Recordem que l'Imperi Romà va ser dividit en dues meitats l'any 395 dC per l'emperador Teodosi perquè va creure que així es podria defensar millor. La part més occidental es coneix amb el nom d'Imperi Romà d'Occident i va desaparèixer el 476 dC, però la part oriental, o Imperi Romà d'Orient, es va mantenir fins a l'any 1453 dC.
A l'Imperi Romà d'Orient se'l coneix també pel nom d'Imperi Bizantí, si bé aquest és un nom posterior creat per la historiografia. A l'època, els pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, el coneixien amb el nom de Romania, i els seus propis habitants el coneixien amb el nom d'Imperi Romà.
En aquests 1000 anys de pervivència, l'Imperi Romà d'Orient va tenir una àrea territorial que va oscil·lar moltíssim, com es veu al mapa. 
El moment de màxim esplendor va ser l'època de Justinià I (S. VI dC), quan va semblar que el nou imperi podria recuperar tota l'extensió territorial de l'antic Imperi Romà, però aquest moment va ser molt curt.
El Codi de Justinià
L'edició que fem servir.
Mapa: evolució territorial al llarg del temps (Viquipèdia)
La seva màxima autoritat era l'emperador i la capital es va instal·lar a Constantinoble, que havia estat fundada al segle IV com una "segona" Roma allà on abans hi havia la Bizanci grega i que avui és Istanbul, capital de Turquia. L'Imperi Romà d'Orient era un imperi cristià.
Va ser un veritable imperi romà i cristià, com s'observa, per exemple, en el dret. Així, l'emperador Justinià (527-565) va fer revisar i compilar el dret romà a través del Codi de Justinià. També va tenir característiques pròpies, de manera que la llengua oficial va ser el grec i també va desenvolupar un art propi que es coneix amb el nom d'art bizantí.
Una de les característiques d'aquest imperi serà l'enfrontament permanent amb l'Imperi Sassànida. Especialment, la guerra romano-sassànida dels anys 602-628, que esgotà els dos contendents i els féu vulnerables a la invasió àrab musulmana (Mapa: els dos grans imperis vora el 600 dC; font: Viquipèdia).
Es coneix amb el nom de Codi de Justinià, o, més estrictament, Corpus Iuris Civilis, la refosa i revisió del dret romà que va manar dur a terme aquest emperador entre els anys 529 i 534.
Incloïa el Codi (o recull de constitucions imperials), el Digest (o recull de jurisprudència), i les Institucions (llibre de text per als estudiants del dret). Posteriorment, es va completar amb les Novel·les (constitucions dictades pel propi Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort, el 565). Progressivament es va traduir tot al grec i ha influït enormement en l'evolució posterior del dret (Imatge: mosaic de Justinià a la Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Itàlia, S.VI).
L'edició que fem servir.
És un fragment, una mica adaptat, de les Institucions, en la traducció que va publicar la Generalitat de Catalunya l'any 1933:
Corpus Iuris Civilis, a doble text, llatí i català. Volum I. Instituta. Versió catalana traduïda directament del llatí per Jaume Cots i Gorchs, Barcelona, Oficina d'Estudis Jurídics, Palau de la Generalitat, 1933, p.11
CÈSAR FLAVI JUSTINIÀ, Emperador dels Alamans, Gots, Francs, Germànics, Antics, Alans, Vàndals i dels Africans, pietós, afortunat, ínclit, victoriós i triomfador, sempre august, a la joventut que anhela estudiar lleis.A la majestat imperial convé no sols estar defensada amb les armes, sinó també sostinguda amb les lleis, per tal que pugui en tot temps, ja sigui en guerra o en pau, governar rectament, i el Príncep romà quedi victoriós no sols en les guerres contra els enemics sinó també deslliurant pels tràmits legals les iniquitats dels homes injustos, i esdevingui, així, tan fidelíssim guardador del dret com triomfador en les victòries aconseguides sobre els enemics.Ambdues coses hem obtingut amb l'ajuda de Déu, amb el més gran encert i voluntat. De manera que els pobles bàrbars que hem sotmès coneixen els nostres afanys, car així ho testimonien tant l'Àfrica com altres innombrables províncies reduïdes altra vegada a la potestat romana després de tant de temps i unides al nostre imperi per les victòries obtingudes amb l'auxili del cel. I també tots els pobles es regeixen per lleis promulgades o compilades per nosaltres.I després d'haver posat en perfecte acord les fins ara confoses constitucions imperials, ampliarem la nostra tasca als immensos volums de la jurisprudència antiga, i caminant igual que per un camí ple de dificultats, hem acabat, amb l'auxili diví, una obra tan difícil.
Llegim i treballem el nostre text:
- Qui va ser Justinià i entre quins anys va regnar?
- Identifica els pobles germànics que cita l'emperador i situa'ls en un mapa
- Identifica els títols que s'atribueix l'emperador. Què vol dir cadascun?
- Amb quins dos elements diu l'Emperador que es defensa la seva autoritat?
- Quins exemples posa de cadascun dels dos?
- En què es veu del text que és l'emperador d'un imperi romà?
- En què es veu del text que és l'emperador d'un imperi cristià?
__________________________________
Bibliografia
- Xavier Espluga, El món clàssic II, Barcelona, UOC, 2012, p.217-233
