08 d’octubre 2023

B.4. La formació de la Unió Europea.


Per a totes les dates xxxx / yyyy : xxxx és l'any de signatura del tractat, i yyyy l'any d'entrada en vigor

  • Primeres passes
    • 1950: Declaració Schuman: primer pas oficialment reconegut de la constitució de la CEE. Es defensava crear una Alta Autoritat que entendria dels temes del carbó i l'acer entre França i Alemanya, per crear una comunitat d'interessos que evités una nova guerra.
    • 1951/1953: CECA: amb el Tractat de París (18 d'abril de 1951) es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Es crea un mercat comú del carbó i l'acer
  • Comunitat Econòmica Europea (1957-1986)
    • Els motius polítics i econòmics que van impulsar el procés van ser la voluntat de ccooperació d’alguns països d’Europa que volien evitar l’esclat de noves guerres després de la Segona Guerra Mundial, juntament amb la necessitat de millorar el desenvolupament econòmic.
    • 1957/1958: Tractat de Roma: a partir de l'èxit de la CECA s'amplia la s'amplia la cooperació a a altres sectors i es crea:
      • Comunitat Econòmica Europea, amb la missió de crear un mercat comú i la conciliació progressiva de les polítiques econòmiques dels estats membres
        • per això: s'eliminen les duanes i es creen polítiques comunes en agricultura i transport, i es crea un Fons Social Europeu i el Banc Europeu d'Inversions.
        • Es creen les primeres institucions europees: una Assemblea, un Consell, una Comissió, una Cort de Justícia.
      • Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
    • 1973: incorporació de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit
    • 1981: incorporació de Grècia
    • 1986: incorporació d'Espanya i Portugal.
  • Comunitat Europea (1986-1992)
    • 1986/1987: Acta Única Europea. Establí una sèrie de
      mecanismes amb l'objectiu d'afavorir la integració europea: 
      • en política, les
        decisions del Consell Europeu (integrat pels caps de govern i d'Estat dels
        països que en formen part) passen a prendre's per majoria (fins llavors es
        prenien per unanimitat); 
      • la Comissió Europea esdevé l'executiu comunitari i el
        Parlament legisla en matèria comunitària; 
      • en l'àmbit econòmic, es crea una àrea
        de lliure circulació de béns, capitals i serveis, s'eliminen els controls
        duaners i s'incrementen els pressupostos per a polítiques de desenvolupament.
    • 1990: incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est, a conseqüència de la reunificació alemanya.
  • Unió Europea (des de 1992)
    • 1992/1993: Tractat de Maastricht. Inclou el Tractat de la Unió Econòmica i Monetària i el Tractat d’Unió Política. Fonamenta la Unió en tres “pilars” i quatre "llibertats", alhora que amplia les competències del Parlament europeu i estableix la codecisió Parlament + Consell de la UE:
      • Els 3 pilars: 
        • La Comunitat Europea (primer pilar): La Comunitat té com a missió assegurar el bon funcionament del mercat únic i un desenvolupament harmoniós, equilibrat i sostenible de les activitats econòmiques, un alt nivell d’ocupació social i la igualtat entre homes i dones, mitjançant un mercat comú i una política econòmica i moneda única comunes. Es realitza pels procediment legislatiu ordinari.
        • La política exterior i de seguretat comuna (míster PESC) (segon pilar): per definir i executar una política exterior i de seguretat, segons un mètode de caràcter intergovernamental.
        • La cooperació en els àmbits de la justícia i dels assumptes d’interior (tercer pilar): elaborar una acció comuna segons un mètode de caràcter intergovernamental amb l’objectiu d’oferir als ciutadans un nivell elevat de protecció en un espai de llibertat, seguretat i justícia. Aplega àmbits com el control de les fronteres exteriors de la Comunitat; la lluita contra el terrorisme, la delinqüència, el tràfec de drogues i el frau internacional; una Oficina Europea de Policia (Europol) amb un sistema d’intercanvi d’informació entre les policies nacionals; la lluita contra la immigració irregular; i una política comú d’asil.
      • Les 4 llibertats: lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital (es fa plenament efectiu en el marc de l'espai Schengen).
    • 1994: Espai Econòmic Europeu. Acord amb els països de l'Associació Europea de Lliure Comerç (Noruega, Islàndia, Liechstentein) perquè aquests formin part de les normes de la UE sobre el mercat únic. Suïssa és membre de l'AELC però no s'ha incorporat a l'EEE.
    • 1995: incorporació d'Àustria, Finlàndia i Suècia
    • 1995: Espai Schengen: format actualment per 27 països membres i no membres de la UE aboleixen les fronteres interiors per a una total llibertat de circulació de persones, béns, serveis i capitals.
      • Supressió dels controls en les fronteres interiors
      • Normes comunes per al control de les fronteres exteriors i reforçament de la cooperació policial i judicial per a lluitar contra la delinqüència
      • Avaluació periòdica per veure si s'apliquen correctament les normes de Schengen
PAU setembre 23.
P: Quins avantatges suposa el Tractat de Schengen per als ciutadans dels països que hi estan adherits? Expliqueu-ne almenys tres avantatges.

