electors i elegibles a les eleccions municipals (modificació de l'article 13).
- L'altre el 2011 "per garantir el principi d’estabilitat pressupostària, vinculant totes les administracions públiques en la seva consecució" i garantir per davant de qualsevol altra despesa el pagament del deute de l'estat (modificació de l'article 135):
L’article 135 de la Constitució Espanyola queda redactat com segueix:«1. Totes les administracions públiques adequaran les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària.
2. L’Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts, si s’escau, per la Unió Europea per als seus Estats membres.
Una llei orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permès a l’Estat i a les comunitats autònomes, en relació amb el seu producte interior brut. Les entitats locals hauran de presentar equilibri pressupostari.
3. L’Estat i les comunitats autònomes hauran d’estar autoritzats per llei per emetre deute públic o contraure crèdit.
Els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta. Aquests crèdits no podran ser objecte d’esmena o modificació, mentre s’ajustin a les condicions de la llei d’emissió.
El volum de deute públic del conjunt de les administracions públiques en relació amb el producte interior brut de l’Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
4. Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats (...).
L'estat de les autonomies
La descentralització és un element constitutiu de l'actual Constitució. La descentralització es concreta en l'estat de les autonomies i els seus estatuts són considerats lleis orgàniques de l'Estat. La Constitució estableix el respecte a la diversitat cultural i lingüística de l'Estat.
Preàmbul. La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de: (...) Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions (...)
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació
espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix
i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions
que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3 1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Article 81
1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets
fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els estatuts d’autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.Article 137
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en
les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats
gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
El procés de construcció de l'estat de les autonomies es va iniciar el 1977 i va tenir un primer període fonamental en els anys 1977-1986, com es va veure a la UD09 i que reprenem aquí:
Les preautonomies: període que comença després de les eleccions de juny de 1977 i que acaba amb l'aprovació de la Constitució de 1978 (govern Suárez)
Els primers governs constitucionals: Adolfo Suárez i Calvo Sotelo (1978-1982)
Govern Suárez (1978-81): Aprovada la Constitució es van començar a aprovar els Estatus d'Autonomia, amb els casos de Catalunya i el País Basc el desembre de 1979. Aquest procés va ser qüestionat pel cop d'estat de febrer de 1981 i després es va intentar limitar amb acords entre la UCD i el PSOE.
Govern Calvo Sotelo (1981-82): fruit de l'acord entre el PSOE i la UCD es va aprovar una llei d'harmonització de les autonomies, la LOAPA (juliol de 1982), que, tanmateix, va acabar essent molt desvirtuada pel Tribunal Constitucional (agost de 1983). Durant el govern Calvo Sotelo es van aprovar els estatuts d'11 autonomies:
La primera legislatura socialista (1982-86)
Durant els anys 1982 i 1983 es van acabar d'aprovar tots els estatus d'autonomia restants, excepció feta de Ceuta i Melilla que no s'aprovarien fins el 1995 després dels acords autonòmics de 1992.
- Via ràpida, a través de la disposició addicional segona (a les comunitats que havien tingut autonomia durant la República, cas de Catalunya) i l'article 151, que possibilitava un sostre competencial més alt
- Via lenta, amb l'article 143, que implicava un sostre competencial més baix. Els pactes autonòmics de 1992 van possibilitar que aquestes CCAA ampliessin també el seu sostre competencial, i tota la situació no es tornaria a revisar fins a començaments del segle XXI (2004 i anys següents)
- Casos excepcionals, especialment l'article 144; entre les que destaca la Comunitat de Madrid, i la disposició addicional 1a (cas de Navarra que es va constituir com a comunitat foral).
Les reformes de 2004-11.
El període 2004-11 ha sigut el darrer període de reforma d'estatuts, un període de govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero i que venia després de la segona legislatura de José María Aznar (PP), caracteritzada per la voluntat recentralitzadora.
Els estatuts reformats en aquest període van ser:
- Comunitat Valenciana. Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril.
- Catalunya. Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol.
- Illes Balears. Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer.
- Andalusia. Llei Orgànica 2/2007, de 19 de març.
- Aragó. Llei Orgànica 5/2007, de 20 d'abril.
- Castella i Lleó. Llei Orgànica 14/2007, de 30 de novembre.
- Navarra. Llei Orgànica 7/2010, de 27 d'octubre.
- Extremadura. Llei Orgànica 1/2011, de 28 de gener.
Algunes característiques d'aquestes reformes són:
- Han ampliat i, sobretot, detallat amb més precisió les competències de les CCAA i la seva relació amb l'Estat
- Han introduït "taules de drets"
- Hi ha hagut una forta polèmica sobre la seva constitucionalitat, i, especialment, en el cas de Catalunya
Els Estatuts d'Autonomia de Catalunya
El primer Estatut d'Autonomia de Catalunya de l'actual democràcia és el de 1979 o Estatut de Sau.
- Hem explicat el procés d'elaboració de l'Estatut de Sau i les seves principals característiques a la UD9.
L'actual Estatut, de 2006, és fruit del període de reformes estatutàries de 2004-11 i és conegut per Estatut de Miravet perquè fou allà on es van fer els acords fonamentals entre els partits catalans sobre el seu contingut. Va ser redactat essent president de la Generalitat Pasqual Maragall (PSC, que governava amb el suport d'ERC i IC-Verds) i comptava d'inici amb el suport del PSOE, que aleshores governava Espanya (es va fer famosa la frase del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya"). El seu redactat inicial fou fruit d'un acord entre el PSC, ERC i IC-Verds i CiU, i va comptar d'inici amb la total oposició del PP.
