B.4.2. Les institucions i la ciutadania de la Unió Europea

Institucions europees

Segons l'article 13 del Tractat de Lisboa, les institucions europees són:

• El Parlament Europeu
• El Consell Europeu
• El Consell o Consell de la Unió Europea
• La Comissió Europea
• El Tribunal de Justícia de la Unió Europea
• El Banc Central Europeu
• El Tribunal de Comptes

Consulta la versió ampliada d'aquest esquema i l'article explicatiu a El Orden Mundial

S'anomena “triangle institucional” a les tres institucions que elaboren i apliquen les polítiques i les lleis de la UE, que són la Comissió, el Parlament i el Consell (o Consell de la UE)

• La Comissió proposa les noves normes
• El Parlament i el Consell negocien i adopten les normes proposades per la Comissió
• La Comissió i els Estats membres les apliquen, i la Comissió vetlla pel seu compliment. 

El marc institucional de la Unió es complementa amb els Òrgans (entre els que destaquen el Defensor del Poble Europeu, el Comitè Econòmic i Social, el Comitè de les Regions i el Banc Europeu d’Inversions), els Serveis Institucionals, i les Agències, que s'encarreguen de tasques específiques, com l'Agència Europeu per a l'Avaluació dels Medicaments o l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

Els poders i responsabilitats de les institucions s’estableixen en els Tractats, en els que es basen totes les activitats de la UE. Els tractats també estableixen les normes i els procediments que segueixen les institucions. Els tractats són acordats pels presidents i/o els primers ministres de tots els països de la UE i són ratificats pels parlaments dels Estats.

• Exercici d'institucions europees (per imprimir)

La ciutadania europea

Els drets que corresponen als ciutadans europeus venen definits al Tractat de Lisboa (2007/2009). Són drets afegits als que els corresponen com a nacionals de qualsevol estat membre i es refereixen a drets que els corresponen com a membres de la UE. Són els següents drets:

• a la no discriminació per raó de la nacionalitat
• a circular i residir lliurement dins de la UE
• a votar i a presentar candidatura a les eleccions municipals i al Parlament Europeu
• a acollir-se a la protecció consular (ajuda de l'ambaixada o consulat de qualsevol país de la UE a qualsevol ciutadà europeu que es trobi en perill en un país extracomunitari que no disposi d'ambaixada o consulat del país del ciutadà en qüestió).
• dret de petició davant del Parlament Europeu i a recórrer al Defensor del Poble Europeu
• de posar en marxa o donar suport a una iniciativa ciutadana europea que demani a la Comissió Europea de legislar sobre alguna qüestió 
• a posar-se en contacte i obtenir una resposta de qualsevol institució en qualsevol de les llengües oficials de la UE 
• a accedir als documents del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell, amb determinades condicions 
• a accedir en condicions d'igualtat a la funció pública de la UE

Al mateix temps, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (establerta a Niça, el 2001 i plenament vinculant jurídicament amb el Tractat de Lisboa) recull "el conjunt dels drets civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans i ciutadanes europeus i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió. Aquests drets es troben reunits en sis grans capítols: Dignitat, Llibertats, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania, Justícia. 

PAU de setembre de 2020 es preguntava: "expliqueu l’afectació del Brexit en els ciutadans britànics i europeus pel que fa als drets que comporta la ciutadania europea". La resposta és que els drets que es veuen afectats són: 

• "Dret a viure i desplaçar-se per la UE sense discriminació per la nacionalitat.
• Participació en la vida política de la UE.
• Dret a la protecció d’ambaixades i consolats diferents dels del seu país.
• Dret de petició al Parlament europeu. 
• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble europeu".