R: Els avantatges principals són els següents: 
  • Lliure circulació entre els països de l'acord, sense haver de passar controls fronterers. 
  • Dret de residència sense restriccions en qualsevol dels països de l'acord. 
  • Dret de treball sense restriccions en qualsevol dels països de l'acord. 
  • Dret d'estudiar sense restriccions en qualsevol dels països de l'acord. 
  • Dret d'establir una empresa en qualsevol dels països de l'acord.
P: Per què en els darrers deu anys s’han posat en qüestió alguns dels aspectes del Tractat de Schengen relacionats amb els controls fronterers? Quines han estat les conseqüències d’aquest qüestionament?

R: La causa principal ha estat les diferents onades d'immigració no autoritzada que, procedents de països del nord d'Àfrica o del Pròxim Orient, han intentat entrar a la UE a través de la Mediterrània o dels països de l'est. (0,50) Aquest fet ha provocat que es restablissin els controls fronterers entre estats de la UE en diversos llocs i situacions, per tal d'impedir l'arribada d'aquests immigrants als països de destinació, en general al centre d'Europa. També s'ha posat en qüestió el mateix acord de Schengen en algun país i sobretot ha comportat l'enfortiment dels controls de les fronteres externes de la UE.

P: Indiqueu, en cada cas, el nom d’un estat que compleixi la condició de l’enunciat [aquesta pregunta es respon amb el mapa; cal saber-se els noms dels estats]
  • Estat de la Unió Europea (UE) dins del Tractat de Schengen. 
  • Estat dins del Tractat de Schengen però que no forma part de la UE. c
  • Estat de la UE candidat a sumar-se al Tractat de Schengen. 
  • Estat de la UE fora del Tractat de Schengen.