El Parlament de Catalunya n'aprovà la proposta inicial el 30/9/2005, amb un redactat que ja s'albirava que seria de difícil encaix constitucional. Fou acceptat a tràmit pel Congrés el 2/11/2005 i començà aleshores una negociació entre els diferents partits catalans, cadascun per separat, amb el govern espanyol, i el gener de 2006 s'anuncià un pacte entre Zapatero i el cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, Artur Mas, de CiU, i només després n'informà ERC i ICV-Verds. Fruit de l'acord, que implicava una substancial modificació a la baixa, la nova proposta fou aprovada pel Congrés el 30/3/2006 i pel Senat el 10/5/2006.
Van votar a favor del projecte el PSOE, CIU, ICV-Verds, PNB, BNG i Coalició Canària. En contra, el PP, que sempre s'havia manifestat en contra, i, a causa de les modificacions sofertes a la baixa, ERC. També hi va votar en contra EA, que es va aliniar amb la posició d'ERC. Es van abstenir CHA i Nafarroa Bai (imatge: gràfica de resultat publicada per El Mundo, 31/3/2006), diari, que va sguir tot el procés amb una declarada i radical posició en contra.
Els resultats del referèndum van ser els següents (font idescat):
Amb aquests resultats, l'Estatut es va publicar com a Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006, i va entrar en vigor l'endemà, una vegada va ser publicat al BOE i al DOGC.
- Pel que fa al "blindatge" de competències , el TC va resoldre que l'Estatut no pot "blindar" les competències de la Comunitat Autònoma ja que el TC atorga al govern espanyol i al propi TC la interpretació en qualsevol moment de l'abast de les competències que la Constitució atribueix a cada administració.
- Pel que fa al finançament, el TC va resoldre que calia subordinar-se en tot al que establís al corresponent llei orgànica de finançament de les comunitats autonòmes
- El títol I sobre drets, deures i principis rectors que, recull, per exemple, diversos drets i deures de caràcter prestacional (socials, culturals, mediambientals, d’accés als serveis públics i a la bona administració, sanitaris, etc.) que s’hauran de desenvolupar per llei.
- El títol II reforma les pròpies institucions d’autogovern i conté una àmplia regulació dels poders locals. E
- l títol III tracta sobre el poder judicial i si bé manté la unitat d’aquest poder en tot l’Estat, reforça el paper del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el recurs de cassació, amplia les competències normatives de la Generalitat en relació amb el personal i els mitjans de l’administració de justícia i preveu la justícia de proximitat. Tanmateix, el desplegament d’aquest títol queda pendent d’una reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial i de les lleis processals.
- El títol IV atribueix les competències a la Generalitat i ho fa mitjançant tècniques noves (la definició funcional de les tipologies competencials i la utilització de categories concretes de matèries) amb l’objectiu de garantir i ampliar les competències de la Generalitat.
- El títol V tracta sobre les relacions institucionals de la Generalitat i incorpora un nou marc de relacions amb l’Estat (amb la creació d’una Comissió Bilateral Generalitat-Estat i la previsió d’instruments multilaterals de relació), amb les restants comunitats autònomes i amb la Unió Europea.
- El títol VI, dedicat al finançament, estableix els principis per a millorar el sistema de finançament de la Generalitat
- El títol VII reforma el procediment mateix de reforma.
ODS seleccionats
Consulta sobre els ODS
- Definició dels ODS per a l'educació (Generalitat de Catalunya; en català)
- Document UNESCO Educació per als ODS del Centre UNESCO de Catalunya (UNESCO: en català)
- Els ODS a la pàgina web de l'ONU (ONU; en castellà)
- Els ODS i el món local (Diputació de Barcelona; en català)
Bibliografia
- M.P.Biglino, "La reforma de los Estatutos de Autonomía: un problema que se desplaza, otro que se agudiza y otros por resolver", Corts, n.25, 2011
- BOE 28.08.1992 i 27.09.2011 (reformes de la Constitució)
- Marc Carrillo, "La Sentencia del Tribunal Constitucional Español sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña", Estudios Constitucionales, 9/1, 2011
- Mercè Corretja, "Estatut d'Autonomia de Catalunya", Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, s.d.
- Generalitat de Catalunya
- Web dedicada a l'Estatut de 1979
- Web dedicada a l'Estatut de 2006
- Versió consolidada (amb els efectes de la STC) de l'Estatut de 2006
- Comparativa entre els dos estatuts, per la Direcció General de Participació Ciutadana
- Geografia de 2n de Batxillerat: blog de geografia de 2n de batxillerat de l'Institut Pla de l'Estany (Unió Europea)
- Ministerio de Política territorial, Portal Política autonómica [consultat l'octubre de 2022]
- El Mundo, 31/3/2006
- Newtral / Verificat, "Justicia y Finanzas: los artículos que el TC suspendió del Estatuto de Cataluña y que eran idénticos a los de otras comunidades", 12/7/21
- Parlament de Catalunya, Constitució espanyola. Text consolidat, Barcelona, 2012
- Servicio de estudios de la CEOE, "El traspaso de competencias en el sector público", Madrid, 2011
