A les Illes Balears es va desenvolupar la cultura talaiòtica, des de l'any 1100 aC i fins aproximadament el 500 aC. D'aquesta cultura Talaiòtica n'hi ha força restes, inclosos poblats sencers, de dimensions variables. Es va desenvolupar durant l'etapa final de l'Edat del Bronze i durant l'Edat del Ferro i no en coneixem cap document escrit.
A partir del segle VI aC els contactes amb fenicis, cartaginesos i grecs, i després romans, es van incrementar. Aquest període conegut com a post-talaiòtic o Talaiòtic Final va culminar amb la conquesta romana el 123 aC.
Els monuments més emblemàtics del moment son els talaiots, edificis en forma de torre construïts a base de grans blocs de pedra. Se'n conserven molts per tota la geografia insular, ja sigui aïllats o integrats en poblats de dimensions variables. En l'actualitat podem descartar una antiga hipòtesi que en defensava el caràcter de recintes funeraris. Tampoc no té crèdit suficient la idea que fossin residències de caps o cabdills. En canvi, sembla fora de dubte que damunt dels seus terrats es varen realitzar tasques de vigilància, comunicació i control de territori. A més, avui sabem que varen servir de llocs de reunió col·lectiva per a fer activitats de caràcter econòmic, polític i cerimonial
La comunitat talaiòtica mantenia una economia de subsistència, en la qual la ramaderia exercia un paper fonamental. Aquesta activitat era complementada amb la collita de plantes silvestres i, possiblement, amb algun tipus de cultiu a petita escala. Cada unitat domèstica era econòmicament autosuficient en bastants aspectes i no hi ha dades que avalin l'existència d'un sector social artesanal especialitzat. Tanmateix, la comunitat participava col·lectivament en la construcció d'obres públiques i també utilitzava de forma comunitària els talaiots com a centres de distribució i consum de carn, sobretot de porc i de bou, animals que totes les famílies ajudaven a criar. Les decisions polítiques i l'activitat ritual, emmarcades igualment en els talaiots, no devien ser prerrogativa d'un cap o líder, sinó més aviat d'un consell format per diverses persones, potser representants de les famílies que Integraven la comunitat (adaptat de V. Lull et. al. 2001).
Reconstrucció d'una casa del Poblat de Son Fornés (Son Fornés, Montuïri, Mallorca; Pàgina web del Museu Arqueològic de Son Fornés)
Al llarg del temps, la societat talaiòtica va anar canviant. Des del segle VII aC es van difondre els estris de ferro a més dels de bronze i cap a finals del període va augmentar la diferenciació social, com ho mostren els aixovars de les tombes, i la majoria de poblats es van emmurallar.
Durant el període talaiòtic, tot i l’arribada del ferro, hi ha una gran producció d'objectes de bronze. Els metalls són elements exòtics, brillants, que es comencen a relacionar amb l’emergència d’una elit. Això suposa una diferència clau, ja que la societat prehistòrica deixa de ser igualitària per començar a jerarquitzar-se. Aquestes distincions socials comencen a ser més evidents a partir del segle VI aC quan molts de poblats comencen a murallar-se, com el cas de Son Fred o es Rossells.
A més a més, a partir del segle IV aC, al context mediterrani comencen a sorgir grans tensions entre els púnics i els romans. Sembla que dins el context bèl·lic al segle III aC els habitants de les illes Balears, que havien dominat l’art de la fona des de feia segles per controlar el ramat, comencen a emprar la tècnica com a arma i participen com a mercenaris de l’imperi púnic, i un cop són vençuts pels romans, els mercenaris lluitaran al costat dels romans (adaptat de Nina Laming, s.d.; imatge: Federació Balear de tir de fona)
Un exemple de poblat talaiòtic el trobem a Son Fornés, Montuïri, Mallorca:
Bibliografia
- L'enigma iber, Arqueologia d'una civilització, Catàleg de l'exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona, MAC, 2022
- Jordi Hernández-Gasch et. al. "Son Real revisitat: noves campanyes d'excavació a la necròpolis talaiòtica de Son Real (illa de Mallorca, 1998-2002), Mayurqa, 30, 2005
- Nina Laming, La Prehistòria - Dossier per a les escoles, Museu Història de Manacor
- Vicente Lull et, al. 001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca.) Fundació Son Fornés, Montuïri, Mallorca, 2001
- Rafael Micó, "Hallazgos arqueológicos ilustran los rituales prehistóricos de Menorca", UAB divulga, 7/2006
- Gabriel Pons, "La cultura talaiòtica de les Illes Balears", Catalan Historical Review, 11, 2018, p109-121
- Bartomeu Salvà et. al. "La edad del bronce Balear (c. 1700 - 1000/900 BC)", Complutum, 13, 2002, p. 193-219
- Pàgina web Menorca Talaiòtica