    • 1997/1999: Tractat d'Amsterdam . Se simplifica el procés de codecisió, s'amplia el seu àmbit de decisió i el Parlament passa a aprovar el president de la Comissió.
    • 2001/2003: Tractat de Niça. Es reforma l'estructura institucional de la Unió per a facilitar-ne l'ampliació i dóna més poders al Parlament. S'estableix la Carta dels Drets Fonamentals, si bé no serà jurídicament vinculant fins al Tractat de Lisboa.
    • 2002: l'Euro entra en circulació (però no a tots els països membres de la UE). 
      • Per a formar part de la zona euro es demanaven uns requisits, que es continuen demanant a qualsevol estat que vulgui formar-ne part en el futur:
        • Criteris de convergència econòmica, que han de ser perdurables
          • estabilitat de preus (la inflació de l'aspirant no pot excedir en més d'1,5 punts la mitja dels tres estats amb menor inflació)
          • finances públiques sanejades i sostenibles
          • estabilitat del tipus de canvi de la seva moneda durant dos anys
        • Criteris de convergència política: la legislació ha de ser compatible amb les normes europees, especialment amb els Tractats i les normes del Banc Central Europeu
    • 2004: Incorporació de Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia.
    • 2004: fallida de la Constitució Europea. Durant el 2004, hi va haver un important debat sobre la Constitució europea, que es començà a votar el 2005 però que s’estroncà amb el no de França i d’Holanda. El projecte d’una Constitució es substituí pel Tractat de Lisboa.
    • 2007: incorporació de Bulgària i Romania.
    • 2007/2009:Tractat de Lisboa. Substitueix a la fallida Constitució Europea. Té com a punts fonamentals: 
      • No transfereix noves competències exclusives a la Unió però fomenta la participació i la protecció dels ciutadans, crea un nou ordre institucional i modifica els processos de presa de decisions, i, per tant, canvia la forma en què la Unió exerceix les competències ja existents, a les quals se sumen algunes competències noves (compartides).
      • Reorganitza i clarifica per primera vegada les competències de la Unió i en distingeix tres tipus: competència exclusiva (àmbits en què únicament la Unió pot legislar, mentre que els Estats membres es limiten a aplicar la legislació europea), competència compartida (àmbits en els quals els Estats membres poden legislar i adoptar actes jurídicament vinculants en la mesura que la Unió no hagi exercit la seva competència), i competència de suport (àmbits en què la Unió adopta mesures destinades a donar suport o complementar les polítiques dels Estats membres). 
      • Atorga a la Unió personalitat jurídica pròpia i per tant la capacita per signar acords internacionals en els àmbits de competència que té atribuïts i per adherir-se a una organització internacional.
      • Transfereix els aspectes del tercer pilar relatius a l'espai de llibertat, seguretat i justícia (la cooperació policial i judicial en matèria penal) al primer pilar, i deixen de ser, així, de caràcter intergovernamental per sotmetre’ls al procediment legislatiu ordinari de la Unió. 
        • Amb això, el primer i el tercer pilar es resolen pel procediment legislatiu ordinari i el segon per col·laboració intergovernamental.
    • 2013: Incorporació de Croàcia.
    • 2020: Brexit: sortida del Regne Unit de la UE
      • El RU abandona el mercat únic i la unió duanera i totes les polítiques i acords internacionals de la UE, i perd tots els drets i obligacions que tenia com a estat membre de la UE
      • S'acaba la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre el RU i la UE
      • La UE i el RU esdevenen dos espais normatius i jurídics diferents.
      • Es ciutadans britànics deixen de ser ciutadans europeus.
      • Un Acord de Comerç i Cooperació entre el RU i la UE garanteix la competència lleial i la cooperació en àmbits d'interès mutu, respectant la plena sobirania reglamentaria a les dues parts.
    • 2022-23: negociacions amb la UE
      • Criteris d'entrada a la Unió Europea. Cal complir uns criteris, anomenats criteris de Copenhagen, i entrar després en un procés de negociació. Els criteris són:
        • Institucions estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, els drets humans i el respecte a les minories.
        • Una economia de mercat que funcioni i que sigui capaç de fer front a la competència i les forces del mercat que imperen a la UE
        • La capacitat de portar a termes les obligacions que impliquen l'adhesió i especialment el compliment dels objectius de la Unió.
      • Candidats actuals: Albània, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia, Turquia.
      • Candidats potencials: Bòsnia Hercegovina, Kosovo.
      • Acord d'associació. Procediment que permet a tercers països de participar en el Mercant Interior europeu. En aquests moments es negocia amb els microestats europeus: Andorra, San Marino, el Vaticà.
    • Darrers canvis:
      • 1/1/2023: Croàcia passa a formar part de la zona euro i de l'espai Schengen


Documentació complementària imprescindible: