16 d’octubre 2023

10.2.3. La dinàmica política d'Espanya i de Catalunya

El sistema polític espanyol és una monarquia parlamentària, en la qual el rei exerceix de cap de l'Estat, amb un sistema bicameral de Congrés i Senat escollits per sufragi universal. 

Les eleccions a Espanya venen regulades per la LOREG, Llei 5/985, de 19 de juny. El Congrés, de 350 diputats, s'escull per eleccions amb 52 circumscripcions provincials (les 50 províncies més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) amb un nombre fixe cadascuna de diputats, relativament proporcionals a la seva població i que ha variat poc al llarg dels anys, amb llistes tancades i un mínim exigible de vots del 3%. El Senat s'escull, en canvi, per un sistema mixte: en part per eleccions amb les mateixes circumscripcions electorals i una altra part escollits pels parlaments de les CCAA. Els escons es reparteixen al si de cada circumscripció per la Llei d'Hondt. El sistema proporcional amb la Llei d'Hondt dóna representativitat a un nombre prou gran de partits.

Les CCAA, al seu torn, tenen la seva pròpia llei electoral, excepte Catalunya, que es regeix per la pròpia LOREG i una disposició transitòria de l'Estatut de 1979, que encara es manté vigent.

Escons eleccions al Congrés espanyol 10N2019 (font: incrustat d'epdata.es)

Senadors (font: "¿Cómo funciona el sistema electoral español?", Europapress, 23/3/2021

El sistema de partits i els resultats electorals

Des dels seus orígens, el sistema de partits de la democràcia s'ha estructurat al voltant de dos grans partits, un de centre esquerra (sempre el PSOE) i un altre de centre dreta (la UCD en 1977 i 1979, AP en 1982 i 1986, i PP a partir de 1989 -una variabilitat que il·lustra les dificultats de la dreta per a refundar-se després del franquisme).

  • De 1977 a 2011, els dos grans partits van assolir més del 60% dels vots (amb un màxim del 83,8% el 2008) i més del 70% dels escons, fet que va donar lloc a diverses majories absolutes
  • A partir del 2015, la representativitat dels dos grans partits va caure per sota del 50% dels vots i per sota del 60% dels escons. Aquesta caiguda de la representativitat es va veure deguda a la irrupció de nous partits: Podemos a l'esquerra i Ciudadanos i Vox a la dreta. Va donar lloc a governs molt inestables, a causa també del trencament d'aliances tradicionals amb els partits catalans (període del procés)
  • Característica del sistema espanyol és també la presència de partits que representen els nacionalismes no estatals
Resultats electorals 1977-2016 (després s'han celebrat les eleccions d'abril de 2019 i novembre de 2019) (font: Las elecciones generales en España, 1977-2016)














Diputats de formacions nacionalistes no estatals al Congrés (font:epdata.es)

Legislatures espanyoles, presidents de govern i partits que governes (font: elaboració pròpia)



Exercici per a les legislatures de la democràcia espanyola: recull informació sobre esdeveniments claus de les diverses legislatures espanyoles.


El sistema de partits de Catalunya

El sistema electoral català (font: Parlament.cat)


A partir de les fonts d'informació següents i de les que puguis trobar, reconstrueix el funcionament del sistema de partits a les eleccions autonòmiques de Catalunya i la participació catalana a les eleccions estatals. Has de reunir informació sobre:
  • Els partits catalans i els seus resultats en vots i escons des de les primeres eleccions de l'autonomia fins a l'actualitat
  • Els presidents de govern de Catalunya, amb els seus partits i el tipus de suport de què van gaudir
  • Esdeveniments clau de les diverses legislatures catalanes
  • Resultats d'aquests mateixos partits a les eleccions al Congrés espanyol
Fonts d'informació:


ODS seleccionat

Consulta sobre els ODS














Bibliografia

